Seguint el ritme de l'Albert Pijuan
Volem dedicar aquest article a un dels nostres escriptors de capçalera: l’Albert Pijuan (Calafell, 1985). El vam conèixer l’octubre del 2011 amb la seva obra de teatre Nix tu, Simona (RE&MA, 2011), un text que ens va mig commocionar per la seva cruesa però, molt més, per la tècnica que utilitza: el monòleg d’una adolescent que pateix una malaltia mental i que es comunica amb un llenguatge propi. Cap altre text del món està escrit en aquest català tan personal que Pijuan va crear del no-res. El resultat és una obra colpidora que vam tenir la sort de veure representada al teatre de Caldes, amb el públic a l’escenari, a tocar de l’actriu Aina Calpe. Memorable.
Primera trobada amb Albert Pijuan el 28 de novembre de 2011
El vam tornar a convidar el novembre del 2014 per comentar El franctirador (Angle Editorial, 2014) una novel·la negra psicològica ambientada en una Polònia postcomunista en procés de transformació. Ara el text és esquerp, ple de misèria i desesperació, fred com l’entorn on es desenvolupa l’acció. Cap personatge positiu i un repte:
«Hola, lector, ni tu ni jo som polonesos, però durant una estona farem veure que ho som, i que hem viscut tota aquesta època convulsa en carn pròpia i sabem perfectament de què estem parlant. Fem-nos aquesta concessió i divertim-nos.» (Albert Pijuan)
Després d’El franctirador l’Albert apunta alt i arriba, ni més ni menys, que a Ramon Llull. Va ser el maig del 2016 i i el club/homilia el vam celebrar al mateix lloc de la il·luminació del Beat: la muntanya de Randa a Mallorca. Allà Pijuan ens va llegir un capítol de la biografia que estava escrivint, un retrat genuí i sorprenent d’un dels gegants de la nostra cultura. En aquell moment ja vam intuir que ens trobàvem davant d’un text especial però quan vam llegir el llibre sencer: Ramon Llull. Ara i aquí (Angle Editorial, 2016) vam quedar bocabadats.
“Tot el llibre és microscòpic, ultraresumit, però arriba com cap altre al moll de l’os de la manera (aparentment) més senzilla i desacomplexada. Quan l’acabes et sembla que entens com mai (o que és el primer cop que entens!) qui va ser i què ha significat Ramon Llull. Pijuan planteja un text dividit en capítols amb títols lul·lians que van formant un trencaclosques amb un resultat final que té aire de revelació.” (Bloc del Club de Lectura)
Parlem de Ramon Llull amb els clubs de lectura de Caldes i Salt a Randa.28 de maig de 2016.
Voleu més versatilitat? En tenim.
Seguiràs el ritme del fantasma Jamaicà (Angle Editorial, 2017) ens va arribar amb tota la seva complexitat l’octubre del 2018. Són relats molt diferents entre ells amb un punt en comú: tots mostren la cara oculta d’alguna cosa. Un fantasma els ronda. Tot és intencionat: el contrast, la connexió, l’evolució del joc realitat/ficció. El primer conte recorda Raymond Carver, l’últim és un homenatge genial a Vila-Matas, altres relats aparenten ser articles o reportatges... Tot sembla desconnectat però no ho és. En aquest punt, però, ja sabem que l’Albert Pijuan és un bon mentider. El seu talent: la capacitat que té d’ajustar la forma literària al contingut. El seu estil és mutable i versàtil. Què serà el següent?
Presentació de Ramon Llull. Ara i aquí (Angle, 2016) el 19 de desembre de 2016
És un privilegi assistir en directe a l’evolució creativa de qualsevol escriptor però si, a més, és d’algú tan singular com l’Albert Pijuan la nostra sort és insòlita. Com sempre, aquesta sort ve determinada pel conductor del nostre club, l’Albert Mestres, que coneix bé el món literari dels Països Catalans i que ens aproxima a aquests autors més innovadors. No li podrem agrair mai prou.
Mercè Barnadas