Loading...
Club de Caldes de Malavella
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia

Enigmila X

per:
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia

Us deixo un nou enigmila per aquests dies "passera". La imatge és una pista. Fins divendres que ve, dia 9, no podré validar els vostres comentaris. Us animeu?

Aquest cop va de poesia (em sembla que no n'havia fet cap...). Com a pista us diré que està molt relacionat amb la darrera sessió del club.

Comença així:

ADVERTIMENT

Lector, atura't a la porta. Deixa el microscopi i baixa les antenes. No busquis cinc peus al vers. Si no, no cal que passis el llindar. Perquè d'on no n'hi ha, no en pot rajar.

Comencem bé, eh?

Doncs més endavant trobem:

Pètals de rosa entrecuix.
Rosada blanca.
Tallar cordons.
La papallona Monarca.
Dant o Virgili.
O sí.
Tromba blanca.
Gata ferida.
Apaga quan sortis.


I per acabar:

Desert de res,
per dies i dies de llum
sols la remor del vent encès,
sal de perfum,
per l'eternitat en ningú:
desolat nu.


Ja podeu començar a rumiar i les des sempre que no facin trampes...

 

Comentaris

Mila
22 de desembre de 2011 - 23:06

Sïiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!

Tot sovint les coses són el que es veu, no cal interpretar, ni imaginar. De vegades triar el més senzill és la resposta correcta.

Va, que us mereixeu una altra nadala:

http://www.youtube.com/watch?v=LF-UvLcFYg4&feature=related

BON NADAL ENIGMERES!!!!!!!!!!!!!

Marta
21 de desembre de 2011 - 13:38

Suposo que, tenint en compte la imatge de l'Enigmila, ha de ser "tres" i alguna cosa més. Em sembla, Mila, que ens hauràs d'ajudar a acabar-ho d'endevinar.

Mercè
16 de desembre de 2011 - 11:11

Molt bona aquesta, Míriam!
Com que ja ho teniu, ara només hem d'esperar a veure qui va mès despressa a endevinar el llibre.
A la una, a les dues i a les....

Mila
15 de desembre de 2011 - 21:59

Ostres Míriam,
quina deducció? Em cap moment se m'havia acudit aquesta relació entre la imatge i l'autor.
De tota manera FELICITATS perquè per aquest camí enrevessat has endevinat par de l'enigma.

De tota manera a la imatge trobareu el títol de l'obra...

Aprofito i us deixo un altre poema:

El sol es pon
un vespre de tardor, un de cent,
púrpura aiguada com de font,
flor iridiscent,
una ombra passa, una ombra més,
i ja no hi és.

La resposta és molt simple...

Mila
14 de desembre de 2011 - 21:28

Molt bé, Magalí!!!

Has encertat l'autor però no l'obra...

La pista "visual" us donarà la resposta...

Per celebrar que ja tenim l'autor, un parell de poemes d'amor (amb permís de l'Eulàlia)

Si et volgués escriure un poema
et faria un monument
Però si tu hi ets
per a què un monument?
I si tu no hi ets
per a què un monument?

La teva mà, com una papellona,
sobre la meva mà: què breu l'estona!

El cant de la merla:
un arc els núvols esberla
i al fil una perla?

Va, qui s'anima?

Miriam Sàbat
14 de desembre de 2011 - 18:55

Pot tractar-se perfectament de l'Albert, per la imatge (més tres--> mestres) i pel contingut dels poemes..

Mercè
14 de desembre de 2011 - 08:33

Com que he de validar els missatges que envieu, pot passar que quedin mal ordenats, com en aquest cas. La Mila quan va escriure el seu missatge no podia saber que la Magalí ja havia endevinat l'enigmila.......o no...
;)

Mila
13 de desembre de 2011 - 21:53

Ara ja ho puc dir, la Mercè ho va endevinar de seguida...

Aquesta selecció és genial, ja havia pensat posar-la més endavant si no ho encertàveu...

Això que us poso avui no pertany al llibre de la pista però és obra del mateix autor i com tot el que hem vist és àcid, sense embuts, ho pensa i ho diu i, potser després, s'hi repensa...

i jo et dic que si hi ha un déu ha de ser un pobre infeliç,
un déu sord, cec i mut, un imbècil donant guitzes

Per als poetes del meu temps la poesia és un enfilall d'eufemismes per no dir les coses pel seu nom. Ens volen fer empassar els seus pets en forma d'un confidencialisme decandit d'una grisor uniforme o d'un dogmatisme avantgaurdista epigonal, tots dos igualment soporífers.
Els poemes no són confessionaris.
Els lectors no som capellans.
Els poemes són objectes d'art. Cada poema és un objecte independent.
Poesia és hibridació.
La poesia ha de ser impura.
La poesia no té manies. La poesia impura es riu del mort i de qui el vetlla. La poesia impura se serveix igualment de la beateria avantguardista com del classicisme carrincló.
Tots els mitjans són bons per a la poesia impura.
En una mateixa obra poden concórrer mitjans estètics diferents.
La impuresa dels mitjans estructura la impuresa de les obres.
D'aquí es desprèn la impuresa de l'estètica.
La poesia impura no reivindica cap llenguatge estètic.

Va, si no ho endevineu us donaré la resposta abans de Nadal, no voldria que passèssiu les festes barrinant...

Magalí
13 de desembre de 2011 - 18:39

... escriptor, traductor, director d'escena, proper a Mestres Quadreny, amb influències de Brossa, epitafis... no serà l'Albert??? No ens va parlar d'un títol d'un seu nou projecte - pau eterna? descans etern??, o quelcom que sonava a epitafi?? O acabo de dir un gran disbarat...

Mercè
13 de desembre de 2011 - 12:22

Selecció d'epitafis que trobem en aquest mateix llibre:

I. Tingues paciència, mare, jo vinc darrera teu,
II. ¿Per què volies córrer massa? Ara una eternitat t'espera.
III. Si mai passes per aquí brinda amb els cucs el festí.
IV. Gràcies, amiga, pel salut: aquí jeu un cec, sort i mut.
V. Si tu has de ser feliç dono a la mort permís.
VI. Volia un sostre segur: aquí no pago terminis
VII. Despatxa'm com et sembli bé que total jo ja no hi seré.

Us ajuda la pista?

Mila
10 de desembre de 2011 - 09:21

Anem a pams:

Montse, no és de Brossa. De trampss no en fas però el rodolí l'has clavat.

Marta: no, aquesta obra no es va mencionar a la sessió i sí, qui va escriure aquests poemes és una persona molt propera a en Mestres Quadreny.

Un altre poema:

Estimo el sol que traça escaires
llepant el terra i les parets.
La taula estimo: paperets,
llapis, trastos no pocs ni gaires.

Estimo els matins de diumenge
estre tu i llençols mandrejant,
les tasses de te fumejant
a la tarda que el dia ens menja,

però venir-te a saludar
sobretot, i com a les faules
obrir-te els ulls, dir-te que és clar

i després en poques paraules
la nova passió de demà,
i dur-te un dia més com baules.

Breus notes sobre l'autor:
escriptor, traductor i director d'escena. És autor d'una obra extensa que, entre d'altres, inclou incursions en el món de la poesia, de la narrativa breu i de la novel·la

Va, la resposta està molt a prop...

Mila
10 de desembre de 2011 - 09:03

Penjo una resposta que m'ha arribat al meu correu electrònic, és de l'Esther:

És Triomf de Laia Noguera?

Una breu ressenya de Joan Calsapeu:

Triomf és el poemari amb què la jove poeta Laia Noguera (Calella, 1983) ha guanyat el Premi Miquel de Palol de Poesia 2009. Es tracta de seixanta poemes d’intensa inspiració musical que celebren el triomf de l’existència sobre les ombres del fracàs, del dolor, de l’absurd i de la mort. La primera part consta de tres “triomfs” desiguals quant a extensió: el Primer triomf (tres poemes) neix del Trio opus 50 a la memòria d’un gran artista, de Txaikovsky; el Segon (tres poemes) neda sobre la Sonata núm. 21, opus 53, Bosc de pedres, de Beethoven, i el Tercer (vint-i-un poemes) ressegueix l’estructura del Rèquiem de Mozart. La segona part, Estralls, aplega trenta-tres poemes que caminen embolcallats en l’atmosfera musical de Chopin i Haydn. Laia Noguera, entén, amb Vinyoli, que la poesia és la música de les paraules, però a Triomf du aquesta idea més enllà, perquè les paraules són, aquí, solistes que naveguen dins la simfonia de la vida en cerca d’un jo gojós i serè, un jo reconciliat amb el món i meravellat davant el miracle d’existir.

Marta
02 de desembre de 2011 - 16:14

Si està relacionat amb la última sessió del Club es deu tractar d'algú de l'entorn d'en Mestres Quadreny, no? El menciona en el llibre que vam llegir?

Montse Fernández
02 de desembre de 2011 - 12:29

Això pinta BROSSIÀ !!! I ho he dit a raig ... que jo de trampes no en faig !!!

Nou comentari