Montserrat Roig, una escriptora del seu temps
Nascuda a la dècada dels quaranta, Roig forma part d’una generació de narradors que van irrompre amb força a la literatura catalana a finals dels seixanta. Abans d’ells, hi ha la lleva de narradors d’abans de la guerra, com Salvador Espriu, Joaquim Amat-Piniella, Mercè Rodoreda, Joan Sales, Pere Calders i Llorenç Vilallonga, i una discreta generació que per raons òbvies de circumstàncies polítiques i editorials va passar pràcticament desapercebuda i que es caracteritza per la grisor i la depressió de la seva obra narrativa, de la qual tanmateix destaquen amb força per la seva singularitat Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo i Joan Perucho. Tres coses compartien els nous narradors de finals dels seixanta com Emili Teixidor, Jaume Fuster o Maria Antònia Oliver i la mateixa Roig. D’una banda, xocaven amb la immaduresa estilística pel pes de la repressió sobre la llengua i el salt generacional amb els models dels autors que van començar a publicar abans de la guerra, en una situació de normalitat prolongada des de la instauració de la Mancomunitat. En segon lloc, una desimboltura descarada quant als temes i els enfocaments. I finalment una mirada oberta cap als models inernacionals, amb un desig evident de “normalitzar” la literatura catalana (ens hi vam referir en parlar de la novel•la negra).
Dins d’aquest conjunt d’escriptors, Montserrat Roig destaca amb llum pròpia. Va ser una dona activa en un sentit nou que ara potser ens sembla una mica difícil de comprendre però que en aquell moment va ser clau en la ruptura de l’encotillament moral i de costums que imperava a Catalunya. Per la varietat dels seus interessos, des de la literatura fins a la televisió, passant pel teatre i el periodisme més seriós, per la seva imatge pública, més propera a la gauche divine que a l’intel•lectualisme d’arrel marxista d’aquella generació, per l’aposta per la literatura d’èxit sense renunciar a l’ambició literària, seguint la singladura de Rodoreda, Montserrat Roig constitueix una figura única del panorama literari català del seu temps, totalment immersa tanmateix en el paisatge remogut de revolucions feministes, sexuals i morals de l’època.
Albert Mestres