« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Enigmila VII

La Mila se n'ha anat de vacances però ens ha preparat un nou enigmila. L'obra encara no la sé però l'autor sí i la pista és en aquest sentit. Crec que l'endevinareu de seguida. 

Aquest cop heu d'endevinar qui va escriure això:

"El pare era l'amo, a casa, evidentment. Però ho era seguint el corrent d'unes tendències que afavorien plenament la seva actitud. Vull dir que no manava per capacitat o per collons, sinó perquè havia de manar. La meva afició als llibres, per exemple, la criticava més que la mare. Però quan jo vaig estar en disposició de discutir-hi, les seves argumentacions eren febles, convencionals. D'altra banda, quan jo vaig començar a obtenir algun èxit, practicava ingènuament una mena de percaça del comentari elogiós, que el psava grotescament en evidència. No tenia la dignitat de la mare.

La mare, era (és) una bona dona, una mica cargolada i tossuda (diu que m'assemblo, en això), intel•ligent, però jo diria que una mica frustrada, catòlica practicant, fins i tot m'atreviria a dir missaire, però plena de sentit comú i també de sentit de l'humor. El pare era una altra cosa. Un bon home, també, però, per a mi, força menys intel•ligent. Aparentment més pràctic, més diguem-ne materialista, però amb més curtedat de mires. Tot i que era "l'home", i manava, és clar, no tenia de bon tros l'agilitat intel•lectual de la mare"

Aquesta mateixa persona també és l'autora d'aquests versos:

"El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

El poble és una xafagosa tarda d'estiu,
és un parapet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.

El poble és quaranta anys d'enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d'habitants, etc, etc.

..."

Els poemes escrits per aquesta persona han estat musicats i cantants per molts i moltes artistes...


 

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. aquest riu de la fotografia és el Ter??

  2. per l'església - de Roda de Ter-, el llenguatge que fa servir, la poesia, que els seus poemes els han musicat i cantat tants artistes..., m'imagino l'autor -M.M. i P-, si bé desconec l'obra.

  3. Aneu molt bé. Encara no sé l'obra jo tampoc. Sembla un text autobiogràfic no?
    Aquí us deixo un altre fragment:

    "Torno a l'escola. Teníem dos patis, nosaltres: els dels petits i els dels grans. El dels petits era irregular. La part més ampla queia davant la façana del Centre Catòlic. Després hi havia un tros allargassat, que feia una mica de pendent en amunt i acabava en una porta reixada, de ferro, que tancava, de fet, l'entrada al Centre. La paret d'aquest tros allargassat donava al pati del col•legi de les monges. Era un paret relativament baixa, i més d'una vegada els més grans, aprofitant algun descuit o alguna absència dels mestres, ens hi mig enfilàvem per fer senyals i babarotes a les nenes, que també solien jugar a les mateixes hores. Era corrent aleshores atribuir xicotes (i les nenes xicots) als companys. La Dolors, la meva primera dona, la vaig conèixer així, i em penso que me la van "atribuir" més els altres que jo, tot i que devia demostrar alguna preferència per ella. Sigui com vulgui, al cap de molts anys ens vam casar. La vida proporciona sorpreses, ja se sap."

  4. La Mila em comenta que el que havíem d'endevinar era l'autor. Els fragments són de diferents obres. Així doncs, la Magalí ho ha resolt a la primera: era en Miquel Martí i Pol.

    I per tancar l'enigmila un altre poema i una pregària moderna.

    "S'aquieta la tarda rere els vidres.

    La llum retalla nets perfils de vida
    de tots colors, i el jonc d'un crit travessa
    l'aire encalmat.

    Jo vaig i vinc, de mi
    a mi mateix, per aquest pont de somnis."

    NOVA ORACIÓ DEL PARENOSTRE

    Pare nostre que esteu en el cel,
    sia augmentat sovint el nostre sou,
    vingui a nosaltres la jornada de set hores,
    faci's un xic la nostra voluntat
    així com la d'aquells que sempre manen.

    El nostre pa de cada dia
    doneu-nos-el més fàcil que no pas el d'avui,
    perdoneu els nostres pecats
    així com nosaltres perdonem
    els dels nostres encarregats
    i no ens deixeu caure a les mans del director,
    ans advertiu-nos i s'apropa,

    amen

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/