« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Enigmila XI

Aquesta vegada us proposo un "revival" de passatges, personatges i històries que ja hem llegit

1- Comencem, recordeu a quina novel•la sonava música de Bob Dylan?

2- I de qui eren els personatges de Patrícia Miralpeix i Jordi Soteres?

3- Potser em podeu dir de qui eren aquests versos:

"D'on o de qui
com o de quina
font hem poat
la disciplina?..."


4- Recordem amb un somriure a qui van fer dir "Com que no me'n recordo de res, tampoc no me'n puc oblidar"

5- Aquesta frase em va impressionar perquè era la de l'inici de la novel•la: Mossèn Puig s'estimava molt les dones. Era raonable i tenia només una amant..." Qui ho pot haver escrit?

6- A quina obra de teatre pertany una família peculiar, a la qual la serventa dedica aquestes paraules: " Quina casa, Déu meu, quina casa. Quin poc respecte que es tenen i que desgraciats que poden arribar a ser tots vostès per no atrevir-se a parlar amb el cor en lloc de donar tantes voltes al cap a les seves manies, les seves pors ridícules i les seves tonteries..."

7- Quin personatge podria dir aquestes paraules tan refinades: " Aixís te caiguessin les barres que sou la desgràcia de tots els pobres. No hi ha cap més mena de bestiar més dolent que els junquels... I encara els peixen... Ni la pell val cap diner... Quan ne veig alguna a la platja reganyant les dents i inflat que les mosques vironeres hi han tiberi n'estic content... "

8- I per acabar, qui no recorda aquesta carta sense sentir un calfred que recorre l'esquena de dalt a baix: " Benvolguda mare, aviat ens tornarem a veure. La guerra ja s'acaba i no saps com t'enyoro. Amb tot, pots estar contenta. He après molt i he lluitat fort per la nostra causa. I m'he cuidat, tal com vas aconsellar-me. He entrat en combat trenta dues vegades. Dec haver disparat més de sis mil bales i he llençat més de cent granades. Fins al moment, no me n'ha tocat cap i això ho dec, amb tota seguretat, a les teves oracions..." "Quan necessites matar i no trobes enemic sobre qui caure, dispararies sobre qualsevol cosa. Llavors, arribes a un poble i el primer que trobes es converteix en víctima. És dur, ja ho sé, mare, eprò és el que ens dóna forces. Quan acabi tot això, i ara ja s'acaba, el teu fill tornarà a ser igual de pacífic com sempre".

Jo ja he fet la meva part de feina, ara és el vostre torn..."

mila

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Oh, em sembla que no he estudiat gaire. Els personatges del punt dos potser eren de la novel·la que vam llegir de la Teresa Solana? I el fragment del punt set potser pertany a Mort de dama? Em continuaré exprimint el cervell. Intentaré estar més ben preparada per al proper examen!

  2. Marta vas una mica despistada... Res a veure els personatges del punt dos amb la Teresa Solana i molt menys el paràgraf del punt set amb Dona Obdúlia...

    Una pista sobre la Sra. Miralpeix:
    Una anciana Patrícia Miralpeix, a la que encarna Anna Lizaran, desgrana en su casa del Eixample barcelonés sus recuerdos: desde su infancia en Gualba, a principios de siglo, hasta nuestros días. Ella es el hilo conductor de la historia de las sagas de los Miralpeix y los Ventura, su familia, que centra la serie Des del balcó.

    Com ho veieu? Si necessiteu més pises només les heu de demanar...

  3. Ja ho deia jo que no havia estudiat! Quina vergonya! Ara tampoc l'encertaré: el punt 8 no deu pertànyer a aquella obra de teatre, no en recordo el nom, que es descobria una fossa comuna i el poble callava el que havia passat? Em sembla recordar que hi havia alguna carta al final de l'obra.

  4. Ara ja anem bé, Marta!!

    Va, afegeig títol i autor i ja en tindrem un d'encertat.

    Una altra pista, aquest cop del punt 6: és una obra de teatre que en Ventura Pons va adaptar al cinema...

    Recordeu?

  5. No sóc capaç de recordar ni els títols ni els autors però sé quina obra vols dir, del punt 6. Hi vivien uns immigrants al pis de dalt, oi? Primer (anys seixanta?) eren espanyols i, a l'actualitat, marroquins si no recordo malament. No sortia el Pera, a la pel·lícula? Necessitem algú amb més bona memòria!

  6. Marta, entre tu i jo estem donant molt bones pistes... Tot això que dius del punt 6 és veritat...

    Una nova pista, l'autor de la novel·la del punt 5 és fan de Luis Mariano i va tenir una novieta a Sils o a Vidreres...

    Va animeu-vos, que la Marta s'ho està currant sola!!!

  7. la resposta 2, serà l´hora violeta, de M. Roig?

  8. Sembla que ens hem quedat soles, Mila! Segueixo sense tenir ni idea sobre el punt 5 però ho tornaré a intentar amb el punt 2: no seran personatges d'Incerta glòria? Au, segur que torno a no encertar-la.

  9. Uuups! que dificils son aquests enigmiles! em sento encara més inculta! espero aprendre'n força de tots vosaltres ;P
    bon cap de setmana i abrigueu-vos molt!

  10. El 3, ¿ pot ser del Piercing de l'Antonina de Mallorca??, en té tot l'aire. El 8, ¿ és de Peus descalços sota la lluna d'agost, d'en Cavaller??

  11. Em sembla que tots aquestos indiçis coresponen , a la novela Incerta Gloria den Joan Sales.

  12. Ostres, ostres, quanta gent nova, benvinguts i benvingudes!!!!!!!!!!!!!!!

    Primer premi per l'Eugènia, efectivament la resposta número 2 és L'hora violeta de Montserrat Roig.

    Magalí, ho sento, els versos no són de l'Antonina, que ja sabem que t'agrada molt... Es tracta d'una persona molt més jove tot i que amb certa relació amb ella... Però si que has encertat el número 8, és un fragment d'una de les cartes del final del llibre. Gran experiència aquesta obra de teatre, en tots els sentits...

    Paulí, em fa moltíssima il·lusió que hi participis en aquest enigma però no l'has encertat, de moment...

    Anna, no et desesperis, nosaltres juguem amb avantatge, totes aquestres obres les hem llegit al club. Ànims!!!

    Marta, les teves pistes han estat molt bones. Va, que estàs molt a prop de les respostes...

    Una pista petita, l'idioma de l'obra del número 7 és caló català... Nandes, no et sona? I a la resta?

  13. Bé, el punt sis. Ma mare, que té més bona memòria que jo i a qui faig llegir alguns dels llibres que llegim al Club, em diu que l'obra del punt 6 és Forasters, d'en Sergi Belbel.
    Felicitats, Magalí! Aquesta és una obra impossible d'oblidar però el títol ja és més difícil de recordar.
    Mila, això que dius del punt 7... No serà aquella obra de teatre que va adaptar l'Albert Mestres, i que, evidentment, no recordo com es diu?

  14. Premi per la mare de la Marta, efectivament el punt 6 és FORASTERS de Sergi Belbel.

    Recapitulem. Tenim encertats:

    2. L'hora violeta, de Montserrat Roig (encertat per l'Eugènia)
    6. Forasters, de Sergi Belbel (encertat per la mare de la Marta - perdona mare de la Marta però no recordo el teu nom...)
    8. Peus descalços sota la lluna d'agost, de Joan Cavaller (encertat per la Magalí)

    Per al punt set la Marta va per bon camí però falta el títol i l'autor/a.
    per al proper sopar cues de pansa!!!

    Una pista per l'enigma del punt 4: a la persona que ha escrit aquest llibre li agrada molt jugar amb les paraules...

    Feu una mica de memòria...

  15. Hola! Sóc la mare de la Marta. I crec que el enigma del punt 4 es del Marius Serra

  16. Hola, mare de la Marta,

    molt bé l'autor... I l'obra?

    Una altra pisteta... Els versos del punt 3 són d'un poeta que té un blog amb el nom "El blog de l'O.R.I.N.A.L." i és molt amic de l'Antonina Canyelles i en Màzinger Z...

  17. Ei, la cosa està més glaçada que l'ambient...

    Va, una altra pista. La persona que va escriure la novel·la del punt 1 va dir això del nostre Club al seu blog:

    "Quina colla de lectors! Subtils, atents, inquiets, curiosos, imaginatius, empàtics, apassionats, observadors, reflexius... Dic tot això perquè em van dir coses dels personatges de la novel·la que ni jo sabria explicar. Em van parlar de les reaccions i de les vivències dels personatges com si els coneguessin. Només es parla així quan es fa una lectura profunda, quan el lector entra i es capbussa dins del llibre.
    Haig de dir que vaig aprendre molt de l'ofici d'escriure i de l'habilitat dels lectors. Els estic molt agraïda i va ser tot un plaer."

    Moltres gràcies, dit sigui de pas...

  18. Si val fer cerques a Internet per a refrescar la memòria sé el número 5, a vegades una té amnèsies...

  19. Bé, esperava que algú endevinés el títol del punt 4, doncs ara que ja sabem l'autor el llibre és molt fàcil. Com que veig que no és així, ja ho dic jo (per un que recordo!): és Quiet. Dels que falten, no se m'ha encès cap llumeta, però segueixo pensant.

  20. Mercè, molt aguda, va, deixa't anar i podrem recordar el sopar memorable d'aquella trobada, aquella nit vàrem acabar cantant cançons d'en Luis Mariano...

    Marta, molt bé, ja en tenim un altre...

    Veig que només ens queden els punts 1 i 3...

    Sense ànim d'ofendre, per mi la novel·la dos va ser com un cop de pedra... Lligueu?

  21. Bé doncs, el 5 és el començament de la novel·la de Joan Daniel Bezsonoff "Les amnèsies de Déu". La trobada va ser molt divertida perquè ell és una persona molt animada. I si, va acabar cantant cançons de Luis Mariano, i, guardeu-me de mentir, però jo diria que la Mila l'acompanyava en algun tema... era aquest?
    http://www.youtube.com/watch?v=8Tv5J2JKbmo
    :)

  22. Vaja, veig que tenim memòria selectiva... Doncs sí, jo també cantava i m'ho vaig passar molt bé...

    Molt bé, en tenim un altre d'endevinat!!!
    1. ...
    2. L'hora violeta, de Montserrat Roig (encertat per l'Eugènia)
    3. ...
    4. Quiet, de Màrius Serra (encertat per la Marta, a mitges amb la seva mare)
    5. Les amnèsies de Déu, de Daniel Bezsonoff (encertat per la Mercè)
    7. ...
    6. Forasters, de Sergi Belbel (encertat per la mare de la Marta - perdona mare de la Marta però no recordo el teu nom...)
    8. Peus descalços sota la lluna d'agost, de Joan Cavaller (encertat per la Magalí)

    Pista nova del punt número 7, que me l'havia deixat...

    "parla d’una Barcelona que ja no existeix, la dels baixos fons de principis del segle XX. De fet, l’acció –si se’n pot dir així– consisteix en l’orgia delirant de la celebració d'un casament ..."

    Va, que estem de liquidació...

  23. Mila, aquesta novel·la que dius que és com un cop de pedra (el punt 1, suposo), és la de la Dolors Borau, Com una pedra? I el punt 7 deu ser El casament d'en Terregada? Reconec que he fet una mica de trampa, aquest cop!

  24. Marta t'emportaràs el premi a la constància i als encerts... Molt bé!!! Està molt bé que hagis fet trampas, benvinguda al club!!!

    Va només ens queda un mini-enigma... Miraré de posar-vos algun altre poema i uns dono una altra pista. La persona que va escriure aquests versos ha vingut dues vegades al club, el primer cop però només acompanyava una seva bona amiga, el segon va protagonitzar la trobada del club... Do you remember?

    Aquest poema el trobareu a la portada del llibre que vàrem llegir:

    les portes de les cases
    i també les portelles
    obertes (o entreobertes)
    –la blanca confiança!–.
    al brincal, dos cistelles
    l’una amb verdures verdes
    l’altra de fruites màgiques:
    compliment i moixaina.

    Què, el tenim?

  25. Ei, que fa dies que no piuleu!!!

    Com que veig que no és fàcil us deixo un altre poema d'aquest llibre. Com a pista us diré que el seu títol és el nom del poble de l'autor, repetit dues vegades..

    Uns versos més

    als últims dies, allitada
    com una nina, entre llençols
    i canesuns, la iaia Fina
    havia ofegat en el foc
    de la mudesa la paraula:
    la pal·lidesa de la flor
    òssia ja del taronger,
    front de lliris, ceptre blavís
    llengua, pètal finit d’orquídia
    els llavis, nacre del gesmil.
    copada per la flor de l’arç
    feia clamar la campaneta
    trèmulament; moltes vegades
    enrabiada de feblesa,
    curulla de vergonya a voltes;
    esquinçada per la derrota
    amb dits marcits feia dringar
    la campaneta sense força.
    no li quedaven més que els ulls:
    dos vidrieres veritables
    per on m’abocava a un silenci
    boví, espitragat de bonances:
    incrèduls ulls dins dels meus ulls,
    esbatanats com dos llacs verds
    quan li donava a xarrupar
    culleradetes d’aigua amb mel.

    Vinga, que no és tan difícil...

  26. Ja sé quin és!

    de nits, baix els vels dels malsons
    vénen el momo, el mataroni
    i el moro Mussa -el pànic dins
    de la ema!- i també el dimoni
    fumador i l'home del sac
    i bruixes de potes de cabres

    M'equivoco?

  27. Doncs no... No t'equivoques!!!!!

    És l'Elies Barberà i el llibre Aixàtiva, Aixàtiva!!

    Un altre poema, per matar el tema (rodolí)

    totpoderós mag Baltasar,
    us sol·licite honestament:
    amb radiant cal·ligrafia
    i ritme brum o clar d'oneig,
    saber cosir de llum uns versos
    fins que se n'isquen del paper.

    veniu de llun com els desitjos,
    us guia el brill daurat del Bé
    arribeu balbs del llarg vaitge;
    al balcó sempre trobareu
    un sac de les millors garrofes
    per al rossí del sinyor Rei.

    Fins demà a tothom!!!!

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/