« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Enigmila XII

Retornem amb alegria als enigmiles. Es tracta d’endevinar a quin llibre pertany el fragment que ens proposa la Mila. No val fer un retallar/enganxar al Google. Encara que no us ho creieu, al bloc tenim una aplicació que ho detecta. O no.

Aquest és el fragment. Us arrisqueu a donar un nom d’autor/a o de llibre? La Mila ens pot anar donant pistes.


Como ve, todos tenemos en nuestro interior los elementos necesarios para producir fósforo. Es más, déjeme decirle algo que a nadie le he cofiado. Mi abuela tenía una teoría muy interesante, decía que si bien todos nacemos con una caja de cerillos en nuestro interior, no los podemos encender solos, necesitamos, como en el experimento, oxígeno y la ayuda de una vela. Sólo que en este caso el oxígeno tiene que provenir, por ejemplo, del aliento de la persona amada; la vela puede ser cualquier tipo de alimento, música, caricia, palabra o sonido que haga disparar el detonador y así encender uno de los cerillos. Por un momento nos sentiremos deslumbrados por una intensa emoción. Se producirá en nuestro interior un agradable calor que irá desapareciendo poco a poco conforme pase el tiempo, hasta que venga una nueva explosión a reavivarlo. Cada persona tiene que descubrir cuáles son sus detonadores para poder vivir, pues la combustión que se produce al encenderse uno de ellos es lo que nutre de energía al alma. En otras palabras, esta combustión es su alimento. Si uno no descubre a tiempo cuáles son sus propios detonadores, la caja de cerillos se humedece y ya nunca podremos encender un solo fósforo.
Si eso llega a pasar el alma huye de nuestro cuerpo, camina errante por las tinieblas más profundas tratando vanamente de encontrar alimento por sí misma, ignorante de que sólo el cuerpo que ha dejado inerme, lleno de frío, es el único que podría dárselo.


Què? Qui s'anima?

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. L'autor o autora pot ser de Mèxic? Ho dic per la paraula "cerillos". Com que a vegades fan masculins els femenins castellans.

  2. Como agua para Chocolate - de Laura Esquivel

  3. Ah, podria ser Como agua para el Chocolate. No l'he llegit. Vaig veure la peli, però pinta que sí no ??

  4. MOLTES FELICITATS, Remei i Nandes!!!!

    Efectivament, el fragment és de l'obra COMO AGUA PARA CHOCOLATE, de Laura Esquivel.

    Es tracta de la història de Tita, la més jove de tres germanes que viuen amb la seva mare, vídua, a la propietat familiar, al nord de Mèxic. La Tita està bojament enamorada d'en Pedro, però descobreix que mai es podrà casar amb ell perquè la seva mare li recorda una vella tradició familiar segons la qual la filla menor s'ha de quedar soltera per cuidar-la quan ella sigui gran. En Pedro demana la seva mà però com que li neguen es casa amb la germana, la Rosaura. La Tita es converteix en la cuinera de la familia i és a la cuina a on ella descobreix i inventa un nou llenguatge amorós a través dels plats que prepara.

    Aquest és el trailer de la pel·li: http://www.youtube.com/watch?v=Vqm8_GjKDBc

    I aquesta la música: http://www.youtube.com/watch?v=sxpJ6i3e9FM

    Fins aviat enigmeres i enigmeros...

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/