...

Com llegia i què llegia la gent dels segles XVII, XVIII XIX? Qui podia accedir als escrits? Aquestes qüestions i moltes d'altres són tractades en el llibre de Ricard Expósito i Amagat "Nivells d'alfabetització i pràctiques culturals en la Catalunya moderna. Aprendre de llegir, escriure i comptar" que es va presentar dimarts passat a la biblioteca Maria de Jonquers de Les Planes d'Hostoles. En aquesta temàtica s'ha especialitzat Ricard Expósito i Amagat, doctor en història i fill de Les Planes d'Hostoles. En la presentació hi van participar Francesc Tens, Director de Serveis Territorials de Girona, Eduard Llorà, alcalde del municipi, German Bartolomé de l'editorial Gregal i el propi autor. La precisió i la cura alhora de tractar dades històriques per trencar suposicions  i recavar en fonts amb informació novedosa com els arxius patrimonials de Catalunya van ser alguns dels trets que van destacar els ponents.

Francesc Tens va agrair "la tasca de suport a la cultura amb majúscules que fan de plataforma per a que treballs excel·lents com el d'en Ricard Expósito es puguin donar a conèixer". Per l'alcalde, aquest llibre "posa en valor la història del nostre poble, perquè si no hi ha gent que la faci aflorar no es coneix". Aquest llibre forma part de la tesis doctoral sobre la premsa catalana, n'és un capítol, per això Expósito apuntava "prefereixo anomenar-lo llibret". L'autor va puntualitzar que calia parlar d'un ampli ventall de nivells d'alfabetització, que signar no implicava saber llegir, de la mateixa manera que ser analfabet no implicava estar desconectat de la cultura escrita, doncs la lectura en veu alta era un acte social. Gràcies a aquest treball es matisen i es trenquen alguns estereotips. La industrialització, per exemple, va suposar minvar l'alfabetització a causa del treball infantil, mentre que la gent d'ofici i camperols propietaris destaquen pels seus coneixements de la lletra i de comptes. Com bé va puntualitzar Expósito, "No hem de parlar en xifres absolutes, sino en progressions i qualitats". En aquest sentit, cada lloc dibuixa les seves pròpies caraterístiques sobre el fet alfabetitzador.

La presentació va ser precedida de breus lectures del representant de l'editorial Gregal que s'alternaven amb interpretacions en clarinet de fragments de Bach.