...

Isidre Corominas rememora, a través del pòsit de pescadors, l'ambient del poble dels últims cent anys.
Els tipus populars, els estiuejants i els cafès tenen un lloc central a La mar d'Amunt.

Enfront del pintoresquisme mediàtic de Cadaqués, el Port de la Selva, que n'és quasi veí i tant o més recollit i blanc, exigeix l'ardidesa d'agafar un trencant i desviar-se rost avall cap a la primera regolfada del cap de Creus. En aquesta “dolcíssima cinta blanca que voreja la corba marina”, com el descrivia Josep M. de Sagarra, un dels seus estiuejants fidels, ha viscut des dels temps remots de la pirateria una casta de gent endurida pels treballs del mar, tan obstinats a constituir una entitat diferenciada de l'entorn, que no pararien fins que el 1787 van obtenir de Carles III el privilegi de vila reial, previ abonament de 7.500 “meravedíes de vellón”.

Llegiu la notícia a El Punt Avui, 1/9/15.