Dijous 15 de gener: "Jo confesso" de Jaume Cabré
Fins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de Vallcarca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error imperdonable.
Així comença la novel•la Jo confesso de Jaume Cabré. És la primera pàgina de les mil que llegirem i que comentarem amb l’autor el DIJOUS 15 de gener a 2/de de 8 del vespre. Una visita que compta amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.
Si en voleu fer un tast, aquí teniu les 50 primeres pàgines.
A la xarxa hi trobem molta informació, fins i tot una entrada sencera a la Viquipèdia dedicada només a aquest llibre: Jo confesso
Aquesta, per exemple, és la crítica del bloc Tot és una mentida . Conté enllaços interessants.
Jaume Cabré ha escrit un clàssic. El llibre ha vingut per formar part, per sempre més, de les grans novel•les de tots els temps. (Tot és una mentida)
Com sabeu, la música és protagonista a l'obra. Al bloc de l'escriptor i crític literari Joan Josep Isern "Totxanes, totxos i maons" hi trobem una llista dels temes musicals més destacats, comentats pel propi Jaume Cabré.
Cada part té la seva música i n’hi ha una que les engloba totes si és que això és possible. És una modesta (ja m’entens) sonata de Schumann per a violí i piano, l’opus 105 en la menor, que he escoltat de manera obsessiva fins a arribar a entendre-la. (Jaume Cabré)
Aquí la teniu