« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Propera trobada: divendres 6 de maig

El divendres 6 de maig a 2/4 de 8 del vespre comentarem l'obra "Història. I-III" d'Heròdot. Tindrem amb nosaltres a en Jaume Pòrtulas, hel·lenista reconegut, que ens parlarà d'aquesta obra i d'aquest autor. He trobat un programa de TV3  "L'hora del lector" de l'octubre del 2009 on hi surt parlant de la Introducció a la Il·líada, en una edició de la Col·lecció Bernat Metge, que ell mateix ha escrit. Són els primers 30 minuts. Us poden servir per fer-vos una idea de la passió amb què parla Pòrtulas i de com la transmet.


Tal i com vam fer a la trobada de les "Mil i una nits", el sopar serà temàtic i el farem a la biblioteca. Aquesta vegada les menges hauran de tenir relació amb el mediterrari en general i, si us ve de gust, amb Grècia en particular.

Divendres passat, l'Albert ens va dir que hi havia una escena de la pel·lícula "El paciente inglés" (1996) on es podia veure la Kristin Scott Thomas explicant una història, precisament de l'obra d'Heròdot. La Montse Fernández l'ha trobat. Us passo l'adreça.

Candaules tells Gyges

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Bones,

    com que l'enimga ja està resolt m'he passat de categoria per fer el seguiment de la lectura de la Història d'Heròdot. Avui descobrirem l'origen de l'adjectiu "exposit", més coneguda en la seva traducció castellana "expósito" perquè en temps passats es posava com a congnom als infants abandonats.

    Explica l'Heròdot que el rei dels medes, Astíages, que dominava tot Àsia, va tenir un malson i la interpretació que van fer els mags va ser que el fill de la filla d'Astíages. D'aquesta manera, quan va nèixer el nen el rei Astíages va manar al més fidel dels medes i administrador de totes les seves possessions que s'emportés el nadó i el matés. El servent va ser incapaç d'obeir l'ordre però com que no volia enganyar el rei va decidir lliurar el nen a un dels bovers del rei tot dient-li:
    "Astiages et mana que prenguis aquest infant i l'exposis al més erm de la muntanya, perquè mori ben aviat...."
    Va resultar que la dona del bover estava prenyada i que va perdre la criatura al part. Així que entre el bover i la seva dona van decidir fer un canvi: van criar com a fill propi el net del rei i van enterrar el seu fill amb funerals reials.
    Passat el temps i moltes tribulacions es va descobrir la identitat real del nen i va esdevenir Cir, el rei dels perses i així, en temps d'Astíages, els perses, manats per Cir, es van revoltar contra els medes i van aconseguir el domini d'aquella part d'Àsia.

    El proper post el dedicarem als costums dels perses... I aviat trobareu un altre enigma...

  2. Hi ha un petit error.

    Hauria de dir: Explica Heròdot que el rei dels medes, Astíages, que dominava tot Àsia, va tenir un malson i la interpretació que van fer els mags va ser que el fill de la filla d'Astiages, o sigui el seu net, acabaria dominant Àsia.

    Ho vaig fer ahir, molt tard...

  3. Continuem seguint les aventures i desventures dels antics grecs de mans de l'Heròdot. Avui descobrirem tot un seguit de costums perses que van cricar l'atenció del nostre autor:

    "Sé que els perses se serveixen dels següents costums: no acostumen a eritir estàtues, temples ni altars, sinó que atribueixen als que ho fan manca de seny; segons em sembla perquè no consideren,a diferència dels grecs, que els déus siguin semblants als homes..."

    "Entre tots els dies acostumen a celebrar aquell en què cadascun ha nascut, en el qual tenen per just servir més menjar que els altres..."

    Aquest costum que descriu és genial i si, de tant en tant, la classe política el posessin en practica, potser algunes coses millorarien...

    "Son força afeccionats al vi, i no els és permés perbocar ni orinar davant d'altri. Aíxi, es guarden d'aquestes coses, i quan s'embriaguen solen deliberar sobre els afers més imporants: i allò mateix que decideixen en estat d'embriaguesa, l'amo de la casa en què estaven reunits els ho proposa l'endemà, quan estan ja sobris. Si ho aproven també quan estan sobris, ho posen en pràctica, i ni no ho aproven, ho deixen estar. I si prenen d'antuvi alguna decisió sobris, al reconsideren quan estan embriacs"

    Seguim...

    "Quan topen un amb altre pel carrer, hom podria discernir si els que es troben són iguals en això: en lloc d'adreçar-se la paraula, es besen a la boca; si un dels dos és de categoria un poc més baixa, es besen a les galtes, i si un dels dos és de molt més baixa índole, cau de genolls davant d'altre..."

    I una última:

    "A més de per la valentia en el combat, la bravesa masculina es manifesta tenint molts fill; cada any el rei envia regals a aquell que en presenta més. Creuen que el nombre cresctu és senya de força. Instrueixen els fills, començant als cinc anys i fins als vint, en tres coses només: muntar a cavall, disparar l'arc i dir la veritat. Abans que un faci cinc anys, no acudeix a vistres del seu pare, sinó que fa la vida entre les dones. Això es fa d'aquesta manera per tal que, si un nen mor encara criant-se, no afecti el pare cap disgust..."

    Per acabar una mica de música amb el sirtaki més cinematogràfic i famós del món:
    http://www.youtube.com/watch?v=2AzpHvLWFUM&feature=related

  4. Val més que no comentem res d'aquest tema dels perses als polítics, encara haurem de pagar el Moët Chandon als eurodiputats perquè prenguin decisions una mica menys cíniques.
    Vaig una mica enrera i comento el text que va penjar la Mila sobre el rapte de les noies, recordeu?
    http://www.bibgirona.cat/blogs/club-de-lectura-caldes/posts/2011/3/16/enigm-il-a-literari-ii
    Richard Kapuscinnski en el seu llibre "Viatges amb Heròdot" (Empúries/Anagrama, 2004) situa aquest tema en el seu context històric. Es veu que era una qüestió de màrqueting. Mireu.
    "¿Per què Heròdot comença la seva gran descripció del món per uns casos, insignificants a parer dels savis perses, de rapte de noies? Perquè respecta les lleis que regeixen els mitjans de comunicació: si volem que una història es vengui bé, ha de ser interessant, un xic picant, un xic sensacionalista, ha de fer vibrar. I els relats sobre segrestos de dones compleixen tots aquests requisits.
    Heròdot viu al tombant d’una època: encara hi predomina la tradició oral, i la història escrita amb prou feines comença a despuntar. És possible doncs que Heròdot visqués i treballés amb aquest ritme: primer, feia un viatge llarg que li servia per recollir el material i, en tornar, recorria diferents ciutats gregues i organitzava una mena de vetllades literàries on explicava les vivències, impressions i observacions que havia arreplegat al llarg del seu periple. És posible que amb aquestes conferències es guanyés les garrofes i financés els viatges nous, de manera que li interesava tenir tanta audiència com fos possible. Li anava bé, doncs, començar per alguna cosa que cridés l’atenció, que despertés la curiositat i tingués un regust d’escàndol. En tota la seva obra trobem temes que han de trasbalsar, sorprende i deixar bocabadat un públic que, sense aquests al•licients, s’hauria avorrit i hauria marxat a casa abans d’hora, deixant a l’orador amb la bossa buida."

  5. Avui viatjarem fins a la costa Cària, al sudoest d'Àsia Menor. Alla habitaven els caunis, poble que Heròdot considerava autòcton tot i que ells mateixos es consideraven provinents de Creta.

    D'aquest poble Heròdot ens diu...

    "... Quant als seus costums, alguns són cretencs, d'altres caris. Només s'observem un en particular que no tenen en comú amb cap més poble: s'anomenen per la mare i no pel pare. Si un pregunta a un altre dels seus qui és, dirà qui és la seva mare i frà recompte de les avantpassades de la mare. I si una ciutadana es casa amb un esclau, els fills en són considerats legítims; però si un ciutadà, ni que fos el més important d'ells, pren una dona estrangera o un concubina, els fills manquen de drets..."

    Res a veure amb el trasfons dels raptes...

    Per si alguna de nosaltres s'anima a venir al sopar "vestida per l'ocasió" uns passo un enllaç on ens ensenyen a fer, ràpidament, un senzill vestit de dona grega...

    http://web.kyoto-inet.or.jp/people/tiakio/ancients/wear.html

    En el proper post anirem a plaça i acabarem el primer llibre...

  6. Relacionat amb els textos que ens escull la Mila, vull afegir un comentari de Ryszard Kapuscinski on parla de la concepció de la diferència per part d'Heròdot. En aquest cas, és a partir de la seva observació de diferents costums egipcis, unes pràctiques sorprenents a ulls del nostre viatger.
    "És interminable la llista de costums i hàbits que sobten el foraster i el deixen bocabadat a causa del seu caràcter ididosincràtic, particular i excepcional (...) Sí, Heròdot mai no s'indigna davant de la diferència, ni tampoc la blasma, sinó que prova de conèixer-la, entendre-la i descriure-la. ¿La diferència? La diferència no fa més que accentuar la unitat, en determina el vigor i la riquesa."
    Ryszard Kapuscinski. Viatges amb Heròdot. Empúries, 2006
    Que vigent que és Heròdot, no us sembla?
    Alguns d'aquests costums egipcis són força desconcertants:
    "Les dones van al mercat i comercien, mentre que els barons, a les cases teixeixen (...) Els homes porten les càrregues damunt del cap, i les dones damunt dels muscles. Les dones pixen dretes, i els homes asseguts. Buiden el ventre a les cases, però mengen fora, als carrers, tot argumentant que les necessitats vergonyoses cal fer-les ocultament, i les no vergonyoses al descobert .Cap dona no exerceix el sacerdoci de cap divinitat, masculina ni femenina, sinó que el de tots els déus i totes les deeses l'exerceixen barons. Els fills no tenen cap obligació d'alimentar els seus progenitors, si no volen, però les filles tenen total obligació de fer-ho, encara que no vulguin..."

    I, per acabar, aquest "dress code" que proposa la Mila per la propera trobada és realment trencador. Ja podeu començar a treure les sandàlies d'estiu...

  7. Heròdot explica més coses curioses sobre els egipcis, per exemple:

    " Són els més pietosos de tots els homes amb extrema diferència, i se serveixen dels següents costums: beuen en gots de bronce que renten cada dia, i això no ho fan uns sí i els altres no, sinó tothom. Duen vestidures li, sempre acabades de rentar, i se'n preocupen sobremanera. Se circunden per netedat, perquè prefereixen anar nets a tenir millor aparença. Els sacerdots s'afaiten el caball cada dos dies, perquè no hi hagi en ells cap poll ni cap altra brutícia quan veneren els déu..."

    Són curioses les confusions que fa Heròdot entre les divinitats gregues i les egípcies, aquests són alguns exemples:

    Identifica amb Atena la deesa Neit, perquè, com aquella, duu llança i s'acompanya d'una òliba.

    Diu que les habitants de la ciutat de Mèroe adoren a les divinitats de Zeus i Dionís, per comptes d'Ammó i Osiris.

    Heròdot identifica el deu egipci Apis amb l'heroi Èpaf, fill de Zeus i Io, pricesa d'Argos convertida en vedell per aquest.

    Identifica la deesa egipcia Hathor amb Afrodita i el déu egipci Khonsu amb Heracles.

    Haig de tirar enrera, al final del primer llibre, per complir la promesa que us vaig fer d'anar a plaça...

    En el seu avenç imparable del persa Cir per les terres gregues, els lacedemonis li van fer arribar la prohibició expressa de no saquejar cap ciutat de la terra de Grècia, perquè no ho consentirien. Cir va demanar quina mena de tipus eren els lacedemonis i quan ho va saber va dir:

    " No em fan por homes de tal mena, que tenen al mig de la ciutat un lloc reconegut, en el qual s'apleguen i s'enganyen els uns als altres, tot fent-se juraments. Si tinc salut no tindran per tema de conversa els patiments dels jonis, sinó els seus propis...
    Aquestes paraules va deixar caure Cir a tots els grecs, perquè paren mercats i fan servir compra i venda; en efecte, els perses no acostumen a fer ús de mercats, ni tenen places de cap mena..."

    Aclareix el traductor que el mateix mot "agora2 designa el mercat i la plaça pública, el nostre "anar a plaça" té un sentit semblant.

    Per al proper post prepareu-vos per descobrir els secrets de la fauna egípcia...

  8. El primer que us vull comentar avui és una troballa que he fet en una revista d'història: resulta que en Jorge Luis Borges va fer un conte basant-se en la història del sommi del rei persa Astiages que, per evitar que el seu net li usurpés el títol va ordenar que el matessin només de nèixer. També he descobert al blog d'un catedràtic de filologia grega que d'altres aut0rs posteriors a Heròdot van fer servir aquest mateix argument en les seves poesies.

    Anem amb els animals. Heròdot fa un recorregut per tota la fauna egipcia i, alhora, per les creences del egipcis:
    "Creuen que els bous són d'Èpaf, i per això els sotmeten a les següents proves: si hom veu que un bou té si que sigui un sol pèl negre, considera que no és pur"

    "Tots els egipcis sacrifiquen bous purs i vedells, però no els està permés sacrificar vaques, sinó que estan consagrades a Isis"

    "Tots aquells que han consagrat un santuari de Zeus Tebà o són del districte de Tebes s'abstenen d'ovelles i sacrifiquen cabres"

    Als porcs no li tenen gaire respecte:
    "...consideren que el porc és una bèstia inmunda; per això si algú en passar toca un porc, va de seguida al riu i es banya amb la mateixa roba"

    També trobem referències dels animals salvatges:
    "... els egipcis consideren estrictament sagrats tots els animals salvatges que hi ha a Egipte... tant si conviuen amb l'home con si no"

    Explica que qui mata un ibis o un falcó és condemnat a mor. Que els gats es tornen bojos quan hi ha un incendi i que els egipcis, coneixedors del fet, no és preocupen del foc sinó dels gats. Parla de la manera de momificar i/o enterrar gats, gossos, ossos i llops.
    Dels cocodrils diu que en alguns llocs els consideren sagrats i en altres enemics. I dels hipopotàms en diu "cavalls de riu". També ens diu que al rius egipis podem trobar llúdrigues i també anguiles i peix "escatós" que, segons els traductor, podria ser una mena de carpa o barb.

    Diu:
    "Hi ha també un altre ocell sagrat, per nom fènix. Jo no l'he vist sinó en dibuix; i certament, segons diuen els heliopolites, visita amb poca freqüència el seu país, cada cinc-cents anys"
    També diu que a Tebes hi ha unes serps sagrades, que no són gens danyoses per als homes i unes altres que són alades...

    Bé, amb això acabem el recorregut faunístic. En honor a Heròdot us deixo en companyia d'una gran veu d'origen grec...
    http://www.youtube.com/watch?v=jTXE36Lr-lc&feature=related

    Fins aviat... ja ens queda poc!

  9. El nostre convidat d'aquest divendres, en Jaume Pòrtulas, ens envia aquest comentari:
    He entrat al bloc del club i hi he vist el material penjat, incloent-hi l'escena d'El Paciente inglés. Això m'ha fet recordar que, quan es va estrenar aquesta peli, un amic llibreter em va explicar que havia venut més d'una dotzena d'exemplars de les Històries d'Heròdot, més dels que havia venut en els deu anys anteriors. Alguns lectors, després, se li havien queixat. Potser es pensaven que Heròdot servia per lligar-se la Binoche...
    Jaume

  10. Espero que en Jaume Pórtules no hagi trobat gaire disbarats quan ha llegit el blog...

    Bé, no sé si em donarà temps d'acabar el llibre (com és habitual en una servidora), però Heròtdot es mereix que comentem el tercer llibre.
    La veritat és que només començar ja es troben històries curioses...

    Heròdot explica que Amasis, que no era d'origen noble, va regnar a Egipte i que, per aquest motiu, els egipcis, de bon principi, el menyspreaven i no el tenien en gran consideració i que Amasis se'ls va guanyar amb petits detalls. Un d'ells és que el rei tenia un bací d'or en el qual ell mateix i els seus convidats, es rentaven els peus. Un bon dia Amasis va decidir fondre el bací i fer una estàtua d'una divinitat i la va col·locar en un lloc privilegiat de la ciutat. Els egipcis veneraven l'estàtua i quan el rei ho va saber els hi va dir:

    "... que la estàtua estava feta amb el bací en què abans els egipcis vomitaven, orinaven i es rentaven els peus, a què ara li professaven gran veneració. Aleshores els va dir que a ell li havia passat el mateix que al bací; si abans era del poble, en el present, tanmateix, era el seu rei; i els exhortava a honorar-lo i vetllar per ell."

    Una mica més endavant explica que aquest mateix rei Amasis tenia una manera molt peculiar de governar. Explica Heròdot que de bon matí, fins que s'omplia la plaça del mercat, administrava els afers que se li presentaven però que després bevia en excés i era frìvol i enjogassat. Els seus amics els reprenien per aquest fet però ell els responia:

    "Aquells que poseeixen un arc, el munten quan els cal fer-ho servir, i quan ja l'han utilitzat, el desarmen. Perquè si es trobés muntat tot el temps, s'esqueixaria, de manera que en cas de necessitat no podrien fer-ho servir. Així és també el funcionament de l'home: si volgués trobar-se sempre afanyosament ocupats, i no permetre's una part per al joc, sense adonar-se'n enfolliria o almenys es tornaria estúpid. Jo, com que ho sé, distribueixo una part per a cada cosa."

    Com veieu, tot un personatge...

    Per últim, un detall del final de la batalla dels egipcis contra la invasió de l'exercit de Cambises:

    "Dels ossos dels caiguts en aquesta batalla , amuntegats per separat - perquè els dels perses jaien a part, ja que van ser separats de bon principi, i en un altre lloc els dels egipcis -, les calaveres dels perses són tan febles que n'hi ha prou de llençar un codolet per foradar-les, mentre que les dels egipcis són tan fortes que amb prou feines les esquerdaries copejant-les amb una pedra. Em va dir, i em va convèncer fàcilment, que la causa era la següent: els egipcis comencen a afaitar-se el cap ja des de nens, i l'os s'engruixeix pel sol. És també per això que no es queden calbs; en efecte, de tots els homes, és entre els egipcis que hom veu menys calbs"

    De moment això és tot. Voldria que aquest petit recorregut per la Història no s'hagi fet massa pesat.

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/