« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Música per a "Peus descalços sota la lluna d'agost"

La Por

“En aquell moment se’m va glaçar la sang, perquè em vaig témer el pitjor que pogués imaginar-se. Però el pitjor no podia imaginar-se "


El Dolor

“Va quedar una pudor
com de clavellines ràncies,
com de roses podrides,
com de poncems pansits.
Enmig del munt de pedres,
del marge on florien la falguera i el liquen,
s’incediaven els ossos,
s’esbadellava la majestat dels cranis
que el temps metamorfosaria en fòssils.
Un odi integral encenia l’aurora
i sota les estrelles ploraven els espectres”
 

El Record

“Tot això va passar
el darrer dotze d’agost
de la nostra malaurada vida.
Aquell dia tot va acabar
per a nosaltres. Els morts
no fan preguntes.
Des de llavors som aquí,
a l’altra banda de tot,
esperant que algú faci alguna cosa
per nosaltres. Recordeu-vos de nosaltres.
Recordeu-vos de nosaltres.”

 L'Esperança

 “Perquè aquesta pedra perpetuï
la idea del dolor i la ignomínia
caiguda sobre el poble.
Contra l’oblit,
geranis i assutzenes,
clavells, violetes, lliris,
tulipes i falgueres.”
 

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Moltes gràcies, Mercè. És un resum de l'obra però, alhora, de tots els sentiments que es barrejen al nostre cap i al nostre cor quan estem llegint i la música encara fa més vives i intenses totes aquestes sensacions.

    Al pròleg vaig descobrir unes línies que m'agradaria reproduïr i resaltar:

    "Que quedi clar: Cavallé s'ha servit d'uns fets històrics reconeguts, l'impune i cruel assassinat d'una família de refugiats a mans d'unes tropes vencedores, per indagar sobre les causes i les raons d'aquells que, per por a la repressió, es van fer còmplices del silenci i van procurar oblidar per sempre més la barbàire esdevinguda. Un oblit impossible i imperdonable, perquè els morts condemnats injustament, rondaven (i ronden encara) pel món, demanant a cau d'orella i amb insistència als mortals l'obligació d'aquests de restaurar definitivament la seva innocència. Per poder descansar eternament, calia que els vius assumissin i reconeguessin públicament els seus pecats, la seva vergonya i la seva actitud passiva davant dels fets. Perquè si bé el poble va actuar amb certa dignitat i, a la manera d'una Antígona col·lectiva, els va enterrar d'amagat, després va girar full a uns fets d'horror i de barbàrie. Tanmateix mai més no van poder continuar vivint amb la consciència tranquil·la..."

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/