Mestres Quadreny: recull bibliogràfic
Aquest és un petit recull de llibres sobre Josep M. Mestres Quadreny i la seva obra, i també de llibres escrits per ell mateix. Aquest divendres, durant la sessió del club, els trobareu exposats a la biblioteca.
GASSER, Luis. La Música contemporánea a través de la obra de Josep M. Mestres Quadreny. Universidad de Oviedo, 1983
Anàlisi sistemàtic de l’obra del compositor. Un treball tècnic de l'obra de Mestres (anàlisi del ritme, les altures, sèries, els principis bàsics de l’atzar, els gèneres musicals, etc.) que deixa de banda les possibles motivacions del seu autor, tot i que en el pròleg ens suggereix la seva importància.
Se pregunta el compositor: ¿qué quiero expresar? En este caso estaríamos cerca del sentido que ha tenido la música desde el barroco. En el renacimiento no se preguntaba tanto el qué como el cómo. En aquella remota época un buen compositor sería, de hecho, un buen artesano; un conocedor de las técnicas complejas que aplicaría según su imaginación. Pero conservaría siempre ciertos recursos o estereotipos: sometería sus temas a distintas transposiciones, le contrapondría motivos secundarios, lo ampliaría o reduciría… Lo que hiciese con el motivo principal era más importante que el motivo mismo. Sin embargo a partir del s. XVII empezaría a valorarse sobre todo el genio, las fuerzas anímicas y espirituales como el principal motor de composición. En nuestros días conviven la tendencia barroca y la renacentista. El inconveniente o, según como se mire, la ventaja, reside en que en nuestro caso a los autores representativos de una u otra tendencia no los separan generaciones, sino, a veces, escasos metros.
MESTRES QUADRENY, Josep Maria i ARAMON STEIN, Núria. Vocabulari català de música. Millà, 1983
Diccionari de termes musicals en català. Introdueix paraules relacionades amb els nous mitjans tecnològics. Us deixo dues definicions.
Música f. L’art que es val dels sons, l’art de combinar els sons d’acord amb lleis determinades (...)
Rock and roll (angl.) m. Música molt simple i sovint brutal i obstinada, basada amb les harmonies del blues.
FÀBREGAS, Xavier. La música contemporània a Catalunya. Conversa amb Josep M. Mestres Quadreny. La Magrana, 1994
Aquest llibre el recomana el propi compositor. En aquest diàleg dut a terme a casa seva, Mestres Quadreny repassa la seva biografia, parla de la seva obra i opina sobre l’estat de la música a Catalunya. Diu l’autor abans de començar a transcriure la conversa:
A la petita cambra trenta cintes guarden, enigmàticament, el món sonor de Mestres Quadreny, del qual n’han esdevingut depositàries. Posades dins capses de cartró estan a punt de fer reviure una aventura personal de vint-i-cinc anys de durada; una aventura personal que, com tota creació estètica, té un vessant col•lectiu. Abans de començar a parlar, posem a l’aparell de reproducció la Sonata per a piano, opus número u de la producció de Mestres Quadreny, datada el 1957. La mateixa Sonata per a piano que ara, en escriure aquestes ratlles i en prémer el botó del magnetòfon torno a escoltar.
Aquesta diferència entre autor i intèrpret que és la mateixa que hi ha entre el compositor i l’intèrpret. Un tema que també tracta Mestres Quadreny en el llibre que hem llegit.
L’únic que volem subratllar és la gran distància que en la nostra societat separa avui la funció del creador de la funció de l’intèrpret. Aquesta distància és una de les conquestes més positives de l’home, i en bona mesura la cultura s’hi fonamenta. X. Fàbregas
MESTRES QUADRENY, Josep Maria. Reflexions a l’entorn de l’expressió del llenguatge musical i la meva música. Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2002
Discurs d’ingrés de l’Acadèmic Electe Il.lm Sr. Josep M. Mestres Quadreny. Llegit a la Sala d’Actes de l’Acadèmia el dia 18 de desembre de 2002.
Com diu el títol, aquest llibret de 43 pàgines és el text que va llegir Mestres Quadreny en el seu ingrés a la Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. També hi llegim la contestació de l’Acadèmic Numerari Francesc Bonastre Bertran.
Això no vol dir que la música sigui mancada d’emoció, sinó que ben al contrari és portadora de fortes emocions, però aquestes no són de tipus sentimental ni descriptiu sinó únicament musicals, és a dir, estètiques.
A meitat de segle, apareix una nova generació de músics, la meva, que visqué aterrida, els horrors de la guerra sense haver-la fet, impulsada per un desig vehement de crear un nou univers sonor que no tingués res a veure amb un passat que únicament portava malsons. Les idees de Schoenberg van amarar tota aquesta generació i, el seu deixeble Anton Webern, esdevingué un ídol. Webern, amb la desarticulació del llenguatge, havia tallat el cordó umbilical amb la llengua parlada. Els sons aïllats, quantitativament i qualitativa, eren protagonistes i les seves relacions minuciosament elaborades creaven unes músiques a manera de constel•lacions, absolutament fascinadores. Teníem la sensació que Schoenberg havia obert les portes de la llibertat i Webern les havia travessat. J.M. Mestres Quadreny
MESTRES QUADRENY, Josep Maria. Tot recordant amics. Arola, 2007
Recull d’articles breus recordant els seus amics: Joan Brossa, Anna Ricci, Joan Prats, Joan Miró, Robert Gerhard, John Cage, M. Aurèlia Capmany... Un homenatge que ens transporta a la Barcelona de principis del s. XX.
El somni d’un futur millor no passa d’això, d’un somni, i malgrat sentir-me jove el calendari em diu que ja no ho sóc. Llavors, mirant enrere, vaig veure que de coses ja n’havia fet, tot i no ser tan important com havia somiat, i alhora va aflorar la nostàlgia dels amics que havia anar perdent pel camí. D’aquí sorgí l’impuls, poc després de l’estiu del 2002, d’escriure sobre cadascun d’ells per dedicar un espai del meu temps a recordar vivències compartides; era com passar una estona al seu costat”. Josep M. Mestres Quadreny
MESTRES QUADRENY, Josep Maria. La música i la ciència en progrés. Arola, 2010
En aquest volum tan recent, el compositor fa un recorregut musical al llarg de la història. Un viatge particular perquè és a través de la ciència, a partir de la incorporació a la creació musical de les noves descobertes de cada època. Des del seu coneixement científic, Mestres Quadreny explica com aquestes innovacions han marcat el progrés de la música. Des de Pitàgores a la generació de la post-guerra.
Mireu, per exemple, la descripció del que seria la gènesi musical.
La matèria primera de la música és el so produït pels cossos vibrants que provoquen variacions de pressió en l’aire que hi està en contacte, vibracions que es transmeten en forma d’ones esfèriques a través de l’aire. Les partícules de l’aire no corren juntament amb l’ona sinó que únicament transmeten les variacions de pressió de les partícules veïnes...