Presentació

BIblioteca Municipal, antic escorxadorLa Biblioteca Lluïsa Duran de la Bisbal d'Empordà és una biblioteca de titularitat municipal integrada en el Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Actualment està ubicada a l'antic edifici de l'escorxador del municipi des del dia 1 de desembre de 2017. Les instal·lacions disposa de dues zones: l'espai infantil (que inclou la zona d'acollida) i l'espai d'adults (amb dues sales).

La missió de la Biblioteca és facilitar les eines que ajudin a satisfer la necessitat d’informació, educació, formació i lleure de tots els ciutadans del la Bisbal d’Empordà. També constitueix un espai de relació, sociabilitat, que garanteix l’accés democràtic a la informació, al coneixement i a la cultura i és un centre de creació i foment de l’hàbit de la lectura.

La Biblioteca Municipal de la Bisbal d’Empordà pretén esdevenir:
· el centre d’informació local i general, coneixement i formació de referència del territori,
· un espai de relació i sociabilitat i un model d’inclusió i cohesió social, i
· el referent cultural més proper al ciutadà convertint-se en un agent actiu de la cultura de la ciutat.

L'anterior ubicació de la biblioteca van ser els baixos de l'edifici anomenat MUNDIAL ubicat al Passeig Marimon Asprer. L'immoble es  va inugurar l'any 1914 com a cinema i teatre i va tancar les seves portes l'any 1979. El 1986 va passar a ser propietat municipal i s'hi va instal·lar el teatre municipal. De l'edifici original se'n conserva la façana principal d'estil modernista.

El 15 de desembre de 2018 la Biblioteca Municipal de la Bisbal d'Empordà canvia el nom per Biblioteca Lluïsa Duran de la Bisbal d'Empordà. Després de 14 dies de consulta ciutadana el procés participatiu va finalitzar el 5 de novembre de 2018 amb un 43% dels vots emesos per la proposta de Lluïsa Duran, impulsada pel Grup de Dones de la Bisbal d'Empordà. Amb un total 679 vots emesos d’un total de 8.887 persones votants autoritzats el procés participatiu ha tingut un 7,6 % de participació. Els resultats foren els següents:la Lluïsa Duran ha Duran va obtenir 296 vots, seguida de Maria Gispert amb 190, Victòria Vigo amb 86, seguida de Maria Antònia Vilahur amb 57 vots i Adela Trayter amb 24. Més enrere van quedar propostes que no eren de denominació bisbalenca, com Maria Mercè Marçal (18 vots), Aurora Bertrana (7 vots) i Maria Antònia Salvà (1 vot).

 

Qui era Lluïsa Duran?

La Lluïsa Duran Cama va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1899, filla de Narcís Duran i Juera i Cristina Cama, de Calonge. En Narcís Duran va ser alcalde de Sant Feliu, maçó, federal, anticlerical, promotor del cooperativisme i de l'escola laica, en el mateix període que el llibertari Joaquim Garriga fundà escola Moderna de la Bisbal. Aquesta mentalitat oberta del seu pare, li va permetre adquirir un gran bagatge cultural i no ser discriminada en l'accés a l'educació, pel fet de ser dona. L'any 1926 es va casar amb Gaietà Hugas i Callol de l’Escala. El seu padrí de noces va ser el President Irla, que va elogiar la seva valentia per contraure matrimoni civil en plena Dictadura de Primo de Rivera. El 1927 va néixer el seu fill Joan, que el 1981 va ser el primer alcalde democràtic de la Bisbal. A Sant Feliu de Guíxols va exercir d’auxiliar de mestra a les Escoles Municipals del 1920 al 1927. El 1932 van arribar a la Bisbal per fer-se càrrec de la llibreria Bahí, a les Voltes, que passa a dir-se llibreria Hugas.

D'arrels federals i, per tant, molt catalanista i d'esquerres, durant la Guerra Civil col.laborà amb la CNT, fent de secretària del sindicat. El 1939 va ser l'única dona de la Bisbal que va patir un consell de guerra, acusada de delicte de rebel.lió i la van condemnar a cadena perpètua. Quan la van detenir, la van rapar i passejar pels carrers de la Bisbal entre dos guàrdies civils, per humiliar-la públicament.Va estar a les presons de dones de Girona, de Barcelona -presó de les Corts- i Palma de Mallorca. Li varen commutar la pena i tornà a la Bisbal el 1945, on havia deixat marit i fill.Durant la dictadura franquista va estar en llibertat vigilada fins al 1961 i, en aquelles èpoques fosques del franquisme, la llibreria Hugas va ser una llum que guardava mig amagat el que s'havia perdut, tot el que el nou règim havia pres. S'hi podien trobar llibres escrits en català, literatura universal, et podien assessorar en temes culturals, s'hi feien tertúlies. Podies buscar, remenar, fullejar i llegir llibres, diaris i revistes. Era com una petita biblioteca.Tot i no renunciar a les seves idees i a l'anhel per la llibertat, la repressió que va viure la va portar a dur una vida molt discreta, senzilla i austera i a bolcar-se plenament a la seva afició per la música.

Va morir el 1983 a la Bisbal d'Empordà. Poc abans de morir va escriure unes emotives memòries que va imprimir i enquadernar per regalar als seus amics. En aquestes memòries, que es poden trobar escrites en català a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà, queda reflectit el seu pensament, les seves vivències a la presó i el seu tarannà humanista.

« Pàgina anterior

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir
Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal

Disseny i programació web a càrrec del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona

Face
Twit