Josep Lloveras, pintor del nu femení, mor als 92 anys

Resum:

Quan li demanaven com era que havia passat de pintar verges i santes per a les esglésies a especialitzar-se en la representació de dones despullades, a vegades d'un obert component eròtic, a Josep Lloveras li agradava ser provocatiu. “No hi ha tanta diferència –deia–: les pinto amb el mateix misticisme.” La figura femenina, sensual i joiosa, és sense cap dubte un dels motius centrals de l'obra d'aquest pintor i escultor cassanenc que, després de voltar mig món durant els anys foscos del franquisme, el 1970 va tornar a Catalunya per impulsar una intensa activitat pedagògica entre el seu Cassà natal i Barcelona, ciutat on va morir ahir a la matinada als 92 anys. Els seus íntims asseguren que ha continuat pintant fins que fa unes setmanes va haver de ser ingressat a l'Hospital de Sant Pau. És una energia postrema que encaixa perfectament amb el caràcter desimbolt que va caracteritzar Lloveras des dels seus inicis.