de capçalera

Enllaç pàgina Dolors Garcia i Cornellà:

http://www.dolorsgarciaicornella.com

 

 

     

 

Col·laboració de la Dolors Garcia i Cornellà per la presentació d'autors De Capçalera 2015

 

Passió pels llibres

Quan en Francesc tenia vuit o nou anys, el seu pare li donava una petita setmanada perquè es comprés llaminadures o anés al cine amb els seus amics. Estem parlant dels anys 1934 o 1935, poc abans que esclatés la Guerra Civil.
Però en Francesc, amb aquella setmanada, ni es comprava llaminadures ni anava al cine. Se la guardava. I, quan ja tenia prou diners, s’acostava a la llibreria i s’hi passava hores. Amanyagava els lloms dels llibres, els obria amb cura, en llegia algun paràgraf, mirava qui era l’autor, olorava el paper i la tinta, decidia si el títol i el resum de l’argument el seduïen prou i, finalment, amb els diners estalviats d’unes quantes setmanades, en comprava un. I se n’anava ben content cap a casa, amb aquell petit tresor sota el braç.
Llegia el llibre nou amb tranquil•litat, allargant el temps, mastegant bé cada paraula, cada frase, cada capítol. Volia que li durés prou fins que se’n pogués comprar un de nou. Quan l’acabava, el posava delicadament al costat dels que ja tenia. Els tenia ordenats per temes, per autors, per editorials...
Poc després va esclatar la guerra i en Francesc es va haver d’ocupar d’altres coses, com ara agafar el tren i anar a comprar un sac de patates a quilòmetres de distància perquè els de casa poguessin menjar. Cap al final de la batussa, també es va haver d’amagar lluny, al camp, amb els pares, la germana i altres familiars. Ja no hi havia setmanada, ni llaminadures, ni cine. Ni llibres. Tot ho tenien a casa seva, en un pis petit del carrer de la Rutlla de Girona. I no sabia què hi trobarien quan hi tornessin, si és que hi podien tornar, perquè van saber que un dia van caure bombes d’un avió molt a prop d’on ells vivien.
Finalment, en Francesc i la seva família van tornar a casa. La guerra havia acabat, tot i que començava un període llarguíssim de por, de gana, de foscor i de misèria en tots els sentits. Però en Francesc va retrobar els seus llibres i, poc a poc, va tornar a estalviar. Ara ja no li donaven cap setmanada i era ell qui treballava per poder tenir un racó.
En Francesc, sempre que podia, anava comprant llibres i engrandint la seva biblioteca. Quan es va casar, se la va endur a la casa que van estrenar amb la seva dona. I va dedicar tota una habitació a posar-hi els llibres. Es feia fer els mobles a mida, amb portes de vidre perquè no hi entrés la pols. El fuster venia, prenia mides, li feia triar la fusta i els prestatges que hi volia i, al cap d’unes setmanes, tornava amb el moble desmuntat i l’anava muntant amb paciència i bon ofici.
La seva dona, la Dolors, també tenia un moble ple dels llibres que havia llegit en la seva joventut. D’aquest moble se’n deia secreter, i era una mena de llibreria envidrada i una taula extensiva que feia d’escriptori. També tenia calaixos, alguns de secrets, per guardar-hi documents o papers importants. Mai no es van barrejar els llibres d’en Francesc i els de la Dolors. Cadascú tenia el seu espai, el seu moment i les seves lectures.
Amb els anys, en Francesc va arribar a tenir una biblioteca amb molts volums, tants que ja no li cabien a l’habitació que hi havia destinat. I, de mica en mica, es van anar escampant per altres racons de la casa.
En Francesc i la Dolors van tenir quatre filles. Una d’elles, la més gran, va heretar aquesta passió pels llibres. I dos cops a l’any, dos dissabtes, ajudava el seu pare a netejar-los. Els anaven traient un a un del seu prestatge, hi passaven un drap pel llom i el fullejaven ben ràpid perquè se n’anés la pols que s’hi havia acumulat des de l’última neteja a fons. Després, al vespre, tots dos contemplaven, feliços, els llibres lluents ben posats als mobles.
En Francesc va comprar i llegir llibres fins l’últim dia de la seva vida. Es va morir l’any passat, als vuitanta-vuit anys. Era el meu pare i m’ha deixat, a mi, la seva filla gran, una biblioteca fantàstica, esplèndida, plena de sentiment i de records, amb una única condició, que no la desmembrem. Perquè té sentit tota sencera, perquè ella sola explica moltes coses de la vida d’un home que va estimar profundament els llibres.


Dolors Garcia i Cornellà
Autora de capçalera de la biblioteca de Vilobí d’Onyar (La Selva)
Agost de 2015

« Pàgina anterior

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir
Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal

Disseny i programació web a càrrec del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona

Face
Twit