« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Debat virtual amb Francesc Parcerisas


Francesc Parcerisas, molt amablement, ens proposa la lectura d’un debat virtual que va tenir lloc dins del marc de l’assignatura “Poesia Catalana Actual” a la UOC durant el curs 2002/2003. En el text hi trobem molta informació sobre el pensament i el treball del poeta. Us hi afegeixo “Magnolier a Hammersmith” inclòs a L’Edat d’or perquè és un dels poemes a què es fa referència.

Col•loqui Virtual amb Francesc Parcerisas

Magnolier a Hammersmith

He fet una petita selecció molt personal de fragments del debat que m’ha cridat l’atenció, tot i que us recomano que us el llegiu de dalt a baix.

“No veig cap raó per la qual la poesia hagi de ser més misteriosa que l’astronomia, o que la física, o que la medicina o la psicología…Posats a buscar misteris, la lliga de futbol n’és un d’enorme, o l’Operación Triunfo, o l’estultícia del gènere humà...De fet, el més misteriós de tot és la vida ¿oi?”

“No sé si hi ha cap altra mena d’experiència que no sigui la del record”

”Llegir poesia demana llegir a poc a poc i buscar en un mateix confirmació d’allò que llegim.”

“I em sembla que dins meu hi ha el qui he estat (les edats de l’home), i fins aquell qui no he estat, i aquell que seré…suposo que això és la consciència, la consciència d’un mateix, la consciència de viure que sembla que ens distingeix d’altres espècies: un misteri força agradable”

“…el pintor quan pinta MIRA OBSERVA.(…) L’escriptor fa exactament el mateix: escriu i LLEGEIX. Escrivim i llegim allò que escrivim i per moltes “veus misterioses” que ens xiuxiuegin a les orelles (que jo encara espero sentir-les, dit sia de passada), allò que bàsicament fem és llegir allò que escrivim, i emetre (emetre’ns) un judici sobre com ho fem: per aquí va bé, això sobra, aquí hi tinc una troballa, aquí em repeteixo…Si no tenim aquesta capacitat de llegir val més que pleguem.”

(Parlant del poema ”Triomf del present”) “La il•lusió passa per davant de la desesperança, de la inutilitat, de la repetició, del fracàs…Potser no és tant el fet de pensar: aquesta vegada serà diferent, sinó més aviat: fins i tot en el dolor, en la desesperança, hi ha aquella part tan absolutament única i desitjable, aquell instant que justifica dir: “valia la pena viure””.

“…la transcendència no és sinó un reflex de la nostra ignorància”.

Un dels déus del poeta.


 

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/