Loading...
Club de Caldes de Malavella
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia

Ulisses en 483 paraules

per:
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia

Joaquim Mallafré (Reus, 1941) és, entre altres coses, el traductor al català de l'Ulisses de James Joyce. Fa uns dies ens va fer arribar, molt amablement, aquest esquema de l'argument de la nostra lectura d'estiu. Al final també hi trobareu altres esquemes que ens poden ajudar una mica més a entendre aquesta obra que ens té una mica intimidats, perquè negar-ho. Llegint aquest document sembla fàcil. Mireu:

 

“Ulisses”

Esquema narratiu
. El matí del 16 de juny de 1904 un jove de vint-i-dos anys, Stephen Dedalus, conviu amb uns amics i dóna classes en una escola de Dublín. Ha tornat de París en morir la seva mare i es troba desemparat, necessitat d’un punt de referència, mentre passeja per la sorra i entre les petxines trencades de la platja.
A la mateixa hora, en un altre lloc de Dublín Leopold Bloom, un publicitari d’origen jueu, va a comprar, agafa la correspondència, fa l’esmorzar per a la seva dona, Molly Bloom, que encara és al llit i s’amaga una carta de les que ell li ha donat. És una carta de Boylan, representant artístic de les gires de Molly, que concerta una cita amb ella per al mateix dia; la sospita d’adulteri no abandonarà Bloom. Els pensaments de la filla, que ja no viu amb ells i del fill que se’ls va morir de petit conviuran amb fantasies eròtiques, amb judicis sobre coneguts, amb circumstàncies polítiques, etc. Però ara, a les 10 del matí, surt, recull una carta d’un apartat de correus i reposa en una església per fer temps abans d’anar a l’enterrament d’un amic. Després del funeral va a la redacció d’un periòdic per uns anuncis. Es fa l’hora de dinar, després va a fer unes consultes a la Biblioteca Nacional. Allí Stephen fa tertúlia i exposa la seva teoria sobre Shakespeare. Bloom se’l mira amb simpatia, el coneix vagament i té por que no es converteixi en un talent desaprofitat si s’ajunta amb segons qui. Entre les tres i les quatre surt la cavalcada virreinal, i el pare Conmee director del col•legi dels jesuïtes de Clongowes, va a fer unes gestions caritatives. Entremig trobem tot de personatges de l’obra i de Dublín. Al bar de l’hotel Ormond, els clients canten i passen la tarda. En una taverna, per un malentès, Bloom se salva de l’agressió d’un nacionalista fanàtic poc amic dels jueus. Va a la platja on s’excita mirant les cuixes d’una noia, després va a visitar una partera a l’hospital, on torna a trobar Stephen i uns amics estudiants de medicina. Els joves decideixen anar als prostíbuls i Bloom decideix seguir-los. En un bordell beuen massa i Stephen es baralla amb uns soldats anglesos que el tiren per terra d’un cop de puny. Bloom l’atén, el neteja, el porta a fer un cafè i li ofereix la casa perquè hi passi la nit. Se n’hi van, però, al cap d’una estona de conversa, Stephen decideix anar-se’n. L’encontre, ni intel•lectual ni paternofilial, no s’ha produït. Bloom es fica al llit, on s’ha produït la cita amorosa de Boylan amb Molly, i s’adorm. Mentrestant la seva dona repassa la vida, la infància a Gibraltar, els antics amors, confosos en el seu pensament mig adormit, amb el del marit que té al costat, resum i exponent d’una vida en comú, al capdavall.

Esquema homèric. Telemaquiada 1 Telèmac, 2 Nèstor, 3 Proteu; Aventures d’Ulisses 4 Calipso, 5 Lotòfags, 6 Hades, 7 Èol, 8 Lestrígons, 9 Escil•la i Caribdis, 10 Roques errants, 11 Sirenes, 12 El Cíclop, 13 Nausica, 14 Les vaques del sol, 15 Circe; Retorn a Ítaca 16 Eumeos, 17 Ítaca, 18 Penèlope.

Esquema simbòlic. Amb tècniques diferents, cada capítol té un color, un òrgan. 1 Teologia, 2 Història, 3 Filologia, 4 Mitologia, 5 Química, 6 Religió, 7 Retòrica, 8 Arquitectura, 9 Literatura, 10 Mecànica, 11 Música, 12 Política, 13 Pintura, 14 Medicina, 15 Dansa, 16 Navegació, 17 Ciència, 18 Psicologia.

Temes.
Viatge , Dualitat, Dona, Òrgans, Traïció, Símbols del colors, M.S.P.
Recursos lingüístics. Collage, expressions populars, onomatopeies, paròdies, etc.
Romans / jueus = anglesos / irlandesos

Joaquim Mallafrè.

Nou comentari