...

El Llibre del Sindicat Remença de 1448, custodiat a l’Arxiu Municipal de Girona, és un document manuscrit escrit en llatí entre 1448 i 1449. Conté l’acta de les reunions celebrades pels homes de remença (serfs) de diverses diòcesis catalanes per tal de nomenar els seus síndics o representants que havien de negociar l’abolició de la servitud dels mals usos davant del monarca. S’hi recullen les actes de les reunions dels homes de remença de 912 parròquies de les diòcesis de Girona, Vic, Barcelona, Elna i Urgell, celebrades entre el 13 d'octubre de 1448 i el 10 de març de 1449 i que aplegaren prop de 10.500 homes. Aquestes assemblees, autoritzades pel rei Alfons el Magnànim, havien de servir també per a recollir els diners necessaris per a sufragar el procés.
Reclamacions d’aquest tipus es van anar succeint arreu d’Europa al llarg del segle XV, però és a Catalunya on es va abolir, per primera vegada de forma oficial, l’esclavitud el 1486 a través de la sentència arbitral de Guadalupe. El sindicat remença de 1448 n’és un precedent. A més, s’hi expressa la voluntat dels pagesos no lliures d’un ampli territori, cosa que el fa excepcional.

Aquesta excepcionalitat va motivar la candidatura del document a ser inscrit en el Registre Memory of the World. Aquest és un programa promogut per la UNESCO amb l’objectiu de preservar de l’amnèsia col•lectiva els fons i col•leccions d’arxius i biblioteques d’arreu del món i assegurar-ne la seva difusió. El programa està destinat a la protecció del patrimoni documental, especialment a garantir-ne la preservació i l’accés.

La mostra es pot visitar en horaris d’obertura de la biblioteca.

Paral.lelament la biblioteca ha organitzat una xerrada, el dia 25 de març a les 19’30 h., que porta per títol “Qui eren els remences?”. La xerrada anirà a càrrec de Rosa Lluch Bramon, amb un doctorat en Història Medieval i especialista en el tema dels remences. Concretament la seva tesi es titulava Els remences de l’Almoina de Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV).