Signatura 400

Resum:

Per a molts bibliotecaris, aquesta història breu i tendra (amb prou feines supera les 100 pàgines) fou la porta d'entrada a una editorial que començava a fer els seus primers passos. El títol i part del contingut piquen l'ullet als iniciats en la misteriosa ciència de la CDU, i la protagonista/narradora ens regala reflexions agredolces i simpàtiques i ens tempta a identificar-nos amb ella. Per exemple, afirmant que "De todos esos libros que te asaltan a centenares, el noventa por ciento solo sirve para envolver sardinas" (p. 63). O bé, molt afrancesada: "Me siento como la línea Maginot de la lectura pública. Me siento tan sola a veces" (p. 67)