« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Haikús i Tankes

A la trobada del club que vam dedicar a Josep Sebastià Pons vam comprovar que el seu amor pel detall l’apropava al minimalisme de la poesia japonesa. Aquest comentari va portar a l’Albert a parlar-nos de l’haikú, un poema d’origen japonès de tres versos amb unes característiques que el defineixen: parla d’una època de l’any, inclou un element natural i fa referència a un sentiment. Un dels mestres del haikú és el Matsuo Basho (1644-1694). Recordeu que vam parlar de la imatge del final d’estiu com a preludi de la decadència, com un senyal de que la mort és a prop? En aquest haikú de Basho que ens va recomanar l’Albert aquesta idea hi surt reflectida en la seva mínima expressió.

Al cim d'un arbre
el cadàver
d'una cigala.

Aquí en teniu dos més de Basho, més vitals i optimistes. Relacionats amb la primavera que estem a punt d'estrenar.

A la vella bassa
xaf! una granota hi salta
el soroll de l'aigua

A cada ventada
la papallona canvia

de lloc sobre el salze


L’Albert Mestres també n’escriu. Aquest dos que llegireu a continuació encara no han estat publicats, els tenim nosaltres en exclusiva.

Tarda de gener
carmí el sol tenyeix darrer
els badalls dels núvols

I un altre relacionat també amb la primavera i que a mi m’agrada molt, per l’energia que transmet.

La pluja de març
esbandeix l'hivern d'un glop
cel nou al galop


L’haikú deriva de la separació dels tres primers versos d’una altra composició poètica una mica més extensa: la tanka. L’Albert n’ha escrit moltes també. Algunes les trobem al seu llibre Tres (Edicions 62, 2001), recollits en l’apartat titulat Els Perfums. Us n’escullo un parell. Si les voleu llegir totes només heu de venir a la biblioteca a buscar el llibre.

MESC
Prou que plou poc
perles penetrades de llet
al cor de la polpa del lloc,
d’ànima fet,
destil•lant tants dies humits
de jocs de llits.


TARONGINA
Com pas de ball,
la primavera estira el cos
de l’any passat i fa el badall
al camp d’arròs,
i la cançó prediu
el doll del riu.


Aquests petits poemes es podrien convertir en font d’inspiració per al nostre concurs de microliteratura. Uns textos que han de tenir un màxim de 300 paraules, però que no tenen mínim. Podria molt ben ser un haikú. Per què no us animeu a escriure’n un?
Us torno a enllaçar amb les bases del concurs per si de cas.

10è Premi de Microliteratura Joaquim Carbó

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Dos més que ens fa arribar l'Albert, tots dos de la primavera:

    De Buson (1716-1784), un altre dels clàssics del haikú:

    Per damunt del mar
    el sol davalla roent
    al fil de la boira.

    De Basho:

    Pètals grocs de rosa
    oi que cauen i tremolen
    al so de la font?

  2. Un altre de Basho:

    No sabria dir
    de quin dels arbres florits
    però quin perfum!

  3. Entre pètals, capgossos i albergínies la Montse Fernández va escrivint haikús. Aquests:

    El març curull
    Injecta colors als pètals
    mentre empeny letargies

    Adolescent abril
    De floració hormona da
    que ni parpelleja

    Esclat de maig
    Rosella insolent
    S’espolsa la son

    Juny blavós
    Aire tebi
    Veta d’insomni

    Pedra que vola
    Aigua en cercles
    Juliol de l’esquitx

    Jonc s que dansen
    canícula d’agost
    Creix el capgròs

    Sargantana afuada
    Mandreja al sol
    capritxós de setembre

    L’abella s’aferra
    al dolç estigma
    del lliri d’octubre

    Cuc fonedís
    de petjada enganxosa
    s’amaga a la fulla caiguda

    L’albergínia es marceix
    I tampoc s’ho mereix
    El Nadal entristeix

  4. M’acaba d’arribar un llibre de versions de haikús de Matsuo Basho, traduïts per Jordi Coca. N’escullo alguns. A veure si us agraden.
    Aquest podria ser el precedent del que ens va recomanar l’Albert:

    A dalt del turó
    En el silenci ardent
    Canta la cigala.

    Després la trobarem morta damunt la branca...

    Alguns són extremadament delicats. Com aquest, que m’agrada molt:

    Si encens la llum
    Et mostraré la bellesa
    D’aquest floc de neu

    Més...

    Amb plors silenciosos
    Al cor callat de la nit
    Els rems i les ones.

    De l’est a l’oest
    Per damunt dels arrossars
    El soroll del vent.

    I un per la Montse Fernández:

    De ser verd
    Ja n’està tip
    El pebrot.

  5. M'encantaaaaa ..... hi ha dies que vull ser pebrot per fer esclatar les granes a tort i a dret !!

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/