10 de maig: Xuan Bello
L’escriptor i poeta asturià visita el nostre club de lectura el divendres 10 de maig a 2/4 de 8 del vespre. Parlarem de la seva obra Història universal de Paniceiros (Adesiara, 2008). Relats d’infantesa viatgen subtilment des de la memòria, entre la realitat i la ficció. Uns textos escrits amb sensibilitat i respecte cap a un món que desapareix i que s’emporta amb ell les veus, les paraules, un model de vida. Un centre del món.
Començarem aquestes entrades al bloc dedicades a Bello amb un vídeo sobre el llibre. El poema Paniceiros llegit per la gent del poble, amb el paisatge físic i humà de Paniceiros com a protagonista.
“Digue’m, ferrer,¿on són les nostres terres, les nostres muntanyes, els nostres rius, els nostres camps i conreus? La nostra pàtria, ¿on és? Digue’m , caminant, ¿on són les nostres sepultures?
I el ferrer caminant respon:
“Són en les nostres paraules, en les paraules de la nostra llengua”
Eslam Dudrak
(Del capítol Laberints de tinta i paper. Història universal de Paniceiros)
Comentaris
Aquest és el poema Paniceiros:
Conozo un país onde’l mundu llámase
Zarréu Grandiella Picu la Mouta Paniceiros
Un mundu que perdéu l’aldu los caminos
Xerusalen llevantao na palma la mano d’un nenu
Un mundu que yera altu lluminosu esbeltu
Naciente y fonte y vocación de ríu
Onde los homes callen y el silenciu ye renuncia
Onde escaecimos el ser Onde claudicamos
Un país onde la casa cai cai l’horru la ponte
El molín la ilesia l’home tamién cai
Onde la mirada yera pura cenciella
La xaceda que dexara la nube en cielu
Onde namás nos queda la memoria
Corrompida de la infancia La nuesa soledá
L’abandonu de nueso.