Enigm(il)a literari II
Així és com anomenem als enigmes que ens planteja la Mila. Aquest és el segon. Cap on apunta? Animeu-vos a participar!
"Blogueres i bloguers, per endevinar aquest enigma haureu de fer servir la imaginació. El principi d'aquesta història és molt llunyà, en el temps i en la distància. Ens trobem davant el relat de les diferències i les lluites de dos mons enfrontats i de les persones que van protagonitzar els fets. Però també trobarem aventures increïbles, històries d'amor i desamor, gelosies i traicions, lluites de poder i corrupcions polítiques... Gairebé com els culebrots de la tele...
Us escric un paràgraf curiós i provocatiu...
Creuen que raptar dones és obra d'homes infames, però acuitar-se a castigar els raptes és d'estúpids, i no preocupar-se de les dones raptades, d'assenyats; perquè és clar que no haurien estat raptades, si elles no ho haguessin volgut...
Què? Endevineu?"
Comentaris
Gràcies Mila, Kavafis...
I la música molt bonica...Esperem el proper enigmila....
Per fi tenim guanyadora d'aquest enigma... La Mercè!!!!!!!!!!!!
Efectivament, en Lluís LLach va musicar el poema de Favafis, ÍTACA, us poso la lletra sencera. La traducció, com ja havíem comentat, és d'en Carles Riba:
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Ja que hi som i dedicat a la guanyadora, un altre poema de Kavafis:
CANDELES ( Trad. Joan Ferraté)
Els dies del futur s’estan al davant nostre
com una fila de candeles enceses—
candeletes d’or, càlides i vives.
Els dies que han passat queden enrera,
dolorosa línia de candeles gastades;
les més acostades encara fan fum,
fredes candeles, foses i corbades.
No les vull pas veure; el seu aspecte m’entristeix,
I m’entristeix de recordar la seva llum primera.
Al meu davant, miro les meves candeles enceses.
No em vull pas girar, per no veure, i tremolar,
que de pressa que creix la línia fosca,
que de pressa que augmenten les candeles gastades.
Perquè ens anem acostant a Grècia us penjo aquest video amb imatges i música grega.
http://www.youtube.com/watch?v=cSaGjZKmEag&feature=related
Manteniu-vos alerta, aviat tindreu notícies del vell Heròdot...
Per cert Mila:
http://www.youtube.com/watch?v=eCz0y-IXbdc&feature=related
Veig que aquest mini enigma no acaba de tirar...
Per passar el cap de setmana us "regalo" un trosset d'un altre poema de Kavafis, que, per cert, és una pista...
"Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben."
Per cert, el traductor de la majoria de poemes de Kavafis és el poeta català Carles Riba, avi d'en Pau Riba i vesavi de Pastora...
Continuant amb Heròdot, us trasmeto unes paraules que, segons La Història, Soló, governador atenenc, va dedicar a Cresos, últim rei de Lídia, quan aquest li va demanar per la felicitat...
"Em preguntes sobre afers humans, mentre que sé que allò diví és absolutament envejós i revolt. Al llarg del temps hom pot veure moltes coses que no voldria veure, i patirn-ne també moltes. Certament, ent setanta anys fixo el límit de la vida de la persona... De tot aquests dies dels setanta anys, que són vint-i-sis mil doscents cinquanta, no n'hi ha un de sol que comport exactament el mateix que un altre. Així, Creosos, l'ésser humà és, del tot, atzar. Em sembla que tu ets ric en gran maenra, i rei de molts homes; però això que m'has preguntat , no t'ho puc dir jo de cap manera, abans no m'assabenti que has acabat bellament el teu temps. Peruè de fet, que és molt ric, en res no és més feliç que aquell que només té per al dia present, si la forutna lo l'assisteix per a acabar bé la vida, amb tota felicitat. Certament, molts homes força rics són dissortats, mentre que molts que passen mitjanament la vida són afortunats. El que és molt ric, però dissortat, només en dues coses avantatja l'afortunat: aquell té més possibilitats d'acomplir el seu desig i de suportar algun gran daltabaix que li sobrevingui, però aquest l'avantatga en què no li és possible realitzar el seu desig o suportar un daltabaix igual que aquell, però la bona fortuna li ho aparta, i és íntegre, sa, desconeix els mals, té bona descendència, bon aspecte; i si encra, a més d'això, acaba bé la seva vidas, és aquest per qui tu demanees, el digne de ser anomentat feliç; però abans no miri, esperai i no en diguis feliç, sinó afortunat... Però cal observar quin pugui ser el resultat de tota riquesa; a molts la divinitat, desp´res de mostrar-los la felicitat, els va destruir de soca-rel"
La dansa de la mort té certa relació, però potser despista massa...
Una altra pista la podeu tenir cada dia si mireu TV3... una melodia...
Què? No us sona?
Com que aquesta vegada no sé la solució de l'enigma jo també intentaré endevinar-lo. Mila, una "despista" seria, per exemple, una dansa de la mort?
Per complaure la Mercè us posso el poema que encapçala l'edició de La Història que gairebé tots i totes tenim:
Per bé que trossejàrem llurs estàtues,
per bé que els bandejàrem de llurs temples,
no per això moriren pas els déus.
Oh terra de la Jònia, a tu encara t'estimen,
guarden el teu record llurs ànimes encara.
Quan un matí d'agost s'aixeca damunt teu,
per la teva atmosfera
revé com una saba de llur vida;
i de vegades una aèria,
jovenívola forma,
indefinida, amb trànsit prompte,
per cim dels teus pujols es veu com passa"
Aquí teniu al altre poema del mateix autor:
"Com cossos bells de morts que no han envellit
i els han tancats, amb llàgrimes, dins una tomba esplèndida,
amb roses per capçal i llessamins als peus-
així semblen talment els desigs que han passat
sense que els satisfessin; sense una sola nit
de goig que els fos donada, o un sol matí lluent. "
Quin nivell! Tot i posar una pista que despista ho heu endevinat de seguida. Felicitats Montse!
Mila, són molt interessants els textos i les explicacions que fas. Ara no tinc el llibre i, per tant, no sé quina és la poesia del principi. No us puc posar cap "despista" doncs...
Noies, sou molt actives...
- Nandes, en una altra vida has tingut problemes amb un tirolès?
- Míriam, la foto despista, es tractava d'esbrinar de quina obra/personatge parlem...
-Montse, FELICITATS!!!!!!!!!
Doncs sí, es tracta de La Història d'Heròdot.
Els dos mons als quals fa referència són Occident i Orient. Per a l'Heròdot, l'Hel·lade i els bàrbars, entre els quals destacaven els perses. Cal recordar que barbar no era un terme despectiu, només volia dir "aquell que no parla grec, sinó un bar-bar-bar inintel·ligible" .
En quant a Heròdot, en el seu temps no va ser mai cregut, era considerat un rondallaire fantasiador.
Sabeu què vol dir "pitia"? Doncs era una donzella, triada per la seves qualitats morals que transmetia les prediccions de l'oracle de Delfos, que era un gran santuari a on es practiva l'adivinació profètica. De "pitia" deriva la paraula "pitonisa".
Acabo amb el principi de La Història:
"Heus aquí l'exposició de la recerca d'Heròdot d'Halicarnàs, per tal que in els esdeveniments dels homes 'esvaeixin amb el temps, ni retin sense llustre fets frans i admirables, uns de realitzats pels grecs,d'altres pels bàrbars; ni s'oblidi, sobretot, la causa per la qual van guerrejar els uns contre els altres"
Aquest enigma s'ha acabat ràpid però us proposo un nou petit enigma relacionat amb el tema: sabeu amb quin català està relacionat l'autor de la poesia que trobem al principi del llibre?
El roger diu que està fotografiant el sexe dels angels.
El que si és cert és que està fent una foto a la façana de l'Institut Pere Mata de Reus
podria estar retratant el mosaic de la dona dels ulls embenats que diu "de nou lliure" ?
jo ja se el llibre: es deHistòria d'herodot.Ho recordo , i ho he comprovat, perquè justament això em va cridar l'atenció quan ho vaig llegir.
salutacions, Montse
uuummmm ....... fa un farum a tirolès això !!