Notícies

Text de Miquel Martín sobre les biblioteques

18 de juny de 2014 - 17:19 | Palafrugell - Biblioteca de Palafrugell | Paraules clau: Escriptor de capçalera , Miquel Martín , Palafrugell

L'escriptor de capçalera de la Biblioteca de Palafrugell ha elaborat un text al voltant de les biblioteques que us deixem a continuació:

 

Un dia, gràcies a una persona molt propera, em va arribar a les mans una tria dels dietaris que escrivien les bibliotecàries. Fa gairebé un segle aquests dietaris ja reflectien els desitjos –si bé incipients o no del tot conscients– de convertir les biblioteques en centres de dinamització cultural. Si un va resseguint les anotacions al llarg dels anys, hi descobreix des d’un bon principi la preocupació per fomentar la lectura, per arribar a un major nombre d’usuaris, inclòs el públic infantil, per organitzar eficaçment el material bibliogràfic, per acollir i divulgar diverses activitats com recitals, concursos literaris o conferències. S’hi percep, a més, la vocació i, doncs, un ferm compromís amb la feina: satisfacció quan les iniciatives surten bé i els projectes tiren endavant, i tristesa i frustració quan tot es torça (alguns dietaris de la guerra i la postguerra posen la pell de gallina).


Superada la dictadura franquista (és un dir), les biblioteques entren en una nova etapa, però és sobretot en aquests darrers anys que han experimentat un canvi considerable. D’entrada, s’han estès arreu del país, de manera que gairebé tota la població en pot tenir una de referència. Les que ja existien han millorat les seves instal•lacions o s’han traslladat a emplaçaments i edificis més grans i funcionals. La majoria han ampliat el seu fons bibliogràfic, alhora que han expandit i multiplicat les seves funcions i personal. Totes disposen d’accés a Internet i d’una sala de lectura farcida de revistes i diaris, així com de cds i dvds de música i cinema. Moltes tenen també una sala infantil que acull l’hora del conte, una excel•lent proposta que hauria de contribuir a fomentar l’hàbit lector (tant dels pares com dels fills). Algunes fins i tot gaudeixen d’una sala d’actes i d’espais per a reunions, fet que s’hauria de generalitzar per no interferir en les altres activitats. A banda de tot el que he esmentat, les biblioteques organitzen clubs de lectura, cursets i tallers diversos, rutes literàries, concursos, premis, exposicions... Bullen de projectes i d’iniciatives. Han esdevingut una mena de local social, un punt de trobada, un centre d’esbarjo. De fet, en molts casos s’han convertit en l’imprescindible nucli cultural del seu municipi, en l’aglutinador de diverses sensibilitats i necessitats lúdiques i culturals.
I tot això és fantàstic i encomiable, com ho és la tasca i l’esforç dels bibliotecaris. Però de vegades trobo a faltar la biblioteca en el seu sentit estricte, en el seu sentit restringit o, si voleu, en la seva definició de diccionari: “Lloc que conté una col•lecció de llibres, publicacions periòdiques o altres documents, organitzats segons sistemes preestablerts i destinats a servir al públic”. Com a lector impenitent, sovint enyoro el silenci i el recolliment necessaris per fruir de la lectura o l’escriptura. Sense renunciar a tota aquesta efervescència i dinamisme cultural, potser caldria repensar el funcionament i les competències de les biblioteques. O perquè ens entenguem, potser caldria delimitar millor els espais i les funcions de manera que no ens féssim nosa els uns als altres.


En els darrers anys, les biblioteques també han cercat i fomentat la complicitat dels lectors i dels escriptors. Un bon exemple en seria la proliferació dels clubs de lectura, que en molts casos són conduïts per escriptors i que sovint conviden els autors perquè hi comentin les seves obres. De fet, les biblioteques són les que conserven els nostres llibres i els salven de l’oblit de les llibreries, que no donen l’abast amb tanta novetat, i de la destrucció de les editorials, que els cremen o els reciclen o se’n desfan com poden quan ja els destorben als magatzems. Les biblioteques propaguen la nostra feina i la nostra obra i compten amb nosaltres per fer xerrades literàries, per impartir tallers d’escriptura, per presentar llibres o per algun altre acte que ens fa creure, per uns moments, que es pot viure d’escriure i les seves circumstàncies (permeteu-me l’expressió). I, al damunt, a alguns afortunats ens trien com a escriptors de capçalera i ens encomanen d’escriure un article que ens permet donar les gràcies per tot plegat.

 

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

« Pàgina anterior

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal

Disseny i programació web a càrrec del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona

Youtube
Face
Twit
Insta