Anton P. Txèchov
Tornem a encarar un dels grans autors del segle XIX, esperem que amb més sort que a la sessió sobre James, on sens dubte hauríem pogut discutir unes quantes novel·les seves més interessants que la que ell mateix no va dubtar a renegar.
Anton Txèkhov
Aquest cop es tracta d'Anton P. Txèkhov (1860-1904). Metge de professió, home delicat de salut, Txèkhov va revolucionar l'escriptura teatral amb la seva obra no massa extensa però contundent. Les seves obres es van estrenar sense gaire èxit al Teatre d'Art de Moscou sota la direcció de Stanislavski, un gran director que, a través dels textos del dramaturg, va canviar radicalment la seva concepció de la direcció escènica i de retruc les tècniques d'interpretació teatral arreu del món, sobretot a través dels seus deixebles de l'Actors Studio. També van ser aquests els que van difondre, en una interpretació esbiaixada que encara perdura, tot sigui dit, l'obra de Txèkhov a la segona meitat del XX, cosa que el va consagrar com un dels grans dramaturgs contemporanis.
Txèkhov llegint La ganvina als artistes el Teatre d'Art de Moscou l'any 1898.
Però Txèkhov no solament va ser un dels grans autors teatrals del seu temps, sinó també un dels fundadors, junt amb Henry James, Guy de Maupassant, Herman Melville i altres, del conte contemporani (amb un antecedent remarcable en rus en la figura de Nikolai Gógol, amb contes tan espectaculars com L'abric i El nas). Pròximament en penjarem una mostra, però llegiu si podeu l'extraordinària narració "El pavelló número 6".
Teatre d'Art de Moscou
Hem triat per llegir una de les quatre obres que signifiquen el cim del teatre de Txèkhov, que són La gavina, L'oncle Vània, Tres germanes i El jardí dels cirerers. Llegirem la segona i n'"escenificarem" els actes 3 i 4. Veureu que l'obra reflecteix molt bé la paràlisi en què es trobava la societat russa prerevolucionària sobretot en les classes terratinents empobrides i en plena decadència.
Albert Mestres
Us deixem amb la lectura del text sencer del conte de Txèkhov: La dama del gosset (1899). Una història d'amor adúlter entre Gúrov, banquer rus, i Anna, una dama a qui coneix durant unes vacances a Ialta.
Deien que al moll hi havia aparegut un personatge nou: la dama del gosset. també en Dmitri Dmítrievitx Gúrov, que portava dues setmanes a Ialta i ja s’hi havia acostumat, començava a interessar-se per les novetats. Assegut al pavelló Vernet, va veure com una dona jove passava pel moll: era de poca estatura, rossa, amb boina, i un spitz blanc corria darrere seu. (La dama del gosset)