« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Enigmila XIV

Com que les properes trobades del Club van de poesia d'aquella que s'injecta directament en vena, sense anestèsia ni proteccions, el nostre enigma també és d'aquells que s'han d'entomar amb el cap mig tèrbol...

En realitat són dos móns,
i es comuniquen pels miralls.
L´'únic que als reflexos els cal per
sobreviure és plaure'ns, fer
com fem nosaltres quan ens posem davant
d'una de les portes, davant d'un mirall...

Què, ho endevineu?

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. una pista? la Marta i jo anem perdudes. Ha vingut al club l'autor d'aquests versos?

  2. Doncs sí i va ser una trobada molt interessant i divertida...

  3. Pel que sembla, no ens en sortim. A mi em despista el tema del mirall, perquè no ho recordo de cap llibre que hem llegit. Serà d'en Narcís Comadira? Ho dic per la relació entre els miralls i el seu nom.

  4. L'autor va venir a una trobada però aquesta obra en qüestió no l'hem fet...

  5. He volgut fer trampes però aquesta vegada no es pot. Si retalles i enganxes el fragment surt el nostre bloc. Marc Romera?

  6. Tramposilla!!!!

    No, la trobada va ser teatral...

    Us deixo un altre fragment:

    Dringuen gerres de suc
    de gerd i d'aiguardent de tisanes.
    Bacanal de lloctinents a l'aire
    lliure. Festa sacra sota l'ombra dels
    para-sols de la terrassa gira-sols,
    prop d'on esclafeixen les onades del riu.

    Cap crit fora de to, cap decisió polèmica,
    cap ni una paraula de rencor. Les úniques
    baralles són les de cartes de damunt les taules a mà
    tallades; les úniques mans que piquen són
    les palmes contra les cuixes al ritme de
    les marimbes i dels rupestres xilòfons de sílex.

    I ara?

  7. Pot ser que en Joan Lluís-Lluís reversioni el seu conte en versió d'aquest autor?:

    Mandrós faig cap a petritxol
    a comprar kif a la bestreta
    però la mort com qui no ho vol
    riu en clavar-me la banyeta

    Ja ho trobarem, ja.

  8. Mercè,

    l'autor dels poemes està més a prop del que penses... n'has fet referència no fa gaire...

  9. Marta, no és en Joan Lluís-Lluís...

  10. Entre Alberts està el joc. Potser això acabarà en tàbula rasa...

  11. Mila, no em referia a en Joan Lluís-Lluís. És que m'explico molt bé, jo! Volia dir que ell, al seu llibre de Xocolata desfeta, reescriu el seu conte com el farien altres autors (Ausiàs March, etc...). I un d'aquests autors és l'Enric Casasses, que era el que em pensava que era l'autor d'aquests versos de l'Enigmila XIV.
    Però ara ja sé que no. Ara em penso que ja sé qui és! Pot ser l'Albert Pijoan?

  12. Tu t'expliques... sóc jo que llegeixo molt ràpid i també em costa...

    Doncs l'has encertat, és l'Albert Pijoan.

    FELICITATS!!!!!!!!

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/