« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Caldes, la terra de l'AIGUA


Escrit per Esther Suriñach, bibliotecària, responsable del bloc LLibres i Companyia i moltes coses més.

Divendres, 16 de novembre de 2012, dos quarts de vuit del vespre. Un club de lectura amb tots els factors en contra: gènere minoritari (poesia), títol poc mediàtic (Aigua), autor desconegut (Marc Romera), biblioteca petita on Déu va perdre l’espardenya (Caldes de Malavella).

Desplaçar-m’hi em suposa conduir mitja hora a les fosques per la perillosíssima Nacional II, renunciar a una tarda lliure pre cap de setmana, avergonyir-me un xic perquè no he llegit el llibre, saltar-me el berenar, canviar-me la camisa perquè m’he aixecat a les 6 i veure cares llargues a casa.

Però aquesta vegada no hi faltaré, per molts motius: perquè hi ha la Mercè, ella sola val la pena. Perquè vindrà la Carmen, i això no passa sovint. Perquè l’Albert Mestres m’ha fet molts favors, últimament, i jo el segueixo al blog però no l’he vist mai en directe, i sospito que és molt intel•ligent i a més a més em cau bé. I perquè en Marc, tot s’ha de dir, està més bo que un dilluns festiu. La poesia és necessària però, com diuen els italians, “anche l’occhio vuole la sua parte”, no ens enganyem pas.

Arribo abans d’hora i em refugio a la prestageria de la novel•la, concretament entre la lletra C de Carmen i la E d’Estévez. Triem una cadira massa a prop de tot i de tothom, pel meu gust. La Mila que fa fotos dóna un toc de revista glamurosa. Club de lectura amb paparazzi. Quins nervis!.

El començament és de motor diesel, el conductor arrenca poc a poc, en Marc sembla cansat, ai mare meva. I aquestes poesies, que no s’entén ni un vers! Miro de reüll la companya perquè jo no l’he comprat. Sort que la portada és lila com el jersei de l’Albert i les ulleres d’aquesta mestra tan dolça. Per cert, l’edició de Labreu em sembla estèticament impecable. Tot sigui dit.

De cop, arriba la màgia. Inesperada, com la majoria de coses que et fan feliç a la vida. És un gust sentir la veu d’en Marc, comprovar fins a quin punt domina l’ofici de poeta i el so de les paraules, que convençut està d’allò que fa. No tothom pot dir el mateix avui en dia.

L’Albert, sense semblar-ho, recondueix l’activitat, com si fos tan fàcil. Hi aporta una saviesa que no és improvisada, modera les preguntes del públic que han fet molt bé els deures i estan molt interessats. Qui ho havia de dir?

Tots dos es complementen perfectament, estan a la mateixa onda, la cosa s’anima i l’activitat funciona. Miracle. S’acaba parlant no només d’un llibre, per vanitat d’un autor o per vendre uns quants exemplars, sinó de l’art en general, dels boscos de l’Empordà, de l’educació, les preferències de la Montse, la història d’aquest país i d’altres, la generació que ens ha tocat viure, els autors que ens van marcar, les diferències entre poesia de veritat i prosa retallada. Amén. Cauen uns quants mites i se’n proposen d’altres. Ens renovem, sortim de dubtes, creixem una miqueta en un moment.

Fantàstic. Faig la cua pels autògrafs abraçada al llibre de la meva amiga. 73 pàgines que quedaran mig perdudes a la lleixa de poesia. P ROM. Imagina’t. Entre en Riambaud i en Pedro Salinas. Reivindico una lleixa per ell sol. Aquest llibre petitó que fa un parell d’hores em semblava poca cosa, no m’agradava, i ara en canvi em sembla que ho és tot.

Ja està. Quina pena. Ara em quedaria a sopar. O fins que es faci clar. Fins que aquest cel emboirat i negre de novembre es torni de color blau piscina. Però m’he aixecat a les 6, no m’he canviat la camisa, m’esperen a casa. En Marc està cansat, l’Albert també, suposo. I jo encara més. Com ha de ser. Me’n vaig una mica més gran i més sàvia, conduint per la perillosíssima Nacional II, rumiant com era allò dels amics i del cul.

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Perdó, però es diu Rimbaud i no pas Riambaud. Això de la introducció "i moltes coses més" jo ho posaria en dubte. I al final de tot no sé ben bé si vaig posar "cansats" o "casats", però tant és. Va ser una sessió memorable i us ho agraeixo molt a tots els que ho vau fer possible. Tornaré. Sou boníssims. I punt.

  2. Gairebé és una manca de respecte fer cap comentari a aquest post de prosa poètica però sinó semblaria que ningú l'ha llegit i això sí que seria imperdonable...

    "Les de sempre" ens considerem molt afortunades que la casualitat , el destí o la Mercè ens hagin col·locat en aquest Club perquè cada trobada descobrim un munt de coses que desconeixiem, coneguem persones i personalitats extraordinàries i i amb cadascuna de les lectura ens endinsem en mons altrament ignorats. Si, a sobre, resulta que captem membres amb la sensibilitat de l'Ester el premi que rebem es multiplica...

  3. Ja t'hi volem sempre Esther !!! Veritablement,les trobades del club son interessantíssimes,l'Albert ho fa superbe i tenir els autors ,traductors...al teu costat per parlar de la seva obra i fer-ho també amb els companys del club fa que li donis una dimensió molt diferent de la lectura en solitari.
    ja hem sentit altres poetes que, com en Marc, ens han dit que en un moment determinat se'ls fa present una frase,una idea...en el pensament i a partir d'aqui construeixen el poema.Es curiós això de les inspiracions!
    Quina delícia sentir el Marc llegint els poemes i quina veu tan bonica!

  4. subscric tot el que heu dit i moltes gràcies a l'Esther pel seu comentari. És fantàstic, d'una descripció amb tota mena de colors, detalls i d'emoció pel que vam viure aquell divendres. I en som conscients, sí, de la gran sort que tenim de poder compartir aquestes estones plegats, amb una gent que ens hi condueix -la Mercè i l'Albert- d'una gran categoria literària i humana. Cada vegada és una gran disfrutada. I la veu d'en Marc quan llegia em va fer feia estremir..., però m'inquietava igual que ho feien els seus poemes...

  5. Després de llegir les vostres aportacions al bloc me n'adono que sóc una afortunada, de tenir-vos i de poder gaudir de les vostres paraules, per cert molt poètiques.

    Cada dia sóc més conscient que les coses petites boniques són les que ens dónen més qualitat de vida.

    Gràcies !!!

  6. Moltes gràcies Esther per aquest text tan sensacional, i a totes vosaltres pel que dieu del club, he carregat piles per una bona temporada. Estic d’acord que són aquestes petites coses les que et fan feliç a la vida. Per la meva part, cada vegada, quan acaba el club (el de lectura i el del gintònic) i arribo a casa, em sento molt afortunada de fer aquesta feina i això no té preu. Divendres no va ser una excepció, vaig pensar que havia estat una de les millors sessions del club, per la qualitat literària de l’obra, per com la defensa el seu autor, com recita els poemes, per cap on es va acabar portant. Però el més important de tot, i crec que és el secret de l’èxit del club, és l’entusiasme que posa el grup en totes les propostes que fem, per arriscades que siguin, aquesta mirada tan oberta que es demostreu tenir sessió rere sessió i la vostra curiositat sense límits. Que bé acabar l’any d’aquesta manera! Ja us aviso que el club de l’any que ve promet. Esther, t’ho perdràs?

  7. Per res del món!

  8. Mercè, gràcies per convidar-me a ser del club de lectors, m'ho passo molt bé ,i a cada sessió hi aprenc coses noves que per a mi són molt importants, sobretot a la darrera sessió amb en Marc i l'Albert els seus comentaris sobre la poesia em van aclarir tots aquells aspecte que vam comentar pel tren, no sé si ho recordes, ara sé el que hi puc vuscar quan llegeixo una poesia i com trobar-ho. Mai es tard si arriba!

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/