...

Pioner del còmic ‘underground' a la Barcelona dels vuitanta, va crear una obra molt personal, rica i coherent

Quan algú mor de càncer sovint es fa servir l'eufemisme “després d'una llarga malaltia”. En el cas de Guillem Cifré, no va ser llarga. El càncer d'origen encara no prou concret va ser fulminant i va acabar amb la vida de l'artista divendres passat al vespre a l'hospital de Sant Pau.

Nascut a Barcelona el 1952, Guillem Cifré va ser un creador polifacètic i coherent amb la visió que tenia del món: dibuixant de còmics, pintor, constructor de diorames, cartellista, també va crear instal·lacions artístiques, va fer alguns treballs per a la televisió i va ser il·lustrador per a capçaleres com ara El Periódico, Diari de Barcelona, El País, Europa Viva, Rock In, Primera Línea, TBO, Madriz, Viñetas, Complot, Nosotros Somos los Muertos...

Col·laborava a El Punt Avui feia molts anys, a la secció d'Opinió, però en la darrera dècada tenia una cita cada setmana amb els lectors del suplement Cultura, primer amb Artfòbia i actualment amb El senyor Ruc. Abans, l'any 2000, va crear la sèrie El tio del final per al suplement DDD. En tots els casos aquestes magnífiques obres seqüencials han estat reunides en llibres publicats per Glénat (premi Junceda 2004), Sins Entido i Edicions de Ponent (premi Junceda 2006), que tenen a punt la publicació d'El senyor Ruc.

El 2009, el CONCA li va concedir el premi nacional del còmic, un guardó merescudíssim que no compensa el cert ostracisme i falta de reconeixement en què va viure.

Guillem Cifré –fill del també dibuixant Guillem Cifré (1921-1962), de l'escola de Bruguera, i del qual admetia, i agraïa, haver rebut una rica influència– va començar professionalment col·laborant cap al 1974 en revistes alternatives com ara Mata Ratos. Després, va seguiren capçaleres com ara El Papus i El Hincha Enmascarado, fins que va formar part del moviment underground barceloní de finals dels setanta i inicis dels vuitanta. Va ser quan, acompanyat d'altres creadors –i amics de nits de festa permanent– com ara Micharmut, Mariscal, Montesol, Max, Nazario, Martí, Ceessepe i Roger, va treballaren revistes com ara Los Tebeos del Rrollo, Star, Propaganda Moderna, Papel...

El 1980, va treure el primer llibre en solitari, Zic Zac, publicat per l'editorial d'Amsterdam Real Free Press. També va ser l'any que va començar a publicar a El Víbora i, poc després, a Cairo, iniciadora de la línia clara.

L'editorial Complot li va publicar, el 1990, Modernas y Profundas, en què la seva creativitat es va consolidar a través d'un home del carrer que s'enfronta a unes situacions que, partint de la quotidianitat, es traslladen al món oníric i surrealista. La fantasia i l'humor, la capacitat de sorprendre i sintetitzar, però també les interpretacions que oferia, de múltiples capes i en molts casos amb profunditat filosòfica –gairebé sempre sense paraules–, són elements habituals en Cifré. Com també una certa incomprensió de l'entorn, com va mostrar a través de l'alter ego senyor Ruc. Ha estat coherent fins al final, en què la sorpresa –tot i que tristíssima– i la incomprensió dels atacs de la realitat l'han acompanyat. Bon viatge.