« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Revetlla de Sant Jordi 2013

Aquest any, les biblioteques catalanes, celebrem per primera vegada la revetlla de Sant Jordi. Per això, el dia 22 d’abril allargarem el nostre horari habitual i tancarem a les 10 de la nit. Serà tota una festa i organitzarem activitats al voltant del llibre i de la lectura.

Què farem a la biblioteca de Caldes?

Doncs celebrarem una revetlla ben local. Amb la col•laboració de les dues llibreries del poble, can Tau i Can Solés, oferirem una taula d’autors de Caldes, que en tenim molts. Es vendran els seus llibres i, els que puguin, vindran a comentar-los i a signar-los. Serà en nostre Sant Jordi particular.


- A les 7 de la tarda, en Pep Rimbau, magnífic il•lustradors de contes i dibuixant de còmics, i l’Ana Caillabet estrenaran La Llegenda de Sant Jordi en ombres xineses.


- A continuació, cap a les 8, farem una lectura col•lectiva de textos. Aprofitarem que aquest any celebrem el centenari del naixement de Salvador Espriu i farem un homenatge a una de les seves obres: La pell de brau. Les lectures seran en totes les llengües de la Península Ibèrica: asturià, gallec, euskera, català, castellà, anglès, portuguès i també en el llenguatge universal de signes. Com que és Sant Jordi, els textos tindran un fil conductor que no pot ser un altre que el de l’amor, l'amor a la llengua en aquest cas. Ho hem titulat “De cor a cor”. Veïns de Caldes seran els encarregats de llegir, en la seva llengua materna, textos com aquest:

Txoria txori de Mikel Laboa

Hegoak ebaki banizkion
nerea izango zen,
ez zuen aldegingo.
Bainan, honela
ez zen gehiago txoria izango
eta nik...
txoria nuen maite.


O com aquest altre:

A la sombra d’una zrezal de Xuan Bello


El día que morrió buelu suañó que taba
a la solombra d’una zrezal carca del ríu, durmiendo.
Y mentes dormía suañaba que les zrezes yá madures
de xuno apicalvaben, poníense verdes y espalmaben
ente la fueya rosao d’una antigua mañana de marzu.
Suañó que los caminos ermos abríen al pasu de la xente
que volvía con cantares na boca y palabres perdíes
cuantayá pela xamasca.
Suañó cases que nacíen del fueu,
terba del gadañu, árboles de la madera.
Suañó una vieya furmosa que yera a cada día que pasaba
muncho más nueva.
Y cuandu acordó un enu salió d’él,
camín del riu, corriendo.

 

No us preocupeu que també llegirem la traducció. Jo crec que no us ho podeu perdre.


L’endemà, 23 d’abril, celebrarem, com cada any, la Diada de Sant Jordi.
- A 2/4 de 6, al Teatre Municipal, lliurarem i llegirem els premis del concurs de microliteratura Joaquim Carbó.
- A les 6 podreu gaudir de l’espectacle de la Companyia Teatre Mòbil, premiat a diversos festivals: “Les trifulgues dels germans Garapinyada”.
- Acabarem amb un berenar popular a la terrassa del Casino.

I després ja anirem per una altra cosa.


 

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Mercé, no soc assidua presencialment però si dels correus i llibres, per cert, quina meravella descubrir Xoan Bello!
    Puc portar la camara de gravar si és un altre persona qui ho fa, és un regal de filla i no tinc traça en fer-la servir.
    Aniré a la revetlla, fan ganes...
    I sempre agraint, Yris.

  2. Yris, no et preocupis, si al final ningú més o menys professional pot gravar, ho farem amb la càmera de la Marta. Tu vine i prou. Moltes gràcies.
    Que bé que t'hagi agradat en Bello! A veure si pots venir a la trobada.
    De moment, fins dilluns!

  3. Avui farem un tex de Manuel Rivas però per anar fent boca aquí us deixo la potència afirmativa del gran Celso Emilio Ferreiro

    Deitado frente ao mar

    Língua proletária do meu povo
    eu falo-a porque sí, porque gosto,
    porque me peta e quero e dá-me a ganha
    porque me sai de dentro, ali do fundo
    dumha tristura aceda que me abrange
    ao ver tantos patufos desleigados,
    pequenos mequetrefes sem raízes
    que ao pôr a gravata já nom sabem
    afirmar-se no amor dos devanceiros,
    falar a fala mae,
    a fala dos avós que temos mortos,
    e ser, com o rosto erguido,
    marinheiros, labregos do linguagem
    remo e arado, proa e relha sempre.

    Eu falo-a porque sí, porque gosto
    e quero estar com os meus, com a gente minha,
    perto dos homens bons que sofrem longo
    umha história contada noutra língua.

    Nom falo pra os soberbos,
    nom falo pra os ruins e poderosos
    nom falo pra os finchados,
    nom falo pra os estúpidos,
    nom falo pra os valeiros,
    que falo pra os que aguentam rejamente
    mentiras e injustiças decote;
    pra os que suam e choram
    um pranto cotiám de bolboretas,
    de lume e vento sobre os olhos nus.
    Eu nom posso arredar as minhas verbas
    de todos os que sofrem neste mundo.

    E tu vives no mundo, terra minha,
    berço da minha estirpe,
    Galiza, doce mágoa das Hespanhas,
    deitada rente ao mar, esse caminho...

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/