« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Salem Zenia. Poemes d'amor i de lluita.

L'amazic és una llengua camita molt antiga, germana del copte, i que s'estenia des del Nil fins a les illes Canàries per tot el nord d'Àfrica. Era la llengua dels moros, els maures de Mauritània que tants maldecaps van donar als romans i els berbers que van entrar a la península Ibèrica amb la invasió àrab i que van domesticar les terres catalanes, valencianes i mallorquines, abans de ser assimilats o expulsats.
Avui és una llengua fragmentada en dialectes molt allunyats a causa de la discontinuïtat territorial provocada per l'arabització sostinguda des del segle VII.

La tradició amaziga no és islàmica, ni tan sols monoteista, sinó més aviat animista, i la dona hi té un fort paper.Una de les regions on la consciència amaziga és més potent és la Cabília d'Algèria, d'on procedeix el poeta Salem Zenia. Pel fet de pertànyer a Algèria, és una zona fortament francòfona i poc permeable a l'islamisme i l'arabització, represa a partir dels anys vuitanta del segle XX, després d'un període de fonda laïcització durant l'època colonial francesa i els primers anys posteriors a la independència i la revolució, a la qual l'amaziguisme va participar amb força.

Salem Zenia

La literatura ha estat majoritàriament oral fins després de la revolució, quan ha sorgit una primera generació d'escriptors amazics que han publicat la seva obra en la seva llengua. Salem Zenia pertany a la segona o tercera generació, cada cop més àmplies, d'escriptors en aquesta llengua i ha publicat novel·les i reculls de poesia. Compromès políticament, periodista de professió, va haver de marxar del seu país amenaçat de mort i va ser acollit pel PEN Club de Catalunya. Zenia es va sentir de seguida atret per la cultura catalana i compromès amb aquesta realitat, i s'ha quedat a viure entre nosaltres almenys fins que no sigui possible tornar a casa seva.
Naturalment, la seva poesia, malgrat ser escrita en aquesta llengua, no té res d'exòtica. És una poesia amarada dels valors de la cultura europea i podem sentir-la pròxima en el seu compromís social i polític, en el seu to lleument existencialista i en la seva expressió amorosa.,

És que jo soc la dona
sense la meva força en tu
els teus ulls no són res.

Albert Mestres

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal