« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Propera trobada: 16 de novembre

Després de l'experiència amb l'Ulisses de Joyce i de la lliçó magistral sobre l'art de la traducció de Joaquim Mallafré, tornem a la poesia. Aquest febrer passat, dins dels actes d'"El gust de la paraula" que vam organitzar per a celebrar el 20è aniversari de la biblioteca i la inauguració de l'oficina de turisme, vam tenir amb nosaltres en Marc Romera que va oferir la confèrència "Llegir la cuina amb els sentits". Ara llegirem el seu llibre de poemes "L'aigua" (Labreu, 2009). La nostra intenció era incloure la trobada del club dins del programa de la Fira de l'Aigua d'aquest any però no ha pogut ser. És igual. De mica en mica i des d'aquest espai, us aniré afegint informació sobre l'autor i la seva obra. De moment, per passar d'una lectura a l'altra, com en una mena de trasvassament des de Dublín a Barcelona, us penjo un fragment d'Ulisses amb un elogi exhaustiu de l'aigua, aquest element que identifica el nostre poble.

De l’aigua, Bloom, d’aigua amant, pouador, aiguader, en tornar cap els fogons, ¿què n’admirà?
La universalitat; la igualtat democràtica i la fidelitat a la pròpia naturalesa en buscar el seu propi nivell; la vastitud en l’oceà de la projecció de Mercator; la pregonesa no escandellada de la fossa de Sundam al Pacífic que ultrapassa les 8.000 braces; el desfici de les seves ones i partícules superficials visitant al seu torn tots els punts de les seves ribes; la independència de les seves unitats; la variabilitat dels estats de la mar; la quiescència hidrostàtica en calma; la turgència hidrocinètica en les marees mortes i en les marees vives; la subsidència després de la devastació; l’esterilitat en els cercles circumpolars, l’àrtic i l’antàrtic; la significació climàtica i comercial; la preponderància de tres a u sobre la terra eixuta del globus; la indiscutible hegemonia d’extensió en llegües quadrades per tota la regió de sota el tròpic subequatorial de Capricorni; la multisecular estabilitat de la seva conca primigènia; el llit luteofalb; la capacitat de dissoldre i mantenir en solució totes les substàncies solubles inclosos milions de tones de metalls més precisos; les lentes erosions de penínsules i promotoris que tendeixen a rebaixar-se; els dipòsits al•luvials; el seu pes, volum i densitat; la impertorbabilitat en llacunes i estanyols de muntanya; las gradació de colors en les zones tòrrida i temperada i frígida;: les ramificacions vehiculars en torrents continentals interlacustres i rius confluents vers l’oceà amb els seus afluents i corrents transoceànics; el Gulf Stream, amb els trajectes nord-equatorial i sud-equatorial; la violència dels seus sismes marins, trombes d’aigua, pous artesians, erupcions, torrentades, regolfades, inundacions, crescudes, mars de fons, vessants, aiguavessants, guèisers, cascades, remolins, maelstroms, inundacions, diluvis, xàfecs; la vasta corba anhoritzontal circumterrestre; el secret de les seves deus i la latent humitat revelada per mitjà d’instuments rabdomàntics o higromètrics i exemplificada pel forat de la paret d’Ashtown Gate, la saturació de l’aire, la destil•lació de la rosada; la simplicitat de la seva composició, dues parts constituents d’hidrogen amb una part constituent d’oxigen; les virtuts curatives; la flotabilitat de les aigües de la Mart Morta; la perseverant penetrativitat pels rierols, els escorrancs, les rescloses inadequades, les escletxes dels bucs; les propietats de netejar, d’apagar la set i el foc, de nodrir la vegetació; la infal•libilitat com a paradigma i parangó; les metamorfosis en vapor, boira, núvol, pluja, aiguaneu, neu, calamarsa; la força a les rígides boques de regatge; la varitat de les seves formes en estanys i badies i golfs i rades i estrets i albuferes i atolons i arxipèlags i canals angostos i fiords i ries i estuaris de la marea i braços de mar; la seva solidesa en glaciars, icebergs, congestes; la docilitat a fer funcionar rodes hidràuliques, turbines, dinamos, centrals elèctriques, tintoreries, blanqueries, batans; la seva utilitat en canals, rius, si navegables, dics flotants i secs; la potencialitat derivable de marees controlades o salts d’aigua caient d’un nivell a l’altre; la seva fauna i flora submarines (anacústica, fotòboba) numèricament, si no literalment, els habitants del globus; la ubiqüitat per tal com constitueix el 90% del cos humà; la nocivitat dels seus efluvis en els aigualls lacustres, els fanguissars pestilents, l’aigua estantissa dels gerros de flors, els bassiols estancats sota la llum en quart minvant.

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/