« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

El lladre de bicicletes

Crònica de la trobada amb Joaquim Carbó el 26 de febrer de 2016. Amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.

El soldat italià que li va robar la bicicleta a la tia d’en Joaquim Carbó la primavera del 1944 a Caldes també ens va robar els últims minuts de la sessió del club. La impactant història dels soldats salvats del naufragi del cuirassat Roma durant la II Guerra Mundial ens té atrapats i és fàcil que ens hi aturem. I divendres, a més a més, tot quedava a casa...
Però abans vam comentar les dues obres d’en Joaquim que havíem escollit d’entre tota la seva obra per a adults, que comença l’any 1962 amb La sortida i l’entrada.
Els llibres eren el recull de contes Cadàvers ben triats (Pagès, 2010) i la seva darrera novel·la Va com va (Males Herbes, 2015). Dues obres que brollen de la llibreta on Carbó anota tot el que la quotidianitat li suggereix, que és molt.


Cadàvers ben triats va néixer a partir de dos o tres contes escrits que tenien com a tema principal la mort. Un humor negre i àcid recorre totes les narracions, algunes de les quals t’arranquen una bona riallada. Totes les històries tenen un punt de transgressió i originalitat que ens agrada molt.

La seva última novel·la Va com va ha tingut més sort i ha anat a parar a mans d’uns editors (Males Herbes) orgullosos de poder publicar una obra de l’autor de La Colla dels deu, que els va introduir a la lectura. Va com va narra el periple delirant d’un personatge sense nom (“cent per cent perdedor”) que, empès per circumstàncies personals molt lligades a la nostra societat en crisi, s’ha de buscar la vida com pot. Un Ulisses a la catalana. Anem resseguint a través d’ell situacions que reconeixem i que ens podrien semblar absurdes o grotesques però que, tristament, veiem cada dia al telenotícies. Un perfil d’ “oficinista i tronat” que trobem en altres obres seves i amb el qual, ens va confessar el propi autor, s’hi sent identificat. La novel·la l’escriu en un llenguatge proper i està plena d’expressions populars i de bon humor, a vegades pertorbador.

Em van explicar que, un dels acusats, enxampat in fraganti, quan van enllestir el judici, va dir al jutge que no tenia prou diners per pagar la multa, però que si el deixaven sortir, tornaria abans d’una hora amb l’import corresponent o, abans i tot, si li tornaven la pistola de fogueig que li havien confiscat. 

Esperem impacients el proper llibre del nostre autor “De capçalera” a qui admirem i apreciem. Us animem  a descobrir la seva obra per a adults, injustament tractada. Us sorprendrà.

I que sapigueu que el tema de la bicicleta encara porta cua!

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Com cada vegada que tinc l'ocasió d'entrar a la biblioteca Ferrer i Guàrdia, de Caldes deMalavella, em vaig sentir molt còmode, tant per l'atenció dels membres del club de lectura com del tracte de la Mercè Barnadas i de l'Albert Mestres. A més de parlar dels meus llibres, ens ho vam passar molt bé recordant un passat que els més joves comencen a conèixer gràcies a l'interès que s'ha despertat per l'estada de molts mariners italians a les acaballes de la Guerra Mundial, quan jo tenia tretze anys i feia freqüents estades a casa els meus avis.

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/