« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Joaquim Carbó per Albert Mestres

El divendres 27 de febrer, dins el marc del projecte "De capçalera", ens visitarà en Joaquim Carbó. És una sessió que compta amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes. El conductor del club de lecturta, l'Albert Mestres ens fa una introducció prèvia.

Joaquim Carbó és un autor sobretot conegut per la seva contribució a la literatura juvenil (era el cas també d'Emili Teixidor, que ens va visitar fa uns anys), i especialment les aventures d'en Pere Vidal. Forma part, encara que segurament com a degà, del que es coneix com a generació dels setanta, un grup d'escriptors, sobretot narradors, que es van trobar en unes circumstàncies molt especials per crear la seva obra. D'una banda, la situació política del final de la Dictadura requeria un activisme i compromís tant personal com literari. D'altra banda, la literatura catalana venia d'una situació de precarietat absoluta i repressió, producte de la prohibició i els entrebancs que l'havien portat al caire de la desaparició, després d'una etapa esplendorosa que comença a mitjan segle XIX.

Emili Teixidor, Josep Vallverdú i Joaquim Carbó

Als anys cinquanta i seixanta s'inicia la recuperació i es publiquen autors narradors que avui considerem fonamentals de la nostra literatura, com ara Rodoreda, Villalonga (en vam llegir Mort de dama també fa uns anys), Sales (que també vam llegir fa un parell d'anys). Les obres que aquests autors publicaven són el que en podríem dir alta novel•la de gran qualitat. El narradors de la generació dels setanta van sentir la necessitat d'ampliar el ventall de registres de la nostra literatura, que altrament semblava abocada a perdre una de les experiències fonamentals de les literatures del segle XX, i hi van posar gran esforç: novel•la negra, novel•la fantàstica, novel•la eròtica, novel•la de terror, tots els gèneres considerats menors però que havien assolit gran altura durant el segle XX havien de ser incorporats a la nostra literatura, i amb ells els seus registres lingüístics indispensables. Per fer-ho, a més de publicar individualment, van crear un col•lectiu literari anomenat Ofèlia Dracs, al qual van pertànyer entre altres, el mateix Carbó, Jaume Cabré, Jaume Fuster, M. Antònia Oliver, Emili Teixidor, Margarida Aritzeta, etc. El col•lectiu publicava volums amb narracions curtes dels diferents components dedicats cada un a un d'aquests gèneres: Deu pometes té el pomer (1979), Lovecraft, Lovecraft (1981), Negra i consentida (1983) i altres. De l'enorme esforç d'aquests autors, tanmateix, no se'n beneficiar en el sentit de reconeixement públic tant ells, amb algunes excepcions que no cal dir, com autors de generacions següents que van trobar el terreny ja treballat.

El Col·lectiu Ofèlia Dracs l'any 1985


És el cas de Joaquim Carbó, autor d'una vuitena de novel•les i una desena de llibres de narracions que no han trobat el mateix reconeixement del públic que els seus llibres juvenils. Aquest cop llegirem Cadàvers ben triats, un recull de narracions que graviten al voltant de la mort en estranyes circumstàncies. Són narracions plenes de fina ironia i lectura delectable.
 

Albert Mestres

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/