Més plàstic que plasticitat

Resum:

La pel·lícula American beauty (1999) demostra que una bossa projectada capriciosament pel vent és poètica si se sap ensenyar amb els ulls que toquen. De fet, ja hi ha alguns artistes que hi han experimentat. I sempre amb èxit: és el cas de L'après-midi d'un foehn (Mercat de les Flors, 2014), en què un ventilador transforma les bosses de súper en una mena de societat que és dominada per un estrany ésser amb un gran abric, o també de Nubes d'Aracaladanza (Mercat de les Flors, 2010), en aquest cas amb elements sempre volàtils però molt més abstractes. Jugar amb un element quotidià, que no genera, aparentment, cap poesia, cap imatge atractiva, és molt suggeridor per als creadors i també (encara ...

Font de l'article:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/909265-mes-plastic-que-plasticitat.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui