Loading...
Club de Caldes de Malavella
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia

Notes de lectura "Dos dies més de sud"

per:
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia

“Dia de tardor” de R.M. Rilke

És tradicional, ja des dels primers lírics grecs, la comparació de la tardor i de la posta de sol amb la vellesa. El poeta ha viscut una vida plena (“Enorme fou l'estiu”) i és conscient que se li acaba el temps. Demana una mica més de plenitud (“dos dies més de sud”) abans d'entrar a l'última fase de la vida, on l'espera un panorama de solitud i neguit. Cal enfocar el llibre des d'aquest prisma.

“La mort en pantalons”
Rimbaud és un dels poetes fonamentals de la literatura occidental, a la qual va donar un nou camí a finals del segle XIX. Va començar a escriure abans dels vint anys i, després d'una vida molt intensa d'experiències de tota mena, va abandonar la poesia i se'n va anar a córrer món per acabar a Harar, Etiòpia, on es va fer traficant d'armes i on hi ha un museu amb el seu nom. L'abandó de la poesia de Rimbaud ha esdevingut simbòlic: després de tot el dit, després de tot l'experimentat (“Tu te l'has buscada... i mai no va deixar de ser bella”), ja no hi ha poesia possible. Rimbaud ho abandona tot per anar buscar a Harar “dos dies més de sud” però el que hi troba és la malaltia i la mort precoç (“el sol morat que s'enfonsa enllà”) als trenta-set anys (“Malaltes, les foques petites”?). Després d'haver-ho viscut tot (“les roses esfullades”) i davant de la perspectiva de la mort inevitable, només queda viure la passió al moment.

“La pell”
Quan la perpectiva s'acaba, només queda la por del futur. Ens refugiem en l'amor i l'art (“el molí que xerrica”). I observem la joventut real del dia d'avui drogant-se i escoltant música a tota pastilla.

“Doblegar la roba”

Una peça de roba com l'ànima d'una persona.

“El taüt blau”
Evocació de Sarajevo (“la neu arriba fins als genolls”)? Som depredadors de l'amor (“franctiradors que provem d'encertar el cor d'un innocent, d'una dona o d'un nen que va al mercat”)? La soledat de la ciutat abandonada. Per la guerra? La foca esdevé símbol de la víctima de la crueltat humana.


Albert Mestres

Nou comentari