Loading...
Club de Caldes de Malavella
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia

Anomenem el mot nòmada. Tres poetes belgues.

per:
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia

Caroline Coppé, Karel Logist i Grégoire Polet són els tres poetes belgues convidats a la onzena edició de les Veus Paral•leles, una activitat dirigida per l’Albert Mestres que combina la lectura de poemes d'autors de parla catalana i d'autors en altres llengües. Aquesta entrada vol ser una mínima introducció a l’obra d’aquests poetes, desconeguts per a la majoria de nosaltres. Creiem que no hi ha millor manera de fer-ho que a través de la seva obra.

Caroline Coppé (Etterbeek, 1965)

NOMMONS LE MOT NOMADE
Lui
Le mot nomade manque comme l’acte d’une pièce à jouer au quotidien. Quantité de chaînes me séduisent et nouent mes jambes dans un théâtre immobile. Quantité d’attaches soumettent mes pas aux répétitions dans un enclos. J’ai bien droit à quelques ersatz comme camping, caravane, autoroutes du soleil ou encore, tour opérateur. Régulièrement, je fais les cent pas dans mon appartement guettant l’occasion de claquer la porte, d’en ouvrir une autre donnant sur un sentier peuplé d’hirondelles.
Nommons le mot nomade avant qu’il ne disparaisse, avant qu’on ne l’enferme dans un zoo, dans une réserve, dans un casier. Avant qu’on ne l’étiquète comme “MOT IMPRONONÇABLE”.
Nommons / le mot/ nomade.


ANOMENEM EL MOT NÒMADA

El mot nòmada manca com l’acte d’una obra per interpretar en el dia de cada dia. Quantitat de cadenes em sedueixen i em lliguen les cames en un teatre immòbil. Quantitat d’amarradors sotmeten els meus passos a les repeticions en un tancat. Prou tinc dret a alguns succedanis com càmping, caravana, escapades a la platja o fins i tot touroperador.
Regularment, faig cent passos al meu pis a l’aguait de l’oportunitat de tancar amb un cop de porta, d’obrir-ne un altra que doni a un camí poblat d’orenetes.
Anomenem el mot nòmada abans que desaparegui, abans que el tanquin en un zoo, en una reserva, en una casella. Abans que l’etiquetin com a “mot impronunciable”
Anomenem / el mot / nòmada.

(Trad. Albert Mestres)
 

KAREL LOGIST (Spa, 1962)

PUIS VIENT L’ÉTÉ LE BEAU VISAGE BLEU
je vais placer une chaise de feuilles
devant ma porte verte
et me livrer
en toute impudeur
en pâture aux paysages.


I LLAVORS VE L’ESTIU EL BELL ROSTRE BLAU
posaré una cadira de fulles
davant la meva porta verda
i em lliuraré
sense cap pudor
com a pastura als paisatges

(Trad. Albert Mestres)

Grégoire Polet (Brusel•les, 1978)

L’ENFANT 1 (4 MAI)
Je marche avec mon miracle sur les épaules.
Il vole et je le porte, il pèse quelque chose
comme un rayonnement, il chante et se repose,
il raconte, il respire, il s’échappe, il me frôle

et redescend. Il a besoin de mes épaules.
Je marche, il est sur moi, et les gens, je suppose,
le voient, et c’est pour ça qu’ils se métamorphosent,
que l’air se peuple de vivants, que mes épaules

soudain pèsent comme le monde en traversant
la rue, les chants venus du ciel et du feuillage
au-dessus de la rue m’encouragent, je sens

comme un rayonnement qui pèse et se propage,
un vol, une nuée, un ange descend,
et des ailes soudain cachant tous les visages.
 

 

EL FILL 1 (4 DE MAIG)
Camino amb el meu miracle a collibè.
Ell vola i jo el porto, pesa com ara
un raig de llum, canta i descansa,
explica, respira, s’escapa, se’m refrega

i baixa. Necessita la meva esquena.
Camino, va sobre meu, i la gent, imagino,
el veu, i per això es metamorfosen,
l’aire es pobla de vivents, la meva esquena

pesa de cop com el món en creuar
el carrer, els cants vinguts del cel i el fullatge
de sobre el carrer m’animen, sento

com un raig de llum que pesa i es propaga,
un vol, una nuvolada, un àngel que baixa,
i unes ales que de cop amaguen totes les cares.

(Trad. Albert Mestres)
 

Els tres poetes catalans eren: Josep Ballester, Aina Riera i Tònia Passola.

 

Acabem amb el jazz d'avantguarda del grup belga Aka Moon.

Comentaris

Montse
03 de març de 2014 - 19:32

m'han agradat molt,però de manera especial el de Polet, del que també m'ha meravellat l'obra de teatre que estem llegint i que trobo a mes tan ben traduida que, si no fos pels noms,,,,semblaria escrita en català.

Nou comentari