« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Mala vida

 

Marc Romera. Mala vida. Angle Editorial, 2002

Compartim tres dies de la vida d’un personatge sense nom, identificat només amb la lletra H, aquesta lletra muda que no se sap ben bé perquè existeix. Com ell mateix. Vint-i-cinc anys, una feina absurda, unes relacions malaltisses, una vida sense sentit. Un home abatut per la inèrcia de la realitat, on hi sobreviu “a base del somieig malaltís i peresa autocontemplativa”. Una incomoditat que es treu de sobre a base de vicis diversos. “La vida sense objecte definit, pensa, només es pot salvar en la grandesa dels vicis, convertits en centres abstractes d’atenció, de culte, capaços de distreure el rígid gest d’un rostre aparentment desmotivat i entregat al no riure i al no plorar, amb l’anar fent com a divisa.” . Sexe, drogues i rock&roll.
Al passat d’H hi conviu una part de sordidesa amb un petit reducte on fa temps hi van haver amor I il•lusions. Tot això ha desaparegut i H s’ha convertit en un “espectador passiu de si mateix” que viu en un cinisme vital difícil de disculpar per part del lector.
La novel•la comença amb certa lentitud però a mesura que avança agafa un ritme que la fa addictiva i angoixant. Sobretot quan arribem al final de la segona part, amb una dura escena impossible d’oblidar. A partir d’aquell moment la història agafa una dimensió més tràgica, de camí sense sortida. El final és estremidor, pel fet en si i pel que significa.
Molt encertats els canvis d’ estat d’H a través de les diferents drogues, la descripció de les nits que comencen sense voler i no s’acaben mai, aquestes realitats difuses que no tenen cap sentit. “Sense llum tot és mentida” arriba a pensar el protagonista.
Mala vida és novel•la opressiva, que sacseja, però amb sentit de l’humor i força sarcasme.
L'obra és de l’any 2002, no sé quan la va escriure Romera però H encara posa el casset al cotxe i compra discos. Què seria d’ell ara, amb les xarxes socials virtuals, companyes de tantes solituds?

Aquesta és una de les cançons que sonen al llibre. Sempre ve de gust escoltar la Velvet Underground.

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. En un comentari sobre ell a Labreuedicions he trobat aquest paràgraf que potser pot inspirar pel sopar del dia de la trobada : "Fins a dia d’avui, però, ha exercit un munt de tasques de les que destaca el seu pas per la restauració, creant els restaurants “La Pianola”, a Palafrugell i “Ràdio Ohm”, a l’Eixampla barceloní, on ha intentat combinar la cuina amb tota mena d’esdeveniments artístics i literaris".
    Encara no puc dir res del llibre perquè tot just he començat a llegir-lo.
    Fins aviat,
    montse

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/