« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Quan érem feliços de Rafel Nadal: 28 d'octubre

La primera cosa que recordo de la meva vida és que estic tot sol, de nit, tancat a l’interior d’una pastisseria, i deu ser pels volts de Nadal, perquè el taulell és ple de torrons de totes classes: n’hi ha de Xixona, de massapà, de crocant, d’ alacant, de xocolata i de crema, cremada i sense cremar.

Així comença la propera lectura del Grup de Lectura de Cal Ferrer. La història de la família Nadal Farreras, el retrat d'una època amb una presència constant de la ciutat de Girona, com no pot ser de cap altra manera. En parlarem amb l'autor, en Rafel Nadal el dimecres 28 d'octubre a les 19h a la biblioteca.

L'any 2010 va publicar Els mandarins (Columna), una sèrie de retrats de diferents polítics, empresaris i escriptors però podem considerar Quan érem feliços (Destino, 2012) la seva primera obra literària, Premi Josep Pla 2012

Aquí en teniu una crítica.

Rafel Nadal. Quan érem feliços.

Posteriorment ha publicat Quan en dèiem xampany (Columna, 2013) on també s'endinsa en la pròpia història familiar, aquesta vegada relacionada amb la branca que es dedicava a la fabricació de taps de suro.

A casa, sempre que es destapava una ampolla de xampany, el pare demanava el tap, l’observava atentament amb cara d’entès, el flairava i el feia rodar entre els dits buscant la marca del fabricant:
—Bon tap —sentenciava molt solemnement quan hi reconeixia les inicials «FO» o els segells «Connex» i «Primus», que l’identificaven com un tap fabricat a Francisco Oller – Bouchons à Champagne, l’empresa familiar especialitzada en la fabricació de taps de suro per a cava i xampany.
Després, tots ens l’anàvem passant i li donàvem la raó, fent que sí amb un cop de cap, tot i que en aquella època no sabíem res de carracs, de discos ni de mànecs.

La seva última novel·la, acabada de publicar, deixa enrere la família i situa l'acció al sud d'Itàlia, abans de la Segona Guerra Mundial: La maledicció dels Palmisano (Columna, 2015)

M'has de prometre que, si és nen, faràs veure que és teu i el criaràs com un Convertini. Li posarem Vitantonio. Només tu i jo sabrem que és en honor del meu Vito Oronzo, que l'haurà engendrat, i del teu Antonio, que li haurà donat el nom i l'oportunitat de sobreviure a la maledicció dels Palmisano.

Us convidem a fer aquest viatge de Girona a Itàlia amb la millor companyia, la del seu creador. 

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/