...

L’acte, que comptarà amb l’assistència de l’homenatjat, inclourà intervencions del president de la Generalitat, membres de l’Acadèmia del Cinema català i altres convidats  

El Teatre de Blanes allotjarà el divendres 6 de maig una autèntica festa del cinema que girarà a l’entorn de dos protagonistes: d’una banda al director i productor Josep Maria Forn, i de l’altra una de les seves obres més representatives i aclamades, la pel·lícula La Piel Quemada. L’acte està organitzat per l’Ajuntament de Blanes amb el suport de l’Acadèmia del Cinema Català i la col·laboració de l’associació cultural blanenca La Focal.

L’objectiu no és altre que retre homenatge al cineasta català, un reconeixement a qui ha estat director i productor de més de 250 pel·lícules al llarg de la seva vida, no tan sols per la seva excepcional contribució a la cultura i el cinema de Catalunya, sinó també pel seu compromís amb aquest art. El leitmotiv ha estat que aquest 2016 coincideix amb el 50è aniversari del rodatge de La Piel Quemada, rodada a Lloret i en escenaris de Blanes.

Josep Ma Forn durant un rodatge

L’acte comptarà amb la participació Josep Maria Forn, i la presentació anirà a càrrec de la periodista de TV3, Fina Brunet, recentment guardonada amb el Premi 1924 de Ràdio Associació per la seva trajectòria professional en el món de la ràdio i televisió. A banda de l’homenatjat, també hi assistiran diverses personalitats del món del cinema, companys i amics que no han volgut perdre’s l’ocasió de sumar-se a aquest reconeixement.

Una festa del cinema i un debat sobre la immigració

La vetllada s’encetarà amb una breu performance amb un contingut inspirat en l’argument a l’entorn del qual gira La Piel Quemada. La representació anirà a càrrec d’un grup de joves actors de Blanes, més concretament del Casal de Joves Morralla Espai Creatiu, dirigits per Paula Fossatti i amb text de Valentí Hinarejos. Tot seguit, es procedirà a l’homenatge a Josep Maria Forn.

En aquesta part de l’acte participaran diverses personalitats, entre les quals estan previstes sengles intervencions del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de Cultura, Santi Vila. En la part institucional també es comptarà amb la presència dels alcaldes de Blanes i Lloret, Miquel Lupiáñez i Jaume Dulsat, així com dels respectius regidors de Cultura, Quim Torrecillas i Albert Robert.

Durant aquests dies estan confirmant la seva presència i intervencions la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola; el president de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, Antonio Resines; l’actor i diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juanjo Puigcorbé; el productor de cinema gironí Edmon Roch; l’actriu Assumpta Serna; el fundador i director de la cadena de cinemes OCINE, Narcís Agustí; el periodista i crític de cinema Jaume Figueras; l’actor i president de l’AADPC, Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, Àlex Casanovas; etc

Després, es projectarà una còpia recentment restaurada de La Piel Quemada, seguida d’un Cine-Fòrum on el debat se centrarà en dues qüestions: el cinema i la immigració, la temàtica de què tracta el film. Donat l’actual context social i econòmic que estem vivint en l’actualitat, els experts consideren que el què es denunciava al film fa 50 anys no ha perdut vigència. Finalment, la vetllada es tancarà brindant amb una copa de cava.

La Piel Quemada, un exemple de cinema neorealista i social

El film comença i acaba mostrant pells cremades per diferent causes: les que pateixen els turistes estrangers poc avesats al sol del sud d’Europa, i les dels qui van marxar de la seva terra i han hagut de treballar de valent per trobar un futur millor. Inscrita dins el moviment del neorealisme social, enfronta diferents vessants de dues realitats molt diferents, separades per tan sols 1.000 km de distància.

El seu protagonista és José, un treballador andalús fart de passar gana i malviure en una casa miserable que, en l’Espanya dels anys 60, decideix emigrar a Catalunya, de la mateixa manera que llavors ho van fer centenars de milers de persones procedents d’Andalusia, Extremadura o Murcia. Un cop arribats aquí, treballaven en el turisme, en la construcció o en les fàbriques, amb l’eterna sensació de ser un estrany en la terra on havien emigrat.

[Font: blanes.cat]