« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Emili Teixidor

 

Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933 - Barcelona, 2012)

Vam tenir amb nosaltres l'Emili Teixidor el gener de l'any 2009. Vam llegir la seva novel·la Laura Sants (Columna, 2006). No sé vosaltres què recordareu d'aquella trobada. Jo no recordo tant el llibre sinó la passió amb què parlava de la lectura. Era un gran divulgador. Un mestre. Ens deia que a les classes amb els nanos, arribava amb tres llibres i que els parlava només de dos, quan els nens li preguntaven pel tercer ells els deia que no, que aquell no era per ells. Això era el que realment despertava la curiositat d'aquells infants, disposats a saber com fos quina era aquella lectura que se'ls estava negant. Però el primer que em va venir al cap ahir, quan la Mila em va donar la trista notícia, va ser la imatge d'ell escoltant, escoltant-nos. No sé si vosaltres també el recordeu així. Escoltava amb intenció, amb la d'entendre't de debò. Una cosa senzilla potser, però poc freqüent. Potser per això dibuixa tant bé els seus personatges, com en el cas de Pa Negre, perquè els entén, perquè els sap escoltar.

L'Emili Teixidor era molt amic d'en Joaquim Carbó. Ells dos, juntament amb en Sebastià Sorribas i en Josep Vallverdú van començar l'aventura d'escriure en català per a joves i també per a infants, fent reviure les paraules d'una llengua molt malmesa. Les nostres paraules. Una aposta necessària que no els sabrem agrair mai prou.  A la foto els podem veure presentant una reedició dels seus primers llibres, editats per La Galera i dels quals en fa referència en Joaquim Carbó més avall.

Aquí teniu un recull de comentaris que han anat sortint avui a la premsa i que m'han semblat un bon retrat de l'escriptor. 

Vaig començar a escriure llibres a finals de la dècada dels 60, quan l’Andreu Dòria, editor de La Galera, va cridar una sèrie d’autors catalans com el Joaquim Carbó, el Sebastià Sorribas, el Josep Vallverdú i jo mateix perquè provéssim de fer llibres per al jovent. Que en aquest país fins i tot els nostres somnis i històries els haguéssim de comprar a fora ens semblava que era una situació difícil de corregir. Emili Teixidor

Vam tenir una amistat de molts anys. L’Emili Teixidor, en Josep Vallverdú, en Sebastià Sorribas i jo mateix vam ser pioners en el camp de la literatura infantil i juvenil. Tots quatre ens vam presentar al premi Folch i Torres amb obres que han perdurat. Vam sortir del no-res després de molts anys de silenci arran de la Guerra Civil i la post-guerra. Sabíem que sempre podíem comptar l’un amb l’altre. Joaquim Carbó

Emili Teixidor era un gegant de la literatura però amb mentalitat d’obrer. David Castillo, escriptor.

Un dels grans de la literatura catalana, amb una llengua vivíssima i plena de matisos, i la creació d’un territori mític entorn el seu Osona natal. Ester Pujol, editora

Em va dir que no patia per la mort, que descansar eternament ens farà feliços, i si de cas hi ha alguna cosa més, segur que serà millor. Carles Capdevila, director de l’Ara.

Quan se li preguntava a Emili Teixidor per la seva impressió sobre l’èxit internacional d’aquesta pel•lícula (Pa negre) , mussitava qualsevol excusa i somreia: de satisfacció em penso, de pensar que la història ja no li pertanyia a ell, sinó a la gent a la qual anava adreçada. A nosaltres. Ens faltaran paraules per agrair-li que ens ensenyés que tot plegat valia la pena. Sebastià Alzamora, escriptor.

"Pa negre" és una pel•lícula tan bona perquè els personatges, estan creats des del fons de l’ànima, especialment els femenins, d’una gran veritat i credibilitat humana. Isona Passola, productora de Pa Negre.

Aquí el podeu veure parlant de literatura al programa Via Llibre

Emili Teixidor al Via Llibre

La seva biografia sencera i la seva obra a la web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Emili Teixidor

Cada cop que llegim un llibre, les paraules reviuen, i el cap se'ns omple de vida i per això podem dir que els llibres són com conserves de vida que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar el cervell: els pensaments, la fantasia, les emocions... Llegir és viure molt més i molt millor! Llegir no omple el meu temps, llegir omple i afegeix valor a la meva vida.  Emili Teixidor, La lectura i la vida. Columna, 2007.

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Recordo el dia que l'Emili va venir al club. La seva imatge, el seu "porte" era impecable. Es veia que estava malalt però tothom va reconèixer de seguida que teníem davant un senyor.
    Feia poc que jo havia parit i vaig haver de portar el meu fill, que encara mamava, a la trobada. Ell, de tant en tant, ens mirava i somreia i en un moment donat es va referir a nosaltres en la seva intervenció perquè ell coneixia com ningú la importància d'educar els nostres fills en la riquesa dels llibres, sense forçar a la lectura sinó deixant que a poc a poc el plaer de submergir-se en la història d'un relat, d'un conte, atrapi la curiositat dels infants de casa, encara que, per començar, la mainada només llegeixi els ingredients de les patates xip.

    Gràcies senyor Teixidor, el seu record enriqueix les nostres vides.

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/