« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

La revolució gràfica

L’important trencament amb el passat produït després de la Segona Guerra Mundial, tot cercant una aproximació a l’expressivitat moderna assolida per les altres arts, provocà una eclosió en tots els sentits: nous sons, noves maneres de tocar els instruments i, sobretot, una manera diferent de pensar la música. Tot plegat comportava sovint importants problemes d’escriptura, ja que el sistema tradicional resultava clarament insuficient. (Josep M. Mestres Quadreny, Pensar i fer música, Proa, 2000, pàg. 61)


Aquesta necessitat que apunta Mestres Quadreny va portar als compositors a buscar altres tipus de notacions, altres representacions gràfiques que s’adaptessin a les noves formes musicals. En aquest enllaç hi trobareu una contextualització de tot aquest procés, on es destaquen les aportacions del compositor que tindrem amb nosaltres aquest proper divendres.

El grafismo musical en la frontera de los lenguajes artísticos

Una d’aquestes noves partitures és la d'Aronada, que correspon a la imatge d’aquesta entrada. En el llibre hi llegim l’origen d’aquesta obra, una creació artística en si mateixa.


Crec que no resulta gens sorprenent que, després de tant de temps descodificant nombres amb significats simulats, un dia se m'acudís que en determinades circumstàncies podia presentar els nombres directament extrets de la taula i deixar que fos el músic qui fes directament la descodificació. És el que vaig fer a Aronada (paraula del sànscrit que significa: cercle dels sons audibles), que vaig compondre el 1972 com a música d'ambientació per a una exposició de pintura de Xavier Coll en una galeria de París. Per complir amb la funció d'ambientació havia de reunir unes característiques determinades, la principal de les quals era que no tingués perfils molt acusats ni intervencions que cridessin l'atenció; en definitiva, que pogués ser oïda sense ser escoltada i que no destorbés les converses. D'altra banda requeria una llarga durada. Vaig idear una partitura generativa que conté la informació suficient i la disposició adequada per generar un flux musical durant un temps indefinit, que pot ser de moltes hores o dies, és a dir, tant com es vulgui. És una configuració oberta que correspon a una estructura de distribució aleatòria del temps i que pot ser utilitzada per a qualsevol instrument. La partitura és circular i està formada per una sèrie de 16 cercles concèntrics, com els d'una diana. Cada corona està dividida en caselles i dins de cada casella hi ha un nombre. De tant en tant s'hi troben caselles negres. Travessant unes quantes corones circulars hi ha, distribuïts per tota la partitura, una quinzena de pentagrames curts que contenen notes". (Josep M. Mestres Quadreny, Pensar i fer música, Proa, 2000, pàg. 165).


Voleu escoltar i veure un exemple d’interpretació d’Aronada? Us en penjo un fragment d’un concert amb l'orquestra Big Bang Valona que correspon a la inauguració a Barcelona de l’exposició De cop de poma a Trànsit Boreal, de la que ja hem parlat. A veure què us sembla.

En un reportatge de Susana Paz sobre aquesta exposició al diari Regió 7 hi llegim:


"Curiositat. Paraula bàsica per apropar-se a l'obra d'un creador. Indispensable quan parlem d'un artista polièdric com Josep Maria Mestres Quadreny "

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/