Pedra de tartera per Joaquim Carbó
Joaquim Carbó, Guillem-Jordi Graells i Maria Barbal durant l'entrega del premi Jaume Fuster de l'AELC
L’any 1985 Pedra de tartera guanyava el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil. Era la primera novel·la de Maria Barbal i el veredicte va comptar amb la unanimitat del jurat. Un dels membres d’aquest jurat fou, ni més ni menys, que Joaquim Carbó. Ell mateix ens ha fet arribar un article publicat l’any 2009 al diari Avui, quan Maria Barbal acabava d’aconseguir el Memorial Jaume Fuster, un premi honorífic instituït per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i que cada any s’atorga per votació entre els socis. L'any 2002 l'havia guanyat el mateix Carbó. Aquest és l'article que li va dedicar Vicenç Villatoro per a l'ocasió.
Memorial Jaume Fuster (II): Quim Carbó
De l'article dedicat a Maria Barbal de Joaquim Carbó he seleccionat els fragments relacionats amb Pedra de tartera però val la pena llegir-lo sencer. Al final hi trobareu l'enllaç.
Obrim amb el recel inicial sobre la recepció de la novel·la, conseqüència del públic a qui s'adreça el premi:
El veredicte, però, va ser per unanimitat perquè tothom sabia el meu entusiasme per aquesta novel·la des del moment que vaig llegir-ne el mecanoscrit. Si llavors ja vaig pensar que era una novel·la extraordinària, tenia els meus dubtes pel que feia a la recepció que li dispensaria el públic si s’editava, com així va ser, en una col·lecció juvenil, és a dir, per a lectors mandrosos, ja que a aquests potser els podria costar de llegir-la perquè a la novel·la no hi ha cap concessió a la facilitat... A part, l’etiqueta “juvenil” amb què l’encotillava la col·lecció - que era El Nus, de Laia - podia portar a la indiferència del públic en general que tenia tot el dret de llegir-la i entusiasmar-s’hi. Els dubtes, però, es van esvair quan tot seguit, el mateix any de la seva aparició, ja va rebre el premi Creixells a la millor novel·la publicada aquell any sense tenir en compte cap etiqueta de gènere.
Per sort, l’interès del tema, l’originalitat d’exposar-lo, el rigor amb què tractava els personatges i una delicadesa especial va ajudar a crear aquell perfum misteriós que desprenen les obres literàries que perduren en el temps. Pedra de tartera s’ha mantingut al llarg d’aquests vint-i-cinc anys en primera línia, tant pel que fa a les lectures recomanades al Batxillerat, com a la tria personal del públic en general.
Ens la fixa dins l’espai literari de l’època
Per situar-nos una mica en aquest abril de 1985, quan surt la crítica de la novel·la acabada de publicar, voldria esmentar de passada la llista dels llibres més venuts del moment amb què va haver de competir: Llibre d’absències, de Martí Pol; Al meu cap una llosa, d’Olga Xirinachs, el tercer volum dels Quaderns d’en Marc, d’autor anònim, però que tothom atribuïa a Manuel de Pedrolo; Crineres de foc, de Maria Antònia Oliver i La llista d’Adrien Messenger, de Philip Roth...
Enumera les virtuts de Pedra de tartera:
El trencament que va significar en relació al to narratiu
Efectivament, la Maria escriu aquest relat d’acord amb una tècnica que trenca amb la novel·la del passat, quan el narrador dominava la situació, subministrava els fets, els analitzava i els jutjava. Ella, simplement, els exposa per tal que siguem nosaltres, els lectors, els qui en fem el judici.
La seva universalitat
Per si algú podia pensar que Pedra de tartera havia iniciat cert declivi al cap de vint-i-cinc anys de la seva publicació, hi ha hagut un altre esclat: l’èxit de Frankfurt, que ja venia precedit per la Fira de Leipzig. Pedra de tartera s’ha ficat els alemanys a la butxaca! Per què? La mateixa autora ho explicava ara fa un any, penso que amb un excés de modèstia, quan deia que els alemanys també havien tingut la seva guerra i això els feia més sensibles al tema... No. De novel·les que tractin aquests temes n’hi ha milers, i el que distingeix Pedra de tartera és la manera d’estar explicada i la riquesa interior que s’intueix de la protagonista.
El llenguatge
Podríem parlar del llenguatge en uns moments que tot tendeix a rebaixar-ne el to per facilitar la comprensió, quan s’acaben d’engegar col·leccions escrites en “català fàcil”, aptes per a les fornades d’immigrants que omplen les aules de les escoles, com si els estàndards que ja es feien servir a les col·leccions juvenils fossin massa complicats. La Maria diu que utilitza el llenguatge de la comarca, dels Pallars, i familiar. I no s’inventa res. Intenta que la llengua dels personatges s’acosti a un model exacte del que enraonen: les paraules de la terra. Però la preocupa i decep que algú li digui que així que s’hi va posar ja va haver de recórrer al diccionari
I l’ambició literària de l’autora que, malgrat l’èxit del seu primer llibre, espera que el millor encara hagi d'arribar. Per sort nostra.
Que Maria Barbal toca de peus a terra ho demostra en la conversa que va tenir amb Eva Piquer (Cultura de l’Avui - 3 d’abril 2008): “Sóc conscient que, molt probablement, no escriuré res més de tan ben acollit. Però aquesta certesa no em frena: segueixo escrivint amb total llibertat. Em considero molt afortunada, una cosa així podria no haver-me passat mai”. I tenia tota la raó. És un misteri més de la nostra professió. Per sort, però, el cas de la Maria no és el mateix que el de Manuel de Pedrolo, que avui és molt més recordat per aquella novel·la de to menor, el Mecanoscrit del segon origen, que no pas per l’ambiciós i impossible experiment de les onze obres del cicle inacabat Temps obert, el Procés de contradicció suficient, Totes les bèsties de càrrega o tants altres títols d’una passió total per la narrativa... A més a més, Maria Barbal, com ella mateixa confiava en aquella entrevista, té altres oportunitats i creu que el millor llibre encara no l’he escrit, que encara està per escriure.
Aquí hi trobareu tot l'article:
MARIA BARBAL GUANYA EL MEMORIAL JAUME FUSTER (Diari Avui)
Així doncs, aquest any celebrem el trentè aniversari de la publicació de Pedra de tartera i és per això que Maria Barbal ha estat escollida Escriptora de l'any i rebrà l'homenatge que es mereix. Entre tots els actes destaquem la taula rodona-debat "Per a una relectura de Pedra de tartera", el dimarts 9 de juny, en la que intervé Joaquim Carbó. Estarem al cas.