« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

'crabats i música contemporània

 

Ja tenim programades les trobades finals d’aquest any 2011. Comentarem dues lectures molt singulars.

La primera serà el divendres 28 d’octubre. El llibre escollit és Nix tu, Simona d’Albert Pijuan (pronuncieu la x de Nix com una xeix). Una obra de teatre que ha editat l’Albert Mestres i que ell mateix dirigeix. L’entrena serà a Barcelona el dia 5 de novembre. Quan l’Albert em faci arribar la informació la penjaré i si ens ve de gust podem anar-la a veure.

Mireu quin començament:

SIMONA: Me passàvaho molbé jo i els ‘crabats i as atres amics dels ‘crabats que també estan meus amic també. Ara pequè ja estic gran porò ‘cara jugo amb els ‘crabats porò menys estona jugo que jo quan estava petita perquè ja estic gran. Mira, si ‘questa li fas aixins es para i mira a tu…Para! Para!...eus? Fas aixins i para i mira. I ‘quest és el més fort. ‘Xeca pedres tot ell sol i si és més gran ‘xeca a tu quan vol i et salta amunt com una pedra petita i totsol menja ‘nimals més gros que ell sol. Jo passamho molbé amb tots els ‘crabats.

Albert Pijuan. Nix tu, Simona. REMA12, 2011

La trobada compta amb dos al•licients destacats. Un és la presència de l’autor i l’altre la lectura de l'obra sencera que ens farà la Montse (Fernández). La cosa promet.

A la biblioteca encara ens queden exemplars dels que ens va portar l’Albert per deixar-nos. Si encara no el teniu el podeu passar a buscar.

L’última trobada d’aquest any serà amb el pare de l’Albert: Josep Maria Mestres Quadreny. En una entrada anterior ja vam comentar la importància de la seva obra musical. Serà el divendres 25 de novembre i també el tindrem amb nosaltres.
Comentarem el seu llibre, guardonat amb el Premi Nacional de Música, 2000:  Pensar i fer música,  Proa, 2000. Segons l’Albert, és una text molt divulgatiu.  A la contracoberta hi llegim:


La lectura d’aquest llibre, que va de la rememoració del Cercle Manuel de Falla a l’explicació dels fenòmens musicals guiats per l’atzar, sorpendrà per la riquesa de continguts, lucidesa i claredat tant els melòmans poc amants de la música contemporània, com els mateixos admiradors de l’obra de Mestres Quadreny.


Com deia sovint Joan Sales: Que Déu hi faci més que nosaltres. Com que la nostra idea era llegir primer aquest llibre, ara mateix ja tenim tots els exemplars disponibles a la biblioteca. Si voleu ja us el podeu endur en préstec.

El primer capítol comença d'aquesta manera

En esclatar la Guerra Civil jo tenia set anys. La nit anterior prenia la fresca amb el meu pare, asseguts al balcó, i li demanava quan aniríem a Sitges a estiuejar com els altres anys. Ell em va dir que no era gens clar que aquell estiu hi poguéssim anar. Al matí següent els trets que espetegaven al carrer em van donar la resposta. Havia començat una guerra que duraria tres anys, que a mi se’m van fer molt llargs. Aviat es feren familiars les escenes de milicians fent instrucció al carrer, els camions carregats d’homes i dones armats amb fusells camí del front, les corredisses cap al refugi sovint en pijama i embolcallat amb una flassada i… la fam.

Tenir amb nosaltres en Josep Maria Mestres Quadreny és un altre privilegi majúscul. Esperem poder organitzar la trobada de manera que sigui possible fer petites audicions a partir de la seva exposició.

Pels sopars de totes dues trobades s'accepten suggeriments.

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Sembla que aquest final del nostre any literari serà apoteòsic. Els dos paràfrags que la Mercè ens ha penjat la Mercè són, cadascún d'ells per diferents motius, engrescadors.
    Del primer haig de dir que, un cop passat el primer minut de desconcert, és fàcil de llegir... He tingut la mateixa impressió de quan veig pel·lícules argentines, de moment no hi entens res però després, poc a poc, tot comença a tenir sentit.
    Amb el segon he tingut una sorpresa. Esperava trobar un text indesxifrable, com va estar per mi la música de Josep M. Mestres de l'entrada anterior.
    Per sopar qualsevol lloc serà bó però fa temps que no anem a Ca la Manela, crec. Ah! ni a Sant Andreu, de fet jo no hi he anat mai...

  2. Del Nix tu hem comentat amb la Mercè de fer una tria de fragments per llegir ... no crec que pugui fer la lectura sencera sense que em quedin els ulls en blanc i tregui barrumera per la boca ...

    En quan al sopar si voleu podriem fer un "pongo" cadascun i quedar-nos tranquilament a la Biblio ... així la butxaca descansa una mica no ???

  3. Mila, no cantis victòria. Inici del tercer capítol:

    "La tècnica serial m’havia permès de trencar amb els procediments escolàstics, però substituir un procediment per un altre no em satisfeia perquè coartava la meva aspiració de llibertat i sobretot perquè el dodecatonisme tenia un entorn expressionista que no d’adeia amb el meu tarannà."

    Estaria bé sopar a la biblioteca. Fa temps que no ho fem.

  4. Ja em semblava a mi que la felicitat completa no existia...!!!

    Nandes, ja t'hi veig, quan he llegit el paràgraf ja em semblava que et sentia a tu...

    Sopar a la biblio, perfecte, mentre ningú porti "crabats"... Ja direu que "pongo" !!!

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/