Loading...
Club de Caldes de Malavella
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia

Enigmila XIII

per:
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia

Són fragments d'una petita gran obra:

"Y de tanto decírselo se lo seguí diciendo aun después que a mis manos les costó trabajo zafarse de sus manos muertas"

"El camino subía y bajaba; sube o baja según se va o se viene. Para el que va, sube, para el que viene, baja".

"En la reverberación del sol, la llanura parecía una laguna transparente deshecha en vapores por donde se traslucía un horizonte gris. Y más allá, una linea de montañas. Y todavía más allá, la más remota lejanía".

"y qué si yo escuchaba solamente el silencio? Era porque aún no estaba acostumbrado al silencio; tal vez porque mi cabeza venía llena de ruidos y de voces. De voces, sí. Y aquí, donde el aire era tan escaso, se oían mejor. Se quedaban dentro de uno, pesadas. Me acordé de lo que me había dicho mi madre: Allá me oirás mejor. Estaré más cerca de ti. Encontrarás más cercana la voz de mis recuerdos que la de mi muerte, si es que alguna vez la muerte ha tenido alguna voz"

Com ho veieu? Sabeu a quina obra pertanyen aquest trossets?
 

Comentaris

Mila
15 d'octubre de 2013 - 18:49

Primer de tot disculpeu el silenci, sembla que a la biblio hi havia problemes tècnics i no entraven els vostres missatges.

Segon felicitem la Elena que és la persona que ha encertat l'enigma. Efectivament, els petits fragments que us vaig posar són de Pedro Pàramo la fantàstica novel·la de l'autor mexica (com diria l'Òpòton) Juan Rulfo.

Quatre apunts:
La història se sitúa a un poble inventat, anomenat Comala i l'acció la podríem situar entre la revolucio mexicana i la rebel·lió dels criters.
No vull donar gaire més pistes per si a algú li venen ganes de llegir la novel·la.

En Juan Rulfo és un escriptor mexicà, nascut al 1918 i és un dels més importants representants de l'escriptura del seu país. Els seus SÓN contes petits que es nodreixen dels elements regionals i els protagonitzen personatges extrems i, sovint, desorientats. La seva lectura és fàcil perquè fa servir un llenguatge senzill i planer.

Us deixo un últim fragment:
Yo imaginaba ver aquello a través de los recuerdos de mi madre; de su nostalgia, entre retazos de suspiros. Siempre vivió ella suspirando por Comala, por el retorno; pero jamás volvió. Ahora yo vengo en su lugar. Traigo los ojos con que ella miró estas cosas, porque me dio sus ojos para ver: "Hay allí, pasando el puerto de Los Colimotes, la vista muy hermosa de una llanura verde, algo amarilla por el maíz maduro. Desde ese lugar se ve Comala, blanqueando la tierra, iluminándola durante la noche." Y su voz era secreta, casi apagada, como si hablara consigo misma... Mi madre.

Que vagi de gust!!!

Elena
14 d'octubre de 2013 - 16:54

Ja ho tic Mila.. Pedro Páramo d'en Juan Rulfo...

Marta
09 d'octubre de 2013 - 15:02

Estic completament a les fosques. Alguna pista? L'autor/a encara està entre nosaltres o fa temps que ens va deixar? I ja posats a preguntar, és autor o autora?

Elisabet
09 d'octubre de 2013 - 11:48

He fet una mica de trampa.... però el que m'ha cridat l'atenció és el projecte "La Visión Fotográfica", en que el fotògraf es basa en textos de l'escriptor ....
http://www.flickr.com/photos/monedo/7917066652/

Isabel Feliu
08 d'octubre de 2013 - 16:31

Podria ser "El camino" del Manuel Delibes?

Nou comentari