Notícies

Rutes poètiques en l'escultura de Teo Ortiz

02 de juliol de 2015 - 10:40 | Salt - Biblioteca Iu Bohigas | Paraules clau: Activitats , Art , Exposicions , Poesia , Poetes

Avui s'inaugura a la Biblioteca Pública Iu Bohigas de Salt l'exposició "Palets poètics" de l'artista Teo Ortiz. La mostra, que es podrà visitar fins el 31 de juliol, consta de sis palets transformats en peces de poesia i escultura de sis dones: Victoria Atencia, Pureza Canelo, Magda Clark, Olvido García Valdés, Rosa Font Massot, Rosa Romojaro.

Sobre l'artista i la seva obra, Rosa Font Massot escriu:

Amb les paraules ordenem el pensament, posem filtres a les idees, aturem el caos. Amb la poesia percacem el que subsisteix de les idees, convertim el caos en objectiu. Perquè volem atrapar el misteri navegant en el mar d’acer del pensament, en l’eterna incertesa, en l’espai que ens defineix, volem captivar el ritme que flueix amb la imatge, volem seduir les paraules.

Amb la pintura, l’escultura, i qualsevol disciplina artística que treballa amb materials tangibles, cal deixar-se atreure pel color, la forma o el volum, per poder-se endinsar en un univers atemporal, intuïtiu i suggerent, que revela totes les rutes: les de la imaginació i les del pensament.

Però què succeeix quan es fusionen el color, la forma i el volum amb la poesia? El misteri de la paraula s’uneix amb el misteri de la creació artística i adquireix una nova dimensió. Les escultures de Teo Ortiz llegeixen la poesia, els versos d’unes dones poetes (Victoria Atencia, Pureza Canelo, Magda Clark, Olvido García Valdés, Rosa Font Massot, Rosa Romojaro), i en fan una interpretació particular, incitant i màgica alhora, una interpretació que conjuga la senzillesa dels materials utilitzats (palets, fustes velles, serradures, fils, guix...) amb la diafanitat i l’impuls de les paraules que hi perfila.

De sobte, ens adonem que la fusta ha adquirit la veu de la paraula, que el relleu té la potència del que s’amaga en cada vers, que el color ha absorbit la llum dels mots, el seu valor substancial, el seu sentit primigeni.

De sobte, ens adonem que s’han fusionat la veu de la poesia i el volum de l’escultura per esdevenir una altra forma d’expressió, un univers nou que ens fascina per la seva simplicitat màgica i alhora per la seva grandesa essencial.

Us hi esperem.

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

« Pàgina anterior

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/

Disseny i programació web a càrrec del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona

Youtube
Face
Flickr
Insta