Loading...
Club de Caldes de Malavella
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia

La deshumanització de la població africana

per:
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia

 

La Mary Nash del club de lectura ens fa arribar aquesta reflexió sobre "El cor de les tenebres":

Amb ganes de escoltar les vostres opininos sobre el llibre. Aqui un petit comentari sobre aquest llibre tant fosc.

Edward Said en Cultura e imperialisme fa una denuncia del llibre de Conrad el Cor de les tenebres com a mostra de la prepotència imperial civilitzadora de Gran Bretanya. Es a dir, no considera la visió de Marlow com a denuncia anticolonial si no com a reforçament colonial del imperi que manifesta la superioritat de la civilització occidental front a la barbàrie africana.


Aquí un fragment del text de Said:


...los relatos de Conrad actualizan el gesto imperial de apoderarse virtualmente del mundo entero y muestran sus beneficios aunque también subrayen sus insalvables ironías. La visión historicista de Conrad engloba los otros elementos narrativos de la secuencia novelística; en su dinámica se erige a Marlow, Kurtz y África como objetos de una incomprensión constitutivamente superior, aunque se admite que problemática.

....buena parte de la narrativa conradiana, se dedica a aquello que elude la expresión articulada: la jungla, los nativos desesperados, el gran río, la vida oscura, magnifica e inefable de África. En la segunda de las dos ocasiones en que un nativo pronuncia una palabra inteligible, Conrad la pone en boca de una “insolente cabeza negra” que aparece en la puerta para anunciar la muerte de Kurtz, como si solo el pretexto europeo pudiera lograr que un africano hablase con coherencia. El relato de Marlow es menos el reconocimiento de una diferencia esencial de África que la admisión de la experiencia africana como parte de la significación mundial de Europa. ...deshumaniza totalmente la población africana

Comentaris

Mercè
13 de gener de 2011 - 10:42

Us reprodueixo una carta del lector que avui mateix publica el diari "El Punt"

CRISI i LA RD DEL CONGO

Crisi, crisi i crisi. I així tot el dia des que vaig tornar de la RD del Congo. Sembla que tots els mitjans de no tenen altre tema de conversa. I és una pena, tan gran com és el món i les coses boniques que hi passen, i la veritable misèria del món. He col•laborat amb l’organització Coopera (www.coopera.cc) en un programa de conservació i educació a la regió de Kivu-Sur, una de les zones més castigades d’Àfrica per la guerra i que encara estan en conflicte. La RD del Congo està condemnada a ser pobra i miserable mentre sigui una zona tan immensament rica. La població congolesa està acostumada a viure amb por, que els soldats de tots els bàndols baixin de nit al poble i els robin el poc que tenen, que els prenguin com a esclaus per treballar uns dies…I el pitjor: les dones que són violades sistemàticament pels soldats de tots els bàndols quan estan treballant al camp per després ser robades i no denuncien mai això perquè poden ser repudiades pel seu marit. Sí, el que llegeixes! Molts nens no van a l’escola perquè no poden pagar els 5 dòlars que val el curs: massa car i massa fills. I sense educació no hi ha futur. I amb tanta confusió els països rics aprofiten per treure el coltan, minerals escàs i molt demandat, un mineral necessari per a les bateries dels aparells.
I ara torno i al meu nebot de 10 anys li han regalat una tele amb una pantalla tan gran com la que fèiem servir al poble de Lwiro per al cinema! No entenc res.
Que tinguem un bon any, nosaltres que sí el podem tenir.

Maria José Sánchez. Empuriabrava (Alt Empordà)

Mercè
12 de gener de 2011 - 12:02

La veritat és que volia dedicar un post al tema de la colonització del Congo però quan vaig llegir, per sobre, la tràgica història d’aquest país no vaig saber com posar-m’hi.
A l’època del tràfic d’esclaus, entre el 1700 i 1800, més de 6 milions d’africans van ser deportats des d’Àfrica fins Amèrica. I aquestes xifres es van corregint a l’alça.
A finals del segle XIX i principis del XX, contemporàniament a “El Cor de les tenebres”, entre quinze i vint milions de congolesos van morir a causa dels treballs forçats, malalties, desplaçaments de població i maltractaments.
Al 1961, oficials belgues assassinen el líder congolès Patrice Lumumba, escollit president d’un Congo finalment independent. Un any va durar el seu mandat. En el seu discurs davant el rei Balduí havia dit:
“…Hem conegut les ironies, els insults, els cops que havíem de suportar matí, tarda i nit, simplement perquè erem negres. Hem après que la llei no era mai la mateixa quan es tractava d’un blanc o d’un negre…”. No va agradar.
Durant les dècades posteriors, Mbutu Sese Seko espolia en massa el país. I a més hi afegim la pandèmia de Sida i darrerament l’interès pel coltan, un mineral indispensable per a les noves tecnologies, el 80% de les reserves del qual es troben a Àfrica i sobretot al Congo. La veritat és que et quedes sense paraules. Potser les úniques que serveixen són les de Kurtz “l’horror, l’horror!”.
I és cert que aquesta no és la visió del país que ens ofereix Conrad, com bé exposa el text d’Eduard Said que ens fa arribar la Mary. Tal i com diu l’article que l’Eduard Vilella que us vaig passar, Conrad ens ofereix una visió aristocràtica de l’aventura. Cap africà té nom i, malgrat alguna actitud condescendent per part de Marlow, els congolesos se’ns presenten gairebé com animals, ni tan sols parlen.
Mira perquè serveix un club de lectura.

Nou comentari