Marc Romera i la poesia
Marc Romera és poeta però també editor, novel•lista, restaurador, col•laborador de ràdio....un artista amb moltes cares. Al bloc hi anireu trobant informació sobre ell i la seva obra. En aquest primer post i com a introducció, us penjo un text escrit per ell mateix a la revista Els Marges on parla de poesia. Us recomano la lectura del text sencer, és només una pàgina. Destaco alguns fragments perquè us en feu una idea. També hi trobareu dos poemes inclosos a L’aigua (Labreu, 2009)
Entenc la poesia com l’ofici de dir les coses mentint, encara que siguin veritat.
El mar d’hivern és una capa grisa d’aigua, una taca, una superfície que es perllonga a l’horitzó. Però si ens hi capbussem, descobrim un món increïblement ric i sorprenent. La poesia ha de permetre aquesta doble lectura.
...intento que cada llibre meu sigui del tot diferent de l’anterior, però que se’m reconegui en el llenguatge i en algunes obsessions. Concebo cada llibre com una unitat que comença i acaba en aquell llibre. (...) No crec en l’expressió “recull de poemes”.
Podeu llegir tot el text aquí.
Algunes de les personalitats literàries més destacades del país han dit això d’ell:
…val la pena apuntar Romera a la llista dels noms a seguir (…) [els seus poemes] assoleixen l’equilibri entre veu i llenguatge dialogals, voluntat i esforç poètics i el deixant d’insatisfacció pel viure de sempre. (Jaume Subirana)
Hi ha en el llibre una idea molt pensada de conjunt, unitat o cercle (…) en la seva perfecció, que no estem acostumats a veure en poetes catalans d’ara (joves o més granadets). (Joan Ferraté)
Valent-se d’un llenguatge savi, i, per això mateix, agosarat i astut quan cal, l’autor aconsegueix escriure uns poemes que estableixen de seguida una plaent complicitat amb el lector. (Àlex Susanna)
La violència gratuïta, l’erotisme, el cansament moral, la guerra contra l’imperi de les aparences, la tonteria (de vegades subvencionada) de molts poetes, la Barcelona del Raval, la de les botigues de pakis; la mediocritat de tants personatges que ens envolten: la de Romera és una literatura de denúncia. (Jordi Llavina)
Un dels autors actuals amb més ofici. (Jordi Capdevila)
Romera es un autor que desde sus primeros versos no ha parado de crecer, y que ha conseguido una espléndida madurez con La mel y Mala vida. Mala vida es, en definitiva, literatura. Y de la buena. (Julià Guillamon)
…Marc Romera, autor de una de las mejores novelas de los últimos años: Mala vida. (Pere Guixà)
un estil que sembla congestionar-se i hipertensar-se i que sempre sol culminar en uns bellíssims esclats d’impaciència estilística, com si les veus ocultes de la ciutat conduïssin el discurs, sense fatiga, cap al grotesc i la neurosi. (Ponç Puigdevall)
L’estil aparentment planer de Romera és inquietant. (Simona Škrabec)
Romera remena, amb vigoria i sense miraments, els orinals de la merda més negrosa, més irreversible i més despreciable i col•loca obertament en el punt de mira de tothom la constatació de les buidors més severes que s’han anat instal•lant a totes les cases ─externes però sobretot internes─ sota el nom d’una il•lusòria felicitat a ultrança. (Roger Costa-Pau)
la literatura de Romera té alguna cosa d’inquietant en aconseguir que, des de l’ascetisme exterior que practica,acabem veient com l’autor ens roba l’ànima, la cartera, el jo interior i la nostra pròpia intimitat i se’n riu, burleta, des de l’altre costat de la vorera. Romera aconsegueix en un sol relat (…) estripar tots els llibres d’autoajuda escrits i per escriure, sepultar el refranyer, trastocar terapeutes, lapidar bruixes i curanderos i deixar en la més miserable evidència tots els consells d’amics i topicassos de poeta. Una meravella, tu. (Albert Forns)