Jaume Pòrtulas, gran coneixedor de l'obra d'Homer, ens acompanyarà en la sessió del 25 de maig on comentarem l'Odissea. Ell mateix ens proposa la lectura d'un dels dels Cants, el VI, l'episodi de Naussica. Us passo primer l'enllaç amb la traducció de Carles Riba que em fa arribar l'Albert.

Odissea Cants I-IV

També he demanat alguns exemplars de la recent traducció que ha fer Joan F. Mira, tal i com ens va suggerir la M. Àngels. Si us en voleu fer una idea us enllaço amb la introducció del llibre, escrita per de Jordi Cornudella i pel propi Mira, i el Cant I .

Odissea (Versió de Joan F. Mira)

Aquesta és la història extraordinària d'un home extraordinari, l'heroi de moltes cares i molts recursos, el guerrer i navenfant que va fer mil viatges reals o fabulosos, mentre l'esposa fidel i el fill pocmés que adolescent l'esperaven a casa sense saber si era viu o era mort.

                                                                       Nausícaa per F. Leighton

Fem una petita pausa en els comentaris sobre Teresa Pàmies i parlem un moment del llibre que comentarem el mes de maig: l'Odissea.

L’Odissea d’Homer és un dels llibres crucials de la literatura universal. És per això que, en comptes de fer-ne una petita aproximació a través meu amb vista a la lectura de L’Ulisses de James Joyce com havíem previst, hem pensat que podríem dedicar-hi tota una sessió en la companyia de gratíssim record de Jaume Pòrtulas. Naturalment, qui vulgui pot llegir L’Odissea sencera, que és un dels màxims plaers sens dubte a què pot aspirar un lector, però per a qui se li faci costa amunt, en Pòrtulas proposa que llegiu el cant dedicat a Nausica, que és el VI i que conté moltes claus per endinsar-se una mica en el poema sencer.
Resumir qui va ser Homer i que van representar els seus poemes en l’antiga Grècia és cosa complicada i llarga, i vegeu si no l’apassionant llibre del mateix Jaume Pòrtulas Introducció a la Ilíada (Fundació Bernat Metge, 2007), que ronda les cinc-centes pàgines i on els matisos i les portetes i finestres que s’obren són infinits. Bé que La Ilíada era considerat el poema “major”, si es pot dir així, en època clàssica, L’Odissea connecta millor amb la sensibilitat contemporània. Es tracta, és clar, d’una distorsió, ja que és difícil separar la intenció i el sentit últim de tots dos poemes en el seu moment, però ho demostren les innombrables recurrències, interaccions, connexions de la literatura contemporània amb aquest poema homèric. L’Ulisses de James Joyce, doncs, no és un cas aïllat. Dins la nostra mateixa literatura hi ha una obra mestra com Odisseu d’Agustí Bartra, reeditada recentment. D’altra banda, tenim la sort de gaudir en català d’una altra obra mestra, la traducció de L’Odissea de Carles Riba, que supera el concepte de traducció i s’integra a la nostra tradició literària. Probablement això és perquè la narració del poema d’Ulisses s’estructura com una rondalla, en la qual el protagonista ha de passar una sèrie de proves abans d’assolir un objectiu, trànsit en el qual ell s’ha transformat, i aquesta és una trama característica de moltes narracions contemporànies, la de la iniciació: des del pas de l’edat adolescent a l’edat adulta fins a l’absurd kafkià passant per les experiències revolucionàries, bèl•liques o de l’exili.

Albert Mestres

Praga, any 1958, carrer Ptrska, núm 24

A la filla Teresa demanant-li que m’ho passi a màquina quan tingui una estona i recomanant-li que en faci dues còpies i no hi toqui res, o sigui: que no hi fiqui res de la seva collita. Quan no entengui la meva lletra, que passi de llarg, i si ha de posar una coma o un punt que no tremoli; però, donada com és ella a les fantasies, no vull que arregli el seu pare, sino que el deixi tal com és, que ni a la terra ni al cel no hi ha àngels, i l’home no és altra cosa que fill de les circumstàncies.

Així comença Testament a Praga, el proper llibre del club. Un fragment que forma part de les memòries del pare de Teresa Pàmies, Tomàs Pàmies, exiliat a Praga, un dels eixos principals de l’obra. L’altre són les cartes que li dirigeix la pròpia Teresa, també exiliada a París.
Tindrem el plaer de tornar a tenir com a convidada d’honor per parlar-nos de l’obra, de l’autora i del tema de les dones i l’exili a Mary Nash, catedrática d’Història Contemporània, especialitzada en la història de les dones.
La data ja està confirmada. Serà el divendres 20 d'abril a 2/4 de 8 a la biblioteca.
Hem escollit aquesta autora perquè aquest any li dediquem el nostre premi literari. Teresa Pàmies ha passat moltes temporades al balneari Prats i ho ha deixat escrit en molts articles i algun llibre. En parla, per exemple, a Informe al difunt (La Campana, 2008), llibre que dedica al seu marit, Gregorio López Raimundo, després de la seva mort. Al començament del text ens hi trobem a la Míriam, que el va atendre quan es va trobar malament. Ja en parlarem.

Us animem també a participar al concurs. Són textos de menys de 300 paraules amb un mot clau: “Praga”. El termini acaba el 14 d’abril. Us enllaço amb el tríptic de promoció on hi trobareu tota la informació.

9è Premi de microliteratura Joaquim Carbó

I per acabar, informar-vos que l'endemà del club, el dissabte 21 d'abril, al Teatre Municipal de Caldes hi podrem veure l'obra Nix tu, Simona, dirigida per l'Albert Mestres. Tenim moltes ganes de veure la Simona de l'Aina Calpe.

La propera lectura del club serà l’últim poemari de Narcís Comadira, Llast (Edicions 62, 2007). Ja tenim confirmada la presència de l’autor. La trobada serà el divendres 2 de març a 2/4 de 8 del vespre.
Narcís Comadira (Girona, 1942) és poeta, pintor, traductor, dramaturg, gastrònom… un artista en tots els sentits.
El programa del Canal 33 Ànima li va dedicar un breu reportatge de cinc minuts que crec que ens pot servir molt bé d’introducció. Parlen de Comadira, per exemple, el cuiner Joan Roca, que ha creat un plat dedicat al poeta, l’escriptor Josep Maria Fonalleras, amic i deixeble de l'artista, la crítica literària i companya de Comadira, Dolors Oller o el profesor de Comunicació Esteve Miralles que declara que “Comadira és el pitjor pessimista del món, però sempre et dóna munició, munició per tirar endavant”. Un passeig per la ciutat de Girona amb la veu de Cristina Cervià recitant versos del poeta, ens transporten al paisatge originari de l’autor.

Narcís Comadira

Si disposeu de més temps, trobareu molta i molt bona informació en l’homenatge que Vilaweb ha fet al poeta, en motiu del seu setantè aniversari. Una bona selecció d’imatges, on coneixem el Comadira pintor, entrevistes i un videomuntage elaborat per Josep Porcar a partir del poema Ponentada gran.

Comadira, per molts anys!

Llast és un recull dels poemes que Comadira havia escrit en els cinc anys previs a la seva publicació. És doncs, de temàtica molt diversa. Perquè el tasteu una mica us escric un poema dedicat al fill de Francesc Parcerisas, poeta que vam tenir amb nosaltres. Diu l’autor que aquest poema “va ser la meva resposta a un encàrrec per a la col•lecció de poesia infantil…”En Pol dorm” és per en Pol Parcerisas, que dormIa compulsivament, amb el cap a la falda del seu pare, en la sobretaula inacabable d’un sopar literari a Esporles.”

 

EN POL DORM

Fràgic carneta dolça
-galta, peluix de préssec-
que et confies al son,
Nen,
no encara noi, en tu
com bull la sang lletosa,
àvida de cremar. Com bull
també la llei, la vida.
Ella et vol i t’hi dones.
Rendit, frueixes la fatiga,
tot tu desfici inconscient.

Ara que a fora borden
tots els cans furiosos
i una pluja impensada
cau lenta sobre Esporles,
jo, amb pietat inmensa,
et miro.
          Inútilment,
t’envejo, et protegeixo.

Bombon mallorquin, és un gelat mític de Mallorca, el que és menjaven les ties monges el dissabte a la plaça del poble, una llegenda, una icona... També és el títol del disc en solitari de Joan Miquel Oliver, component del grup Antònia Font. La foto, però, és d'un tombet, un altre plat típic de Ses Illes. Per si us serveix d'inspiració.

Recordeu que divendres que ve ens trobem per a comentar Mort de dama. Vam proposar que després faríem un sopar temàtic a la biblioteca, en aquest cas, relacionat amb Mallorca. Acabem amb el Nadal i ja ens tornem a entaular!

Podeu fer les vostres propostes aquí mateix al bloc, així tothom sabrà què hi haurà i que pot faltar.

Una cançó del disc Bombon mallorquin: Final feliç

En aquesta entrada hi trobareu l'enllaç que us portarà a l'article que vaig escriure per a l'Ampli (el bloc dels musictecaris) parlant de la trobada amb Josep M. Mestres Quadreny a la nostra biblioteca. Espero que us sembli un bon resum.

Josep Maria Mestres Quadreny a la biblioteca de Caldes

La propera trobada del club de lectura serà el divendres 13 de gener a 2/4 de 8 del vespre. Comentarem la novel·la de Llorenç Villalonga Mort de Dama (Club Editor, 1931) Els llibres que tenim a la biblioteca per a deixar-vos en préstec són de la quinzena edició (1988) però el pròleg el va escriure el mateix Joan Sales per a la quarta edició (1965) amb breus afegits d'edicions posteriors. "Dona Obdúlia  ens desheretarà; però jo m'he venjat i vostè ha immortalitzat la dama i la venjança", així comença el pròleg de la setena (1971), unes paraules de Villalonga a Sales en reconeixement de l'esforç de promoció de l'editor com a factor clau de l'èxit de l'obra. Sales ens explica, entre moltes altres coses, el complicat procés d'edició del llibre, la seva relació amb l'autor i analitza els personatges i els contextualitza dins la societat malloquina que immortalitza Villalonga. Són gairebé cinquanta pàgines que ens ajuden a entendre millor la novel·la i a conèixer una mica més el convuls món editorial català.

Aquesta sessió la farem sense convidat, l'Albert conduirà la sessió. Hem pensat que podríem aprofitar per fer un sopar temàtic a la biblioteca. Cuina mallorquina. He mirat per la xarxa i hi ha plats extraordinaris. Us passo un petit tast virtual.

Receptes de cuina mallorquina

Mentre escullo les fotos i preparo un petit resum de la trobada amb Josep Maria Mestres Quadreny, us penjo informació de la propera lectura del club.

Llegirem Mort de Dama. Es tracta d'un clàssic de la literatura catalana, escrita per Llorenç Villalonga Pons (Palma 1897-1980) i editada, com veieu, pel Club Editor de Joan Sales l'any 1931. Em sembla que ens ho passarem molt bé. La trobada serà el mes de gener, ja concretarem el dia. En aquesta ocasió no tindrem convidat, l'Albert conduirà la sessió.

A la contracoberta hi llegim:

"Deliciosa "petita obra mestra", insòlita per molts conceptes en el nostre panorama literari, és una sàtira plena d'humor de l'alta societat palmesana d'avantguerra, encarnada en una immortal creació: dona Obdúlia Montcada. Aquesta immesurable dama, el noble blasó de la qual -interpretat per Xim Verdaguer_ encapçala aquesta presentació, és certament un d'aquells personatges de ficció, creació afortunada d'un escriptor inspirat, que ens poden servir per qualificar-ne algun de real, com quan diem "és una Madame Bovary", "és un Tartarí", "és un Quixot". La novel·lística catalana històrica no en té pas gaires: La Viuda Reposada, el senyor Esteve, la Colometa i potser algun altre. La sola creació d'un personatge tan caracteritzat ja bastaria a assegurar a MORT DE DAMA un lloc entre les novel·les que no moren ni envelleixen."

Per a informació de l'autor podeu llegir la seva entrada a la revista Lletra.

Llorenç Villalonga

Ja tenim els llibres a la biblioteca. Podeu passar a buscar el vostre exemplar.

Ja tenim programades les trobades finals d’aquest any 2011. Comentarem dues lectures molt singulars.

La primera serà el divendres 28 d’octubre. El llibre escollit és Nix tu, Simona d’Albert Pijuan (pronuncieu la x de Nix com una xeix). Una obra de teatre que ha editat l’Albert Mestres i que ell mateix dirigeix. L’entrena serà a Barcelona el dia 5 de novembre. Quan l’Albert em faci arribar la informació la penjaré i si ens ve de gust podem anar-la a veure.

Mireu quin començament:

SIMONA: Me passàvaho molbé jo i els ‘crabats i as atres amics dels ‘crabats que també estan meus amic també. Ara pequè ja estic gran porò ‘cara jugo amb els ‘crabats porò menys estona jugo que jo quan estava petita perquè ja estic gran. Mira, si ‘questa li fas aixins es para i mira a tu…Para! Para!...eus? Fas aixins i para i mira. I ‘quest és el més fort. ‘Xeca pedres tot ell sol i si és més gran ‘xeca a tu quan vol i et salta amunt com una pedra petita i totsol menja ‘nimals més gros que ell sol. Jo passamho molbé amb tots els ‘crabats.

Albert Pijuan. Nix tu, Simona. REMA12, 2011

La trobada compta amb dos al•licients destacats. Un és la presència de l’autor i l’altre la lectura de l'obra sencera que ens farà la Montse (Fernández). La cosa promet.

A la biblioteca encara ens queden exemplars dels que ens va portar l’Albert per deixar-nos. Si encara no el teniu el podeu passar a buscar.

L’última trobada d’aquest any serà amb el pare de l’Albert: Josep Maria Mestres Quadreny. En una entrada anterior ja vam comentar la importància de la seva obra musical. Serà el divendres 25 de novembre i també el tindrem amb nosaltres.
Comentarem el seu llibre, guardonat amb el Premi Nacional de Música, 2000:  Pensar i fer música,  Proa, 2000. Segons l’Albert, és una text molt divulgatiu.  A la contracoberta hi llegim:

La lectura d’aquest llibre, que va de la rememoració del Cercle Manuel de Falla a l’explicació dels fenòmens musicals guiats per l’atzar, sorpendrà per la riquesa de continguts, lucidesa i claredat tant els melòmans poc amants de la música contemporània, com els mateixos admiradors de l’obra de Mestres Quadreny.

Com deia sovint Joan Sales: Que Déu hi faci més que nosaltres. Com que la nostra idea era llegir primer aquest llibre, ara mateix ja tenim tots els exemplars disponibles a la biblioteca. Si voleu ja us el podeu endur en préstec.

El primer capítol comença d'aquesta manera

En esclatar la Guerra Civil jo tenia set anys. La nit anterior prenia la fresca amb el meu pare, asseguts al balcó, i li demanava quan aniríem a Sitges a estiuejar com els altres anys. Ell em va dir que no era gens clar que aquell estiu hi poguéssim anar. Al matí següent els trets que espetegaven al carrer em van donar la resposta. Havia començat una guerra que duraria tres anys, que a mi se’m van fer molt llargs. Aviat es feren familiars les escenes de milicians fent instrucció al carrer, els camions carregats d’homes i dones armats amb fusells camí del front, les corredisses cap al refugi sovint en pijama i embolcallat amb una flassada i… la fam.

Tenir amb nosaltres en Josep Maria Mestres Quadreny és un altre privilegi majúscul. Esperem poder organitzar la trobada de manera que sigui possible fer petites audicions a partir de la seva exposició.

Pels sopars de totes dues trobades s'accepten suggeriments.

Ara ens ve de gust llegir poesia. Per això hem escollit un poeta català de prestigi: en Francesc Parcerisas, de qui ja he penjat poemes al bloc. Com sempre que és possible, volem que el propi autor ens acompanyi en la lectura i ja tenim confirmada la seva assistència a la sessió.  Ell mateix ha escollit el text que comentarem: Dos dies més de sud (Quaderns Crema, 2006). També tenim altres llibres seus per si us quedeu amb ganes de degustar més poemes. D'aquesta manera anirem directament al text, com fem sempre al club i com també recomana Parcerisas. 

"... allò que m'ha fet aprendre a llegir és, paradoxalment la lectura. La lectura entesa des de la tradició anglesa d'anar al text i de buscar-hi sentit intern, més que no pas d'intentar justificar l'obra o l'autor a través de determinat lloc en la taxonomia de la història de la literatura". L'objecte immediat (Curial, 1991).

No escriuré tots els poemes del llibre al bloc, només aquest de Rilke que introdueix el poemari perquè és on trobem les paraules que li donen el títol.

DIA DE TARDOR.

Senyor, el temps ha arribat. Enorme fou l’estiu.
Projecta la teva ombra en els rellotges
de sol i deixa córrer els vents per les planures.

Als últims fruits ordena de ser plens;
dos dies més de sud dóna’ls encara,
constreny-los a perfer-se i que penetri
en el vi fort de la suprema dolçor.

Qui ara no té casa, ja no la bastirà.
Qui ara es troba sol, ho estarà molt de temps,
vetllarà, llegirà, escriurà cartes llargues
i per les avingudes vagarà inquiet
d’aquí d’allà, mentre les fulles giravolten.

Rainer Maria Rilke
(Traducció de Joan Vinyoli)