Loading...
Club de Caldes de Malavella
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia

Divendres 19 de setembre: "Crim i càstig" i sopar rus.

per:
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг)

De vins en grans quantitat i de marques variades, no és pas que n’hi hagués; de madera tampoc; afirmar-ho era una exageració; però, de beguda, n’hi havia,: aiguardent, rom i porto, tot de qualitat molt inferior, en quantitat suficient. El menú, preparat a la cuina d’Amàlia Ivànovna, comprenia, a més, kútia, tres o quatre plats (entre ells blini). A més, hom preparà dos samovars per al te i el ponx d’ havent dinat.

Aquest fragment del memorable dinar fúnebre preparat per Caterina Ivànovna ens serveix d'introducció a les nostres propostes gastronòmiques relacionades amb la cuina russa i l'obra "Crim i càstig" de Dostoievski. 

Blinis de patata

En aquest enllaç ho trobareu receptes autèntiques (blinis, sopes, amanides...) que semblen molt gustoses però ja sabeu que la nostra inspiració culinària no s'ha de limitar a aquests plats. Algú va parlar de fer una "ensaladilla russa" i serà molt ben rebuda.

Recetas de Rusia

 

Приятного аппетита*

Bon profit!

Comentaris

Mercè
18 de setembre de 2014 - 09:45

De moment tenim això:

Mila: Pirozhkí Pastissets farcits.
Eulàlia: Vodka o Vi
Montse Ariño: koulibiac de salmó
Magalí: Mini bistecs russos
Montse Fernández: Sopa de remolatxa i amanida de pastanaga.
Míriam: Patates amb arengades i una amanida de remolatxa
Mercè: Brownie rus

Míriam, no sé exactament quantes serem a sopar. L'Elena vindrà però encara no sap què fer, jo espero amb ganes l'ensaladilla russa de la Imma ;) I suposo que hi hem d'afegir la Marta i la seva TdP i l'Albert.

Miriam
17 de setembre de 2014 - 16:57

Jo tiraré de Karakia i faré patates amb arengades i una amanida de remolatxa perquè la Nandes m'ha pispat la de pastanaga. Se sap més o menys quants serem ?

Nandes
17 de setembre de 2014 - 07:54

Jo finalment faré 2 cosetes - tastets d'entrants : Sopa de remolatxa i amanida de pastanaga.

Magalí
16 de setembre de 2014 - 20:02

Doncs jo portaré mini bistecs russos . A veure..., tal I com els menjava de petita I com els faig encara ara a casa. A veure si us agradaran...

Montse
09 de setembre de 2014 - 18:21

Jo portaré un koulibiac de salmó.Com podeu pensar no n'he fet mai , però m'ha semblat que pot ser bo.Ho provarem i a veure què tal??

Eulàlia
08 de setembre de 2014 - 07:41

Hola,

davant de tan bones cuineres la única cosa que se m'acut és una ampolla de vodka rus, o potser millor vi rus (si ho trobo )

Mila
05 de setembre de 2014 - 13:43

Booooones!!!

Jo intentaré fer uns pastissets típics. Us deixo el comentari de la noia que ha penjat la recepta perquè us feu una idea...

Los pastelitos rellenos son una de las delicias favoritas de los rusos de todos los tiempos. Los pastelitos pequeños del tamaño de la mano se llaman pirozhkí; los más grandes se llaman pirogui. En ambos casos la masa y el relleno son los mismos, aunque para preparar pirogui la masa se estira, se pone en una bandeja para horno, se rellena y se tapa con más trozos de masa formando una segunda capa o una celosía.

Así como los pirogui siempre se preparan al horno, los pirozhkí pueden hacerse al horno o fritos. Los que se compran por la calle, en el metro o en los quioscos de las estaciones de tren suelen ser fritos.
Pero para mí, los auténticos pirozhkí se preparan al horno, como mi abuela los hacía. Son el plato de mi infancia por excelencia. Mi abuela los preparaba en ocasiones especiales, como en cumpleaños, graduaciones, bodas o para celebrar el Año Nuevo.

Siempre eran una razón más para alegrarse de la llegada de un día importante, a veces incluso la razón principal. La preparación de los pirozhkí es bastante larga. La masa lleva levadura y debe reposar un tiempo, más tarde se prepara el relleno y luego debe darse forma a cada uno de los pirozhkí con cuidado para que el relleno no se salga. Pero eso es lo que los hace tan especiales.

Durante mucho tiempo, lo único que mi abuela me decía acerca de la preparación de los pirozhkí era que “hace falta mucho tiempo”. Cuando abrí mi propio negocio, una escuela de cocina para extranjeros en Moscú, le pedí a mi abuela que los desmitificara para poder apuntar la receta. ¡Aquello fue para mí un auténtico desafío, porque mi abuela nunca medía nada!

Mercè
05 de setembre de 2014 - 13:29

No sé si és la mateixa cuinera la que escriu totes les receptes però jo anava a mirar com es feia un brownie rus i he acabat coneixent el (poc) talent culinari la dona del seu cosí.

"Ésta receta me la dio la mujer de mi primo, que a su vez tiene un primo cuya novia es rusa. La primera vez que la probé estaba buena, pero la mujer de mi primo era la primera vez que la hacía y no le salió muy bien de esponjosidad y humedad."

I al final:

"MUY IMPORTANTE: el horno no debe abrirse hasta pasados como mínimo 35 minutos. Éste fue el fallo que tuvo la mujer de mi primo y que yo tuve cuando empecé a aprender a hacer bizcochos."

En resum, que portaré el brownie de la dona del cosí.

Nandes
05 de setembre de 2014 - 12:42

Em penso que faré la Sopa de boles de carn picada !!
Ben picantaaaa per escalfar l'estòmac, ejeje

Nou comentari