« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Dolç animal ferit pres en xarxa d'estrelles...

En Jaume Pòrtulas ens fa arribar, molt amablement, aquest text de presentació de la sessió de divendres.

Tant per als antics com, sobretot, per als moderns, el cant VI de l’Odissea és fonamentalment el cant de Nausica. Molts lectors consideren la princesa de Feàcia com una de les figures més interessants i seductores amb qui Ulisses es topa en el curs dels seus llargs viatges. Altres lectors no hi estan d’acord. Pensen que l’episodi resulta massa ‘romàntic’, en el mal sentit del terme; i que aquesta noia casadora més aviat desentona en una epopeia heroica com és, al capdavall, l’Odissea. És cert que altres figures femenines del poema — la nimfa Calipso, la fetillera Circe; i també Penèlope, l’esposa legítima i molt astuta — semblen tenir més entitat, més gruix (almenys a primer cop d’ull) que aquesta princeseta adolescent. Però és que també hi ha lectors de l’Odissea que creuen que no està malament que Nausica sigui, com aquell qui diu, la darrera temptació d’un mariner de cabells grisos i (potser) de tornada de tot.

Copio aquí sota, com a complement, un extraordinari sonet de Mercè Rodoreda (a Agonia de Llum, a cura d’Abraham Mohino. Angle Editorial: Barcelona 2002: pàg. 88), que gira entorn de la figura de Nausica.

L’espatlla nua et lluu d’un raig de lluna encesa,
un àngel compadit resta prop teu fulgent,
en aquest mar desert com un desert d’argent
només un bleix de vent vetlla per tu, princesa.

El teu nom, com un plany, es perd de mica en mica,
seràs ben sola a dir-lo, cara al mar, dins la nit,
un sospir de ressaca te’l durà repetit,
irresistible i pur com tota tu, Nausica.

Dolç animal ferit pres en xarxa d’estrelles,
verda sang del teu cel, inútils meravelles
per als teus ulls que cerquen l’ombra que els ha deixat,

l’alta aurora cruel et posarà en els braços
un abisme d’enyor com un ocell cansat
dut per l’ona de sal que esborra els últims passos

Us penjo una entrevista amb en Jaume Pòrtulas a la Contra de la Vanguardia del dilluns 4 de juny de 2012 arran de la publicació de la traducció que  ha fet juntament amb Sergi Grau, directament del grec arcaic, de fragments originals d'escrits dels savis grecs. El seu títol: Saviesa grega arcaica ( Adesiara, 2012). Només he trobat l'edició digital de l'entrevista en castellà.

Los sabios arcaicos griegos enseñaban como vivir

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/