Guies » Temàtiques

Tornar enrera | Versió per imprimir

El gust de la paraula

Flyer_2

"Les sardines em fan regalimar els sentiments, m'aflebeixen la raó i poblen la meva imaginació de formes plenes de gràcia. Aquest fenomen és en mi tan objectiu que de vegades he pensat si els estats d'esponjament sentimental i poètic dels celtes no podrien provenir de la importància que en la seva alimentació tenen les sardines."    Josep Pla, 1918

Índex

(↑) - Música

Minimúsica: Els aliments.
Resum : Diferents artistes (El Petit de Cal Eril, Fred i Son, Oh! Cake & The Cookie,...) s'han unit per a iniciar un nou projecte comú dirigit als més petits: música temàtica. En aquesta primera entrega, dedicada als aliments, trobem cançons com "Patates amb mel" o "Galetes i pastissos".

(↑) - Cinema

Chocolat.
Resum : Una mare soltera i la seva filla de sis anys es traslladen a viure a un poblet de la França rural i obren una xocolateria a l'altra banda de l'església local. Al poble, molt tradicional, on res ha canviat des de fa molts anys, aquest fet és rebut amb cert rebuig. Però les delícies ofertes a la seva botiga aviat faran canviar l'opinió general.
Deliciosa Martha.
Resum : La vida de Martha no pot ser més senzilla: introvertida i egoista, esquiva qualsevol classe de compromís personal i volca totes les seves energies en la seva feina de xef en un dels més prestigiosos restaurants francesos d'Hamburg. El seu món és limitat, però ella és feliç així. Fins que un dia les coses canvien radicalment. La seva germana es mor en un accident de trànsit i s'ha de fer càrrer de la seva neboda de vuit anys. Per si no n'hi hagués prou, la propietària del restaurant contracta a un extravagant cuiner italià per a que l'ajudi. En un principi, Martha creu que el seu món perfecte s'ensorrarà, però de mica en mica comença a adonar-se que a la seva vida li faltaven moltes coses.
El festín de Babette.
Resum : En un aïllat poble de pescadors de la costa danesa, la comunitat practica, en el sentit més estricte, els principis religiosos que el pastor ha predicat durant anys. Quan aquest es mor, les seves dues filles continuen endavant amb la seva obra i la seva paraula. El 1871, durant la guerra franco-prusiana, una jove francesa troba refugi a l'austera llar de les dues germanes. La seva arribada al poble representa l'aparició de l'extrany al paradís. Malgrat que la jove conviu durant catorze anys amb ells, els fidels adeptes a la paraula de Déu la consideren un ésser aliè a la gràcia divina. Un dia, Babette desitja agraïr la seva hospitalitat oferint-lis un banquet en honor del difunt pare.
Julie y Julia.
Resum : Una cuinera de llegenda ofereix a una oficinista frustrada una nova recepta per a la vida a Julie y Julia, la veritable història de com la vida i el llibre de cuina de Julia Child van inspirar a l'escriptora novell Julie Powell a cuinar 524 receptes en 365 dies i introduir així una nova generació a la màgia de la gastronomia francesa.

(↑) - Infantils imaginació

Els bons amics. Barcelona : ING, 2011 .
Resum : El meu amic m'ha portat un regal. Jo no me l'esperava. Ell ha pensat que jo tindria gana i m'ha portat una pastanaga. La pastanaga és un bon obsequi però la amistat és el millor regal. "Rosega, rosega, rosega i se'n menja una. Ja no té més gana i diu: "Fa tant fred i neva tan fort, que el meu veí, el cavallet, de segur que té gana. Vaig a portar-li aquesta altra pastanaga a casa seva.""
Boada, Francesc . La princesa de la sal. Barcelona : La Galera, 1994 .
Resum : Un rei va voler saber fins a quin punt l'estimaven les seves tres filles. Quan li va arribar el torn a la petita, aquesta li va dir que l'estimava com la sal. Tan gran va ser el disgust del pare per la resposta de la filla que la va fer immediatament fora de casa. "Fins a quin punt m'estimes, tu? I ella va fer: Jo us estimo com el pa. I el pare li va contestar: Si m'estimes com el pa, aquí et pots quedar."
Cooper, Helen . Un polsim de pebre. Barcelona : Joventut, 2004 .
Resum : Sopa de carbassa. La millor que heu tastat. Però, voleu dir que no seria encara més bona amb un polsim de pebre? L'Ànec creu que sí i així és com es perd... "A la botiga de la sal, el Gat i l'Esquirol compraven molt atrafegats una bosseta de sal. No se'n van adonar, que l'Ànec s'havia perdut, fins que no van haver sortit de la botiga amb la bossa de sal."
Freymann, Saxton . Vegetal como sientes. Barcelona : Tuscania, 2008 .
Resum : Aliments amb sentiments. A través de les estranyes formes d'alguns aliments descobrirem sentiments com l'alegria, el nerviosisme, la timidesa, la tristesa... "Si esperas a un amigo y éste se retrasa... ¿Te pones nervioso porque se pasa la hora? ¿Te cansas cuando se demora? ¡Al fin llegó el amigo a tu casa!"
Grimm, Jacob . Hansel i Gretel. Barcelona : Parramón, 2010 .
Resum : Una casa feta de llaminadures! Oh, quines ganes de menjar-se-la sencera! Però en Hansel i la Gretel van caure a la trampa d'una bruixa dolenta. Cal anar amb molt de compte! "- Jo em menjaré un tros de la teulada de pa de pessic! - va dir en Hansel. - Jo em menjaré les finestres, que són de sucre! - va dir la Gretel tot llepant-se'n els dits."
Kaboc, Suzanne . Blancaneu. Barcelona : Baula, 2011 .
Resum : Hi havia una vegada una reina que, en ple hivern, cosia a la vora d'un finestral. A través del marc de banús negre, contemplava els flocs de neu que voletejaven com plomes al cel. Va voler veure la neu de prop i va sortir al balcó. De sobte, es va punxar el dit amb l'agulla, i tres gotes de sang van caure sobre la neu. El vermell de la sang feia tan bonic damunt aquella blancor enlluernadora que la reina va pensar: "Ah! Tant de bo tingués una filla amb la pell blanca com la neu, els llavis vermells com la sang i els cabells negres com el banús!" "Aquella poma era blanca per un costat i vermella per l'altre. Tenia un aspecte tan deliciós que ningú no hauria pogut resistir les ganes de mossegar-la."
Martí i Pol, Miquel . Bon profit. Barcelona : Empúries, 1986 .
Resum : Versos escrits per Miquel Martí i Pol i il·lustrats per Carme Solé Vendrell amb títols tan suggerents i prometedors com Bunyols o Pa amb oli i sucre. "En xicra o en tassa, / prou que ho diu la gent, / mai no n'hi ha massa."
Munson, Derek . Pastís per a enemics. Barcelona : Joventut, 2004 .
Resum : El protagonista d'aquesta història no ha tingut mai una llista d'enemics, fins ara. Per sort, el seu pare en sap un munt sobre enemics. I té la solució perfecta: un pastís per a enemics. "Li vaig portar al pare males herbes del jardí, però va fer que no amb el cap. Li vaig portar cucs de terra i pedres, però es veu que no li calien. Li vaig donar el xiclet que havia estat mastegant tot el matí. Me'l va tornar."
Nuñez, Marisa . Cocoriquec. Pontevedra : OQO, 2006 .
Resum : En Cocoriquec vol un pastís. La mare, per poder-lo fer, l'envia a buscar llenya. A mig camí es troba amb el Gat Rabiós que li reclama la meitat del pastís. Però en Cocoriquec troba tan bo el pastís que se n'oblida. Què farà el Gat Rabiós quan vegi que no li han guardat la seva part? "Faré un pastís ben gustós, Cocoriquec; però abans haurem d'anar a buscar llenya per escalfar el forn. - va dir la gallina."
Oral, Feridun . La poma vermella. Barcelona : Joventut, 2009 .
Resum : Un dia, un conill famolenc va sortir a buscar menjar. Tot estava cobert de neu, i no trobava res. Finalment va veure una preciosa poma vermella dalt d'un arbre. Però per més que va saltar, no hi va poder arribar. I va anar a buscar ajuda... "Havia de trobar alguna cosa abans que es fes fosc. Llavors, va veure una poma vermella en un arbre llunyà. Feliç va córrer cap a l'arbre, i quan va ser a prop la va mirar esperançat."
Prats Sobrepere, Pere . Avui faig bona cara. Barcelona : La Galera, 2010 .
Resum : Un conte amb il·lustracions apetitoses i nutritives, per convertir un dinar o un sopar en una gran aventura. "Comença un bon dia i me'n vaig cap a l'escola. Ja he saludat dos veïns. També dic bon dia a la senyora Enriqueta. Avui trobaré moltes cares conegudes." "A la planta baixa, hi ha el senyor Pepe, el veí. Li obro la porta de l'ascensor. Somriu i em dóna una piruleta."
Prats Sobrepere, Pere . Buscant en Ricard. Barcelona : La Galera, 2010 .
Resum : Un conte amb il·lustracions apetitoses i nutritives, per convertir un dinar o un sopar en una gran aventura. Haig de trobar en Ricard perqué té una cosa que necessito i és important. "I per aconseguir-ho haig de seguir les pistes, com els detectius. Me'n sortiré?" "Aquestes fletxes les vam pintar ell i jo un dia quan anàvem a casa seva. Les seguiré. A veure si tinc sort."
Rex, Adam . Frankenstein se hace un sándwich. Mèxic : Océano, 2008 .
Resum : Divertídissimes històries on hi apareixen figures tan conegudes com el comte Dràcula o el fantasma de la òpera i on, en algunes d'elles, es parla de menjar. "Hoy vieron una vieja, toda llena de pecas, que iba comiendo moscas y se iba carcajeando. Y vieron a una anciana, arrugada y decrépita, cocinando gitanos y brazos de gitano."
Van Allsburg, Chris . El higo más dulce. Mèxic, D. F. : Fondo de Cultura Económica, 1995 .
Resum : Un dentista rep com a pagament pels seus serveis dues figues. Segons la dona gran que els hi dóna, aquestes figues són molt especials: poden fer realitat els seus somnis. El dentista s'emportarà les figues a casa, sense saber el paper tan important que el seu propi gos tindrà en aquesta història. "Antes de irse a la cama, el dentista decidió tomar un bocadillo. Se sentó en la mesa del comedor y se comió uno de los higos que le había dado la anciana. Estaba delicioso. Era tal vez el mejor higo, el más dulce, que se había comido jamás."
Vaugelade, Anaïs . Sopa de pedra. Barcelona : Corimbo, 2001 .
Resum : Un llop vell truca a la porta de la casa de la gallina. Només vol escalfar-se una mica i preparar-se una sopa de pedra. La gallina, però, pensa que afegint-hi una mica d'api la sopa estarà més bona. "El porc pregunta si s'hi poden ficar carbassons, "Se n'hi poden ficar", diu el llop."
Vidal, Anna M. . N'hi ha per a tothom!. Barcelona : Cruïlla, 2003 .
Resum : La mare està preparant el sopar per als seus pollets. De sobte, truquen a la porta. Qui pot ser? "És hora de fer el sopar. La mare serveix la sopa."
Waring, Richard . La gallina famolenca. Barcelona : Joventut, 2003 .
Resum : Si n'era una vegada una gallina molt famolenca, i com més menjava, més creixia. Dalt del turó la guineu observava la gallina, fins que un dia ja no va poder resistir més... Però la història té un final inesperat. "Però cada matí, la guineu, quan baixava furtivament a la granja, s'aturava i pensava: "Si m'espero un dia més, la gallina es posarà encara més grossa.""

(↑) - Novel·la

Lazarillo de Tormes. Madrid : Cátedra, 2008 .
Resum : Vida de Lazarillo de Tormes, des del seu naixement fins a la seva vida adulta. En Lázaro és un nen molt pobre, que ha de treballar de mosso i que se les ha d'empescar totes per a poder menjar. "Yo fui por el vino, con el cual no tardé en despachar la longaniza, y cuando vine hallé al pecador del ciego que tenía entre dos rebanadas apretado el nabo, al cual aún no había conosido, por no lo haber tentado con la mano."
Les mil i una nits. Barcelona : Proa, 2004 .
Resum : El vell monarca Xahriar té tan poca fe en la fidelitat de la dona, que s'ha acostumat a prendre una donzella cada nit i executar-la l'endemà. Xahrazad intenta captivar el rei amb el do de contar històries: passa la nit, i l'alba interromp un relat que el rei li pregarà de reprendre el capvespre següent. "I es dugué a la boca un mos de pa sucat amb un dels guisats que feia més bona cara i el mastegà amb fruïció abans d'empassar-se'l. Repetí el mateix amb les altres menges fins que Xarkan quedà convençut i començaren relaxadament l'àpat."
Allende, Isabel . Afrodita. Barcelona : Plaza & Janés, 2001 .
Resum : Mitjançant receptes i contes rics en matisos, l'autora traça una reflexió personal sobre la seva relació amb el menjar i l'erotisme (les debilitats de la carn, que, confessa, més le tempten), i sobre la maduresa emotiva i sexual. La recepta d'aquest llibre compta amb suculents ingredients: humor, amor, memòria, exotisme i nostalgia. "També en el menjar el llenguatge és afrodisíac; comentar els plats, els seus gustos i perfums és un exercici sensual per al qual disposem d'un vocabulari vast, ple de gràcia, metàfores, referències, humor, jocs de paraules i subtileses."
Barbery, Muriel . Una llaminadura. Barcelona : Edicions 62, 2009 .
Resum : Ens trobem al mateix bloc de pisos del número 7 de la rue Grenelle de L'elegància de l'eriçó, custodiat per la portera Renée. El veí del quart, monsieur Arthens, el crític gastronòmic més important del món, s'està morint a la seva habitació, i un únic pensament el té capficat: 'Moriré, i no aconsegueixo recordar aquell sabor que em tenallava el cor.' "Per què, doncs, a casa nostra, s'obstinen a untar el pa amb mantega només després d'haver-lo torrat? Si les dues entitats se sotmeten plegades a les picades d'ull del foc, és perquè, d'aquesta intimitat en la cremada, en treuen una complicitat sense parió."
Bender, Aimee . La peculiar tristesa del pastís de llimona. Barcelona : Empúries, 2011 .
Resum : La nit abans de fer nou anys, la Rose tasta un tros del pastís de llimona que ha preparat la seva mare. Sorpresa, no aconsegueix trobar-hi el gust del seu pastís preferit i, en canvi, hi descobreix els sentiments de la mare. A partir d'aquí, menjar esdevé una tortura per a la Rose, que a cada mossegada descobreix les intimitats de la gent que l'envolta i s'adona que la seva família no és tan feliç com semblava. "Quan torrava i em menjava la gofra, el cercle es va partir en petits quadrats crenats, formats en una fàbrica d'Illinois, cada un equipat per contenir el xarop d'auró recollit i bullit per una família treballadora de Vermont, amb problemes d'addicció a l'alcohol, vaig tornar a fer broma."
Català, Víctor . Solitud. Barcelona : Edicions 62, 2005 .
Resum : Solitud narra el trajecte vital i espiritual d'una dona, la Mila, en l'àmbit rural. Contraposant la realitat de les valls amb l'idealisme de l'alta muntanya, la protagonista inicia un procés d'autoconeixement que la durà a trobar en la solitud la força per trencar amb les convencions del seu món qüotidià. "El pastor, poc després d'excorxat el llebrot, guarní un fogó en un cloterall de roques, hi posà unes graelles fetes amb brocs retorts d'un server solitari que hi havia allà prop, i en les graelles hi espatarrà el cadàver, obert per la meitat a tall de llibre i ben refregat de dins i fores amb un gra d'all i quatre gotes d'oli."
Cervantes Saavedra, Miguel de . El ingenioso Hidalgo don Quijote de la Mancha. Madrid : Cátedra, 2001 .
Resum : Gran clàssic de la literatura espanyola que narra les aventures i desventures d'un cavaller, Don Quijote de la Mancha, i el seu inseparable escuder, Sancho Panza. "Dijo el ventero: Lo que real y verdaderamente tengo son dos uñas de vaca que parecen manos de ternera, o dos manos de ternera que parecen uñas de vaca; están cocidas con sus garbanzos, cebollas y tocino, y la hora de ahora están diciendo: "-¡Cómeme!¡Coméme!""
Eco, Umberto . El nombre de la rosa. Barcelona : RBA, 1992 .
Resum : Peripècies de fray Guillermo de Baskerville i el seu alumne i acompanyant fidel, Adso de Melk, en una abadia benedictina al primer terç del segle XIV. Peripècies que giren al voltant d'uns misteriosos textos grecs i les estranyes morts que es succeeixen al seu voltant. "En una gran mesa dos de ellos estaban haciendo un pastel de verdura, con cebada, avena y centeno, y un picadillo de nabos, berros, rabanitos y zanahorias. Al lado, otro cocinero acababa de cocer unos pescados en una mezcla de vino con agua, y los estaba cubriendo con una salsa de salvia, perejil, tomillo, ajo, pimienta y sal."
Esquivel, Laura . Como agua para chocolate. Barcelona : Mondadori, 1999 .
Resum : Tita i Pedro s'estimen. Però ella està condemnada a quedar-se soltera, cuidant a la seva mare fins que aquesta es mori. I en Pedro, per a estar a prop de la Tita, es casa amb la germana d'ella, Rosaura. Les receptes de cuina que la Tita elabora puntegen el pas de les estacions de la seva vida, sempre marcada per la present absència d'en Pedro. I l'acompanyen en la seva apoteosi i en el seu trànsit a una saborosa, molt saborosa eternitat. "Tal parecía que en un extraño fenómeno de alquimia su ser se había disuelto en la salsa de las rosas, en el cuerpo de las codornices, en el vino y en cada uno de los olores de la comida. De esta manera penetraba en el cuerpo de Pedro, voluptuosa, aromática, calurosa, completamente sensual."
Gordon, Noah . El celler. Barcelona : Roca, 2008 .
Resum : El Llenguadoc, França, finals del segle XIX. En Josep Álvarez descobreix de la mà d'un viticultor francès l'art de l'elaboració del vi. Des d'aquest moment, la seva vida restarà dominada per aquesta passió. "La meitat de les seves vinyes eren de garnatxa, uns ceps molt vells que feien un raïm negre força petit. En Josep se'n va menjar uns quants per calmar la set i va trobar que tenien un gust intens i deliciós, però va veure que la Maria del Mar feia morros només de mirar-los."
Harris, Joanne . Chocolat. Barcelona : Quaderns Crema, 2001 .
Resum : Quan una exòtica estrangera arriba a un poblet francès i obre una botiga de xocolata davant de l'església, el pare Reynaud la veu com un perill directe per a ell i la seva parròquia i fa esclatar el conflicte. "Semblava que l'olfacte se m'havia tornat més fi, quasi sobrenatural, i assaboria cada plat: el pexi cuit a les brases del bidó, el formatge de cabra calent, les creps fosques i les clares, el pastís de xocolata calenta, el confit de canard i les picants salsitxes merguez."
Lluís, Joan-Lluís . Xocolata desfeta. Barcelona : La Magrana, 2010 .
Resum : Com cada primer dijous de mes, un jove a prendre una xocolata desfeta al carrer de Petritxol. Una noia l'espera i, al crit de "Jo també sóc de Cassà de la Selva", li clava un ganivet. Aquesta escena serveix a Joan-Lluís Lluís per donar forma als seus Exercicis d'estil particulars. A la manera de Raymond Queneau, Lluís ha escrit la mateixa història de 123 maneres diferents. Versió Enric Casasses: "Mandrós faig cap a petritxol /a comprar kif a la bestreta / però la mort com qui no ho vol / riu en clavar-me la banyeta"
Martin Gaite, Carmen . Caperucita en Manhattan. Barcelona : Siruela, 2006 .
Resum : Sara Allen és una nena de deu anys que viu a Brooklyn. El seu desig més gran és anar sola a Manhattan per a portar a la seva àvia un pastís de maduixa. L'àvia d'aquesta moderna caputxeta ha sigut cantant de music-hall i es va casar vàries vegades. El llop és Mister Woolf, un pastisser multimilionari que viu a prop de Central Park en un gratacels en forma de pastís. "Los niños que pasaban por El Dulce Lobo, detrás de cuyos cristales se exhibían sobre rasos y terciopelos la mayor variedad de postres jamás conocida, con un buen gusto más propio de vitrina de joyero que de confitero, se quedaban rezagados delante de aquellos escaparates marcados con las iniciales E.W., mientras aspiraban con gesto goloso el aroma que salía del interior por las puertas giratorias en continuo trasiego."
Murakami, Haruki . Tòquio Blues. Barcelona : Empúries, 2010 .
Resum : Tòquio Blues narra l'educació sentimental d'un jove estudiant al Tòquio dels anys seixanta. Introvertit, tímid i seriós, Toru Watanabe s'enamora perdudament de Naoko, una noia continguda i impenetrable, i pateix una crisi postadolescent que el porta a l'aïllament social i a la reclusió. "Vam anar al restaurant de la planta baixa, i després de mirar bé els plats de mostra de l'aparador vam demanar un makunouchi bento. Tot i que era l'hora de dinar, la sala estava mig buida."
Pla, Josep . El que hem menjat.
Resum : Josep Pla escriu al pròleg: "La nostra cuina és molt variada - sobretot ara. El règim d'escudella i carn d'olla diària i arròs el diumenge s'ha acabat. Sobre els elements estranys que semblen haver-se infiltra en la nostra cuina, em mantinc en una adhesió incompleta. Dintre el meu europeisme sistemàtic, m'atinc a l'eficàcia. Cal judicar les nostres coses després d'haver-les provades. Tota la resta és una pretensió ridícula i sense solta apreciable." "Els canelons -en italià caneloni- és un plat específicament provinent de la península italiana. Els que se solen presentar solen ésser mediocres -i d'una mediocritat excessivament reiterada-, cosa que no vol pas dir que no puguin ésser excel·lents si el paquet de carn picada que contenen té una personalitat acusada."
Shaffer, Mary Ann . La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey. Badalona : Ara Llibres, 2009 .
Resum : 1946, Londres. L'escriptora i columnista Juliet Ashton cerca un tema per a la seva propera novel·la. Per mitjà de la carta d'un habitant de l'illa de Guernsey, entra en contacte amb els membres d'una curiosa societat literària nascuda durant l'ocupació nazi, i decideix desplaçar-se a l'illa per conèixer de primera mà els seus singulars habitants i les seves vivències durant la guerra. "Però algunes de les noies que sortien amb soldats donaven els cigarrets als seus pares i el pa a les seves famílies. Tornaven a casa amb les bosses plenes de panets, paté, fruita, pastissos de carn i gelatina i les seves famílies feien un àpat complet l'endemà."
Simó, Isabel-Clara . El caníbal. Barcelona : Columna, 2007 .
Resum : Blai era un noi ensopit i no gaire espavilat, però havia nascut amb la bona estrella de trobar l'indret on encaixa l'ànima.Comença a treballar al bar "La Cantonada" com a ajudant de cuina, i a poc a poc, deixa de ser un noi que té traça per la cuina per convertir-se en un cuiner cotitzat. Tot i això, la seva vida és grisa fins que coneix la Rosario, una prostituta colombiana, de qui s'enamora perdudament. "Haver d'esmolar el paladar, despertar els sentits del gust i de l'olfacte, educar la capacitat de menjar -diguin el que diguin, la diferència entre un home i un animal és aquesta educació, aquest refinament dels sentits; per això hi ha homes tan animals i animals tan civilitzats-, aprendre, sense mestres ni cursets, la qualitat, la textura, el punt exacte de cocció dels diferents aliments van desvetllar un profund i callat entusiasme en el nostre amic Blai."
Tabucchi, Antonio . Afirma Pereira. Barcelona : Edicions 62, 2010 .
Resum : Pereira viu ancorat en el passat. El seu caràcter tímid, sentimental, fonamentalment nostàlgic i, sobretot, el record de la seva dona morta l'han anat apartant de la realitat. No serà fins que, a l'agost de 1983, l'amistat amb dos joves de gran vitalitat farà que recobri el sentit del temps i, adonant-se dels canvis que s'estan operant a Europa, prengui consciència del seu lloc en la història. "Pereira va sentir un gran desig de demanar una truita a les fines herbes i de beure's una llimonada, afirma. Què li sembla si prenem dues truites a les fines herbes?, va demanar a Marta. És clar que sí, va respondre Marta, però primer em vindria de gust un porto sec."

(↑) - Poesia

Carner, Josep . Els fruits saborosos. Barcelona : Edicions 62, 2008 .
Resum : D'ençà de la seva aparició el 1906, Els fruits saborosos es van imposar com a model de la poètica noucentista, alhora que van establir el jove Carner com el més destacat d'entre els poetes del seu temps. Aquells idil·lis de regust neoclàssic van acompanyar el poeta al llarg de tota la seva vida: ja el 1928 va publicar-ne una segona versió, abans de donar-ne el text definitiu a Poesia (1957). Aquest últim és el text que ofereix aquesta edició, completada amb un apèndix de variants i amb la reproducció del pròleg de 1928. "Tot sol, amb les cireres s'alegra el més infant, / i en ses mans bellament saltironen i dansen, / ¡i quin obrir-se els ulls que miren, i no es cansen, / les joies de l'estiu que tenen al davant!

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir
Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal

Disseny i programació web a càrrec del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona

Face
Twit
Pinte
Insta